Bust al Capitoli de Sojourner Truth Foto: US Capitol (2011)

Per aquesta raó han preparat un seguit de recursos que posen a disposició de les escoles nord-americanes perquè els professors puguin utilitzar-los a les seves aules i ajudin a conèixer el treball realitzat per persones com Martin Luther King Jr., Sojourner Truth, Malcom X, Bob Marley, Gloria Jaen Watkins, escritora coneguda com bell hooks, amb minúscules perquè aquest nom i grafia va ser la que va escollir per signar els seus llibres; i també el Dr. Ephraim Isaac, un dels Constructors de la Pau de Tanembaum.
La raó per integrar els professors en aquesta proposta destinada a estimular la capacitat per interessar-se per les diferències i saber apreciar-les i respectar-les; són la primera línia, per ensenyar els joves a ser curiosos envers les altres persones, aprenguin a respectar i apreciar i que les diferencies no esdevingui motiu d’enfrontaments i conflicte, sinó recerca per trobar els punts que els uneixen.
Pel que fa al líders escollits com exemples per a ser millor coneguts pels participants a les activitats preparades, són persones compromeses amb la Pau, ja que la cultura de la Pau és la finalitat darrera de les activitats de Tanenbaum.

Marxa de Washington. 28 d'agost de 1963 Foto: U.S. Information Agency.

Martin Luther King Jr., (5 de gener de 1929 – 4 d’abril de 1968) va ser un ministre de l’Església Baptista que va liderar el Moviment dels Drets Civils dels Afro-americans. Va apel•lar a la desobediència civil i a reclamar els seus drets a partir de la no violència, per a canviar la situació que patien envers als seus drets civils i la seva integració i reconeixement social i humà. Cal recordar que existia, especialment en territoris dels estats del sud dels Estats Units, segregació racial que afectava a tots els nivells de la vida quotidiana, des de haver de viatjar en els seients del darrera dels autobusos, a no poder estudiar en les mateixes universitats, i que aquestes situacions es donaven els anys 60 en ple segle XX i que la repressió policial del moment era d’una brutalitat que va quedar reflectida en documents de l’època. El 1963 va col•laborar en l’organització de la Marxa de Washington, on va fer el seu discurs del qual ens ha quedat com un llegat per a la humanitat la seva frase “I have a dream”, (Tinc un somni), en només disset minuts va ser capaç de  transmetre el missatge que havia arribat el moment per fer realitat tot allò que es recollia a la Declaració d’Independència dels Estats Units, a la Proclamació d’Emancipació i a la Constitució Americana, va parlar de Lincoln a l’abolició de l’esclavatge que aquest va fer; “ a la nova sortida de sol que portava el fi de la llarga nit de la seva captivitat”. La capacitat oratòria de King, utilitzant frases repetides que transmetien el missatge de lluita i de pau a la vegada van ser un punt d’inflexió que faria que aquell discurs on va pronunciar vuit vegades “I have a drem”, i quatre vegades “Now is the time” (Ara és el moment), el donessin el reconeixement internacional que li va suposar rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1964. Luther King va ser assassinat a Menphis l’any 1968; un esclat de revoltes van produir-se com a conseqüència del fet, i durant anys es va mantenir la sospita que la seva mort havia sigut el resultat d’una conspiració on estaven implicats membres de la policia; i de fet  Loyd Jowers un restaurador de Memphis va declarar en desembre de 1993 a la cadena  BBC,  que la persona a qui es va atribuir la mort d’aquest no va ser qui va disparar el tret mortal, sinó un membre de la policia de Memphis i que la conspiració incloïa també a membres de la màfia. L’any 1998 Jowers, que va encausat per aquestes declaracions per la interposició de l’acció legal que va posar la vídua de Luther King, Coretta Scott King i els seus fills; el jurat va declarar Jowers  culpable de conspiració per l’assassinat de Luther King; malgrat això el judici no va tenir però gaire repercussió en els mitjans de comunicació.  Luther King va rebre, en reconeixement pòstum, la Medalla Presidencial de la Llibertat i la Medalla d’Or del Congrés. L’any 1986 es va declarar el tercer dilluns de gener dia festiu a nivell federal per commemorar el naixement de Luther King.

El text diu: Venc l'ombra per donar suport a la substància. Foto d'autor desconegut  aprox. 1864

Sojourner Truth (1797 – 26 de novembre de 1883). El nom de Sojourner Truth el va escollir ella mateixa l’any 1943, va ser una abolicionista afro-americana i una activista pels drets de les dones. Havia nascut esclava, però es va escapar amb una filla l’any 1926. Va ser la primera dona negra que va guanyar una causa judicial contra un home blanc. El seu discurs més conegut en relació a la igualtat de les dones es va titular Ain’t I a Woman? (Què pot ser no soc una dona?) de l’any 1851. Durant la guerra civil va lluitar perquè els afroamericans fossin acceptats com part de l’exèrcit de la Unió, ella junt a d’altres com Frederick Dougles van acabar per convèncer Lincoln i posteriors Sojourner va ajudar a reclutar tropes per fer-ho realitat; arrel d’aquesta experiència va escriure una cançó dedicada a aquest soldats (The Valiant Soldiers) que formaven el  Regiment afroamericà 1r de Michigan. (L’aportació de soldats afroamericans a la Guerra Civil és força desconeguda encara avui dia, tot i que van ser uns 180.000 els que van participar).  Després de la guerra va intentar que el govern cedís terres a antics esclaus, però sense èxit.   La seva religió era la metodista, que va escollir quan es va sentir cridada per la veritat (Truth) l’any 1843 que va ser quan va canviar el seu nom d’Isabella Baumfree pel de Sojourner Truth. Va dedicar la seva vida a la lluita contra l’esclavatge i en favor de la igualtat de les dones. L’any 2009 va ser la primera dona a qui es va dedicar un bust al Capitoli dels Estats Units.

Obra de Frank Courter. Imatge de la Llibreria del Congrés dels EUA

Va haver una trobada entre Lincoln i Sojourner i es va recollir a l’obra de Frank Courter un artista que també era abolicionista i professor d’art de l’Albion College, tot i que ell no va ser present, va plasmar el concepte d’aquesta trobada per encàrrec de Frances Titus (de religió Quàquera ) era la dona d’un ric, amiga i col•laboradora de Sojourner;

Vídeo de la inauguració del bust dedicat a Sojourner Truth. Als discursos es reconeix la seva lluita en favor de la dona, que sortint d'una situació social d'esclavatge mai va deixar de lluitar pel que creia, que va conèixer als presidents Lincoln i Grant.  Michelle Obama diu que espera que Sojourne Trusth estiguí orgullosa d'ella perquè també ella decendeix d'esclaus, sent ara la primera dama dels Estats Units, i que els joves nois i noies podran veure el rostre d'una dona que és com ells (es refereix al bust de Sojourner Truth) i que tothom que visiti el lloc podrà conèixer la història d'aquesta gran dona un cop i un altre, per sempre.

Foto: George K. Warren (aprox. 1879)

Frederick Douglass (febrer 1818 – 20 de febrer de 1895) va ser altre activista, escriptor i polític afroamericà que creia fermament en la igualtat d’homes i dones, el dret de vots de les dones  i en els drets dels afroamericans i dels natius americans. Nascut esclau, va escriure sobre les seves experiències personals, la seva fuita cap a la llibertat. Va viatjar al Regne Unit i Irlanda de tornada a Estats Units va editar diaris abolicionistes (com The North Start). Malgrat l’abolició de l’esclavatge la situació dels afroamericans no era fàcil, van sorgir grups racistes com el Ku Klux Klan i lleis segregacionistes; Douglass va dedicar la seva vida a lluitar contra el racisme, que era també molt present als sindicats.  Douglass va ser el primer afroamericà que va ser votat com a possible president dels Estats Units dins un partit majoritari, va ser a la Convenció Nacional Republicana de 1888, i va rebre un vot quan es va passar llista.  Va ser ministre resident i Cònsol General d’Haití entre el 1889 i el 1891. Douglass va construir el 1892 habitatges de lloguer per a afroamericans un complex que avui es coneix amb el nom de Place Douglass a Fells Point (Baltimore), i es troba registrat com a Lloc Històric des del 2003.  Douglas va morir d’un atac de cor després d’una reunió del Consell Nacional de la Dona a Washington.

F. Douglas, asseguda la seva dona Hellen Pitts, de peu la seva cunyada Eva. Foto d'autor desconegut.

La seva religió era metodista episcopalià i en segones noces s’havia casat amb Hellen Pitts, una defensora dels drets de les dones, filla d’un altre defensor de l’abolició de l’esclavatge. Hellen Pitts era blanca i vint anys més jove que Douglass, cosa que va suposa que la mare d’ella rebutgés el matrimoni (realment l’edat de Douglass no es podia saber ben bé del cert, no es sabia en realitat el dia ni l’any que havia nascut, ell havia escollit el 14 de febrer com dia per celebrar el seu naixement i l’any ho havia deduït en el seu moment molt anys enrere). Aquest matrimoni interracial va rebre el suport d’Elisabeth Cady Stanton, qui era feminista. Per la seva part Douglass va respondre les crítiques dient que en el seu primer matrimoni (era vidu quan es va casar amb Hellen Pitts) la seva dona era del mateix color que la seva mare, i que en el segon era del mateix color que el seu pare, ja que tot indicava que era fill del propietari de la seva mare, va ser separat d’ella sent un infant – un fet comú en Maryland on havia nascut – per això tampoc podia saber amb certesa la seva data de naixement).  Per la seva part la seva segona dona  Hellen Pitts era feminista i va col•laborar amb la revista Alpha i amb el seu marit va viatjar per Anglaterra, França, Itàlia, Egipte i Grècia.

Foto: Ed Ford (World Telegram staff photograper)

Malcom X, era el nom que va escollir Malcom Little, també conegut com El-Hajj Malik El –Shabazz; convertit a l’Islam va ser imam d’aquesta religió. El seu pare havia sigut assassinat per supremacistes blancs. Malcom va ser admirador de Marcus Garvey  un activista Pan-africà. Malcom va passar un temps a la presó on va començar a escriure sobre la Nació de l’Islam, un moviment religiós, qe el 1948 liderava Elijah Muhammad, a qui Malcom es va adreça per carta i qui li va recomanar que abandonés el seu passat i pregués a Alà. Malcom va formar part de la Nació de l’Islam entre 1952 i 1964; entre les teories que va defensar en el seu moment era que els negres eren una raça superior, una mena de resposta a la supremacia blanca; va defensar també l’ús de tota mena de eines per defensar el seus drets rebutjant el moviment de la no violència.  Es va separar de la Nació de l’Islam en gran mesura per els enfrontaments amb Elijah Muhammad i els rumors de les relacions d’aquest darrer amb les seves joves secretàries. Havia crescut també un sentiment de ressentiment cap a la Nació de l’Islam, i que Malcom era el favorit dels mitjans, fins i tot l’escirptora Louis Lomax l’havia posat a la portada del seu llibres obre la Nació de l’Islam i havia reproduït en ell cinc discursos de Malcom, i només un de Elijah Muhammad,  de manera que la percepció era que ell podia ser realment una ombra poderosa que eclipsés a Elijah Muhammad. Així que Malcom va fundar la Mesquita Musulmana, Inc., una organització per a la unitat dels afroamericans que defensava el Pan-Africanisme.

Martin Luther King Jr.  i Malcom X 26 de març de 1964 Foto: Marion S. Trikosko (U.S. News & World Report Magazine)

 El 26 de març de 1964 es va trobar amb Martin Luther King, Jr. (paficista convençut) a Whasington, amb motiu del debat que hi havia al Senat en relació als Drets Civils. Va ser l’única vegada que van trobar-se i la trobada va decidir-se al darrer minut. Un mes més tard Malcom X va fer un discurs titulat El Vot o la Balla, per encoratjar a utilitzar amb saviesa el vot per part dels afroamericans, va ser a les hores que els Sunites el van convidar a conèixer la seva visió de l’Islam i ell es va convertir a aquesta, i va preparar el viatge a la Meca on va anar el mes següent. Va visitar Àfrica un parell de cops el mateix any i es va trobar, entre d’altres,  amb Nasser (qui havia declarat la independència plena d’Egipte, deixant el lligam que mantenia amb la Gran Bretanya ) i amb Ben Bella (qui va ser president d’Argèlia entre 1963 i 1965, un cop aquesta s’havia independitzat de França el 1962); també va visitar el Regne Unit i França.  A la vegada la Nació de l’Islam va començar a amenaçar a Malcom X (ja que els havia abandonat), fent discursos incendiaris contra ell, en una justificació que Malcom X mereixia morir; fins el punt que l’FBI va registrar dues amenaces contra Malcom. La casa de Malcom va ser reclamada judicialment el 14 de febrer de 1965, la nit abans d’haver de deixar-la la casa es va cremar i no va quedar res d’ella.   El 21 de febrer del mateix any Malcom X va ser assassinat per membres de la Nació de l’Islam, en total, segons la autòpsia va rebre 21 trets.  El que es coneix del pensament de Malcom X prové dels seus discursos i entrevistes, també va deixar una autobiografia amb la que va comptar amb l’ajut d’ Alex Haley. Va ser una de les influències més notables sobre el jovent afroamericà, en especial durant els anys 80.

Foto: Ueli Frey  (1980)

Bob Marley (Nesta Robert Marley), 6 de febrer de 1945 – 11 de maig de 1981. Aquests conegut cantant i compositor jamaicà, va donar a conèixer a través de la seva música (reggae) i les seves creences religioses (rastafari) un missatge espiritual i polític i els conceptes Pan-africans. Molts principis dels Rastafari van ser establerts per Marcus Mosiah Garvey, (nascut el 1887) qui va fundar the Universal Negro Improvement Association (UNIA) proposant un retorn a l’Àfrica pels africans considerant que havien patit una veritable Diàspora; pretenia que els africans coneguessin la seva història i que identifiquessin Déu en la seva pròpia imatge, defensant que “Nosaltres els negres creien en el Déu d’Etiòpia”. Degut a una profecia que s’atribueix al mateix Garvey i que es referia a un rei negre que seria coronat i seria el redemptor. Quan Haile selassie va ser coronat l’any 1930 a Addis Abeba, els seus seguidors van creure que la profecia s’havia complert; per això els rastafari el consideraven descendent directe – en línia mai trencada – del rei Salomó, sent el 225 rei d’aquesta nissaga.  Marley seguidor d’aquestes creences va incloure referències a la seva música. Marley era fill de pare blanc i mare afro-jamaicana i de vegades els van rebutjar per aquesta raó per part dels afro-jamaicans, però ell malgrat això mai es va sentir avergonyit de la seva barreja racial, tot i que ell es qualificava com a negre i va ser en la cultura d’origen africà per la que és va interessar.

Foto: cmongirl

belle hooks. Nascuda Gloria Jean Watkins. (nascuda el 25 de setembre de 1952).  Va escollir el nom de belle hooks per signar les seves obres literàries. Feminista i activista social, va escollir el seu nom del de la seva rebesàvia i va voler que fos en minúscules per destacar que era més important el contingut que no pas el títol d’una obra.  Va ser professora d’anglès a la Universitat de Southern Califòrnia, va fer nombroses conferències a diverses universitats. La seva obra més coneguda és Què pot ser no soc una dona?: Dones Negres i Feminisme, apareguda el 1981. Una de les persones que més van influir en belle hoock va ser precisament Sojourner Truth, Malcom X, Martin Luther King Jr.; a més d’altres pensadors d’origen divers – des de Paulo Freire, educador i autor de Teories de l’Educació; Erich Fromm (psicòleg i sociòleg alemany) o Thich Nhat Hanh (monjo budista vietnamita), entre d’altres.
Altre dels seus llibres és Feminist Theory: From Margin to Center, on parlar de les veus que han resultat marginades, on encoratja a les dones a saber de les seves diferències i a la vegada a acceptar a les altres. Creu que és imprescindible que els homes s’incorporin a la defensa dels drets de les dones per assolir un veritable moviment d’igualtat.

Foto cedida per Tanenbaum.org https://www.tanenbaum.org/

Dr. Ephraim Isaac, ha dedicat més de quaranta anys a treballar per la pau, especialment a Etiòpia, el seu país d’origen, amb Eritrea,  sobretot amb intentar reconciliar els grups religiosos i ètnics. És fill de pare jueu del Iemen i de mare etíop. Durant la segona guerra mundial, al sortir d’un búnquer on estava amagat, va trobar el seu millor amic assassinat, de les hores va decidir treballar per la Pau. És el fundador de Ad Hoc Ethiopian Peace Committe (AHPC) i posteriorment de Peace and Development Organitzacion; en els dos caos establint una àmplia xarxa multireligiosa d’ancians ja que considera que amb autoritat espiritual, valors ètics i persuasiu suau es pot ajudar a reconciliar els diferents grups en conflicte; d’aquest treball va sorgir que l’any 1993 es dones autonomia a Eritrea.  Malgrat tot la Pau és quelcom molt fràgil i nous conflictes van anar sorgint, incloent els derivats de la invasió etíop de Somàlia.  El Dr. Ephraim Isaac és un es Creadors de Pau als quals Tanenbam li va reconèixer la seva tasca per la Pau l’any 2002