Considera inacceptables els nivells  d’atur i exclusió social dels joves i pretén oferir-los feina, educació i formació.

Segons les estimacions d'Eurofound, el cost econòmic de no integrar els joves al mercat laboral supera els 150.000 milions d’euros l'any, és a dir, l’1,2% del PIB de la UE.

Alguns països, com ara Bulgària, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Polònia i Xipre, estan pagant el 2% o més del seu PIB per aquest concepte.

Amb les mesures es cerca evitar aquests costos ara i al futur compensa de llarg els costos fiscals de la Garantia Juvenil que es proposa.

Gairebé cinc milions i mig de joves en condicions de treballar (més d’un de cada cinc) no troben feina i set milions i mig de joves d’entre 15 i 24 anys ni tenen feina ni estudien,  ni segueixen cap formació (els anomenats “ni-ni”) a la UE. 

La Comissió ajudarà els Estats membres a través del finançament de la UE, alhora que promourà l’intercanvi de bones pràctiques, supervisarà l’aplicació dels sistemes de Garantia Juvenil en l’exercici del Semestre Europeu i durà a terme activitats de conscienciació.

La Recomanació proposada insta els Estats membres a establir associacions fermes amb les parts interessades, garantir la intervenció eficaç dels serveis d’ocupació i de les entitats d’ajut als joves, adoptar mesures de suport que facilitin la integració laboral, fer ús plenament del Fons Social Europeu i els altres Fons Estructurals, avaluar i millorar contínuament els sistemes de garantia juvenil i aplicar les mesures amb urgència.

Per a facilitar la transició dels estudis al món laboral, el paquet obre una consulta als interlocutors socials europeus sobre un marc de qualitat dels períodes de pràctiques que permeti als joves adquirir una experiència laboral adient en condicions segures. A més, anuncia una aliança europea per a la formació d’aprenents per tal de millorar la qualitat i l’oferta d’aprenentatge, amb la difusió per part dels Estats membres de sistemes eficaços d’aprenentatge. La proposta també assenyala maneres de reduir els obstacles a la mobilitat dels joves.

El comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, László Andor, ha declarat que “l’alta desocupació juvenil té conseqüències dramàtiques per a les nostres economies, les nostres societats i, sobretot, per als joves. Per això cal invertir ara en la joventut europea. Aquest paquet ha d’ajudar els Estats membres a garantir que els joves s’incorporin normalment a la vida laboral. Si no ho fem així, els costos seran catastròfics”.

Antecedents
La taxa d’atur juvenil supera el 25% a tretze Estats membres: 
Grècia i Espanya per sobre del 55% 
Itàlia, Portugal, Irlanda, Bulgària, Xipre, Letònia, Hongria i Eslovàquia s’acosta o depassa el 30%. 
Més del 30% dels desocupats de menys de 25 anys fa més de dotze mesos que no tenen feina. 
El 2008, els joves en aquesta situació eren 900.000, 
el 2011 aquesta xifra havia augmentat fins els 1,6 milions.

Els últims quatre anys, les taxes globals d’ocupació juvenil a la UE han baixat gairebé cinc punts percentuals, tres vegades més que les dels adults. Las probabilitats que un jove desocupat trobi feina són poques: dels joves d’entre 15 i 24 anys que estaven aturats el 2010, només un 29,7% va trobar feina el 2011. Això significa una baixada de gairebé el 10% en tres anys.

Els joves són els que corren més risc al mercat laboral europeu i estan cada vegada més exposats a la marginació. Això té conseqüències immediates, però també a mitjà i llarg termini. La crisi del mercat laboral s’agreuja i pot deixar marcada una gran part o tota una generació de joves amb el consegüent perjudici, present i futur, per a l’ocupació, la productivitat i la cohesió social.

Les mesures proposades al paquet d’ocupació juvenil es basen en les de la Iniciativa d'Oportunitats per a la Joventut que es va posar en marxa el desembre de 2011 (vegeu IP/11/1568 i MEMO/11/928). Amb l’ajut dels equips d’acció de la Comissió, els vuit Estats membres amb les taxes d’atur juvenil més altes estan reassignant fons estructurals de la UE per impulsar l’ocupació juvenil, dissenyar plans en aquest sentit i millorar els programes d’educació i formació.

Per abordