Europa: 10 dades concretes sobre la UE i la Lluita contra el Càncer.

de febrer 05, 2013




Entre les dades ofertes, destacar que el Càncer de mama continua sent prevalent a la UE en relació a les dones i la causa de mort més freqüent per aquesta malaltia; d'altre costat, cada any es diagnostica càncer a uns 40.000 infants i aquests solen patir formes de càncer poc freqüents. 

Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer que es va celebrar ahir 4 de febrer, la Comissió Europea ha presentat avui aquest informe sobre 10 dades concretes envers a com la UE contribueix a la lluita contra el Càncer.

L’any 2008 (últimes xifres disponibles) es van diagnosticar als països de la UE uns 2,4 milions de nous casos de càncer (el 55% homes i el 45% dones), exclosos els càncers de pell no melanocítics. Els més freqüents van ser els de pròstata, còlon, mama i pulmó[1]. D’altra banda, es calcula que més d’un terç dels càncers es pot prevenir.



1. Fa 28 anys que la UE és activa en la lluita contra el càncer.

Va començar el 1985, quan els caps d’Estat dels aleshores dotze països de la UE es van reunir a Milà i es van comprometre a posar en marxa el primer programa “Europa contra el càncer”. Els plans d’acció que van sortir d’aquella reunió van contribuir a l’adopció del primer “codi europeu contra el càncer” i d’unes directives fonamentals que prohibien la publicitat dels productes del tabac i regulaven, a més d'aquests productes, les substàncies químiques, els plaguicides i l'exposició a agents cancerígens als llocs de treball, tots ells factors de risc importants.

Durant tots aquests anys s’han adoptat i incentivat a escala de la UE nombroses accions que han contribuït a salvar vides.

2. El 1987 la Comissió Europea va reunir els millors especialistes en càncer i va establir el "codi europeu contra el càncer".

A partir de la certesa que el càncer es pot evitar amb estils de vida més saludables i que els resultats milloren ostensiblement quan es detecta aviat, el “codi” vol donar als ciutadans una informació essencial a partir d’onze recomanacions:

·    No fumar.

·    Evitar l’obesitat.

·    Fer activitat física cada dia.

·    Augmentar la ingesta diària i la varietat de fruites i hortalisses.

·    Moderar el consum diari d’alcohol.

·    Evitar l’exposició excessiva al sol.

·    Evitar l’exposició a les substàncies cancerígenes conegudes.

·    Les dones, fer controls del càncer de coll uterí a partir dels 25 anys.

·    Les dones, fer controls del càncer de mama a partir dels 50 anys.

·    Els homes i les dones, fer controls del càncer colorrectal a partir dels 50 anys.

·    Tothom, participar en els programes de vacunació contra el virus de l’hepatitis B.

3. La Comissió coordina la tasca de la UE de control dels factors de risc de càncer.

Com que un de cada tres casos de càncer es pot prevenir, el control dels factors de risc (o determinants) és una prioritat de l’estratègia de la Comissió Europea per reduir la incidència del càncer. La Comissió aborda tots els principals factors de risc, entre d’altres, amb una política de control del tabac que inclou disposicions estrictes que regulen els productes del tabac i en prohibeixen la publicitat i el patrocini,  amb la guardonada campanya Els exfumadors no abandonen i amb estratègies i plataformes d’activitats conjuntes dels Estats membres i de molts participants, com ara ONG i indústria, sobre alcohol i nutrició i sobre activitat física.

La Comissió també contribueix a la prevenció del càncer ocupant-se dels factors del medi ambient com ara l’exposició a substàncies cancerígenes i mutàgenes tant en interiors (inclosos els llocs de treball) com a l’exterior. Per això elabora i aplica legislació sobre la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua i l’exposició general a substàncies químiques (per exemple residus i contaminants orgànics).

4. Una acció conjunta de la UE vol reduir un 15% la incidència del càncer d’aquí a 2020.

L’any 2009 la Comissió va posar en marxa l’Associació Europea d'Acció contra el Càncer, finançada com a acció conjunta dins el Programa de Salut de la UE, segons la qual tots els Estats membres han d’establir un pla integral contra el càncer abans de finals de 2013. Aquests plans haurien de facilitar la consecució de l'ambiciós objectiu de reduir la incidència del càncer a la UE un 15% d'aquí a 2020. L’Associació cobreix l’ampli espectre de la prevenció i el control del càncer i centra l’actuació en quatre àmbits:

·    Promoció de la salut i prevenció del càncer, inclòs el cribratge.

·    Identificació de les millors pràctiques a assistencials relacionades amb el càncer.

·    Recopilació i anàlisi de dades i informació comparables.

·    Coordinació de la recerca sobre el càncer.

Abans d’acabar el seu mandat el 2014, l’Associació prepararà un estat de la qüestió de l’aplicació dels plans nacionals dels Estats membres, amb una anàlisi del contingut i una avaluació de l’eficàcia.  També facilitarà la transferència de coneixements i de les millors pràctiques entre Estats membres. Els Estats membres ja han començat a cooperar en una nova acció conjunta de control del càncer per després de 2014. El càncer és un punt destacat de la proposta de la Comissió d’un Tercer Programa de Salut de la UE (2014-2020).


5. Els programes de cribratge del càncer de mama, de coll uterí i de còlon amb criteris demogràfics que s’estan duent a terme arreu d’Europa segueixen una recomanació de la UE.

El cribratge de qualitat dóna als pacients l’oportunitat de posar-se en tractament a temps i en molts casos salvar la vida a partir del diagnòstic precoç. Si es detecta a una fase inicial, el càncer respon amb més facilitat als tractaments menys agressius.

La Recomanació de 2003 del Consell sobre el cribratge del càncer establia principis de bones pràctiques de detecció precoç i instava els Estats membres a iniciar una acció comuna per aplicar programes nacionals de cribratge del càncer de mama, de coll uterí i de còlon amb criteris demogràfics amb una garantia de qualitat apropiada a tots els nivells.

L’últim informe, de 2008, sobre l’execució d’aquesta Recomanació, indicava que s’havia avançat però els Estats membres estaven lluny de l’objectiu de més del 50% del mínim de proves efectuades. S’espera que el proper informe, que es publicarà el 2014, indiqui millors resultats.

Mentrestant, per ajudar els Estats membres, la Comissió ha compilat un conjunt complet de directrius europees de garantia de qualitat per al cribratge dels tres tipus de càncer. Actualment, gràcies a un projecte cofinançat per la UE i coordinat per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, existeixen suplements de les directrius sobre el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, publicades el 2006 i el 2008 respectivament.

6. Hi ha en marxa un sistema avançat del cribratge del càncer de mama.

El càncer de mama és el més prevalent entre les dones de la UE i la causa més freqüent de mort per càncer i, com que la població envelleix, el més probable és que aquesta tendència es mantingui. La incidència del càncer de mama es pot reduir amb una combinació de detecció precoç, diagnosi eficaç i tractament òptim.

El Centre Comú de Recerca, que és la branca científica de la Comissió Europea, està desenvolupant el primer sistema voluntari europeu d’acreditació dels serveis dedicats al càncer de mama. Les dones europees podran reconèixer els departaments clínics que s’hi adhereixin com a “patró or” pel que fa al cribratge i al tractament. És el primer sistema d’acreditació del serveis de sanitat a Europa.

7. La UE inverteix més de 180 milions d’euros anuals en recerca sobre el càncer.

La UE és un important finançador de la recerca sobre el càncer. Els sis últims anys ha invertit més de 1.100 milions d’euros en projectes de col·laboració en recerca internacional, en la recerca més avançada (l’anomenada recerca a les fronteres del coneixement), en programes de mobilitat, en associacions dels sectors públic i privat i en programes de coordinació dels esforços de recerca nacionals.

Més de la meitat d’aquest pressupost (680 milions d’euros) es destina a encoratjar els principals recercadors d’Europa i d’altres llocs a unir els seus esforços en “projectes de recerca en col·laboració” per tal de trobar noves formes de lluitar contra el càncer i d’ajudar els pacients. Aquests projectes són de gran utilitat per entendre millor com es desenvolupen els diferents tipus de càncer i com es poden diagnosticar i tractar més eficaçment.


Com a exemple, el projecte ADAMANT, finançat per la UE, ha identificat nous biomarcadors i anticossos per detectar i tractar alguns tumors. A més, ha desenvolupat alguns productes anticancerígens, actualment en fase d’assaig clínic, que representen una nova esperança per als malalts de càncer i les seves famílies.

L’assaig clínic de nous medicaments i tractaments és també l’objecte de la xarxa EUROSARC, dedicada als tumors malignes poc freqüents dels teixits tous i dels ossos. Per a aquest projecte la col·laboració de tota Europa era l’única manera de poder comptar amb prou pacients en un temps raonable per fer les proves, cosa que hagués estat impossible per a un sol país.

8. Mitjançant la cooperació dels sectors públic i privat, la UE impulsa la innovació capdavantera en la lluita contra el càncer.

Amb la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI), la UE ha unit forces amb la indústria farmacèutica europea per assolir una innovació capdavantera i oferir aviat als pacients nous medicaments i tractaments  per al càncer i també per a d’altres malalties.

Dins la IMI, el finançament de la UE, que s’utilitza exclusivament per donar suport als participants (PIME, centres de recerca, organitzacions de pacients i agències reguladores), s’afegeix a les contribucions no dineràries de grans empreses pertanyents a la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques.

Fins ara, la iniciativa ha destinat uns 80 milions d’euros a la recerca internacional del càncer i a projectes d’innovació que identifiquin nous biomarcadors i desenvolupin nous tractaments i medicaments segurs i eficaços.

Per exemple, el projecte OncoTrack utilitza la genòmica de gran escala per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon i, així, augmentar la probabilitat de supervivència i de tractament eficaç. I el projecte QuIC-ConCePT, dirigit per l’Organització Europea per a la Recerca i Tractament del Càncer, investiga nous biomarcadors amb l’objecitu de millorar els medicaments contra el càncer.

9. La Comissió harmonitza i millora la informació sobre el càncer arreu de la UE.

Les dades i els indicadors fiables, comparables i de qualitat són essencials per millorar els programes de prevenció i els processos de control i assistència arreu de la UE normalitzant i harmonitzant les millors pràctiques. A més, les dades harmonitzades són un recurs valuosíssim per a l’epidemiologia del càncer, que permeten entendre millor les diferències i la causalitat en els estudis demogràfics que superen les fronteres regionals i nacionals.

El Centre Comú de Recerca està treballant actualment en un sistema harmonitzat d'informació sobre el càncer a Europa en col·laboració amb la Xarxa Europea de Registres del Càncer i d’altres entitats importants, com ara l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer o el grup EUROCARE. El resultat serà un atles dinàmic europeu del càncer, que servirà de guia i instrument de control de les intervencions polítiques europees en aquest àmbit.


10. El valor afegit que ofereix la UE és una gran ajuda per als pacients amb formes de càncer poc freqüents.

Els tumors poc freqüents són malalties rares (que afecten a menys de cinc persones de cada 10.000) i ensopeguen amb els mateixos problemes. Una gran proporció dels 40.000 infants diagnosticats de càncer cada any a la UE (molt més que la proporció d’adults) en pateixen formes poc freqüents. El càncer infantil és gairebé sempre molt greu i la principal causa de mort infantil per malaltia.

Els pacients amb càncers poc freqüents han d’afrontar problemes específics com ara el diagnòstic tardà o incorrecte, la dificultat per trobar especialistes, accedir a tractaments apropiats o efectuar estudis clínics, el possible desinterès per desenvolupar noves teràpies, la incertesa de la presa de decisions clínica i la manca de registres disponibles i de bancs de teixits.

La cooperació europea en l'àmbit de les malalties poc freqüents pot representar una gran diferència per als malalts d'aquests càncers. La Comissió Europea col·labora per tal d’aplegar els coneixements i recursos que hi ha fragmentats als diferents països de la UE i obtenir el màxim profit de la sinèrgia i dels resultats.

La Directiva 2011/24/UE, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients en l'assistència sanitària transfronterera, que tots els Estats membres han de transposar l’octubre vinent, estableix la creació de xarxes europees de referència, algunes de les quals s’ocuparan amb tota seguretat dels tumors poc freqüents. El principal valor afegit és contribuir a millorar l’accés al diagnòstic i a una assistència accessible, rendible i de qualitat per als pacients en una situació mèdica que requereixi uns coneixements o uns recursos específics, concretament en àmbits de la medicina on l’experiència és escassa.

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars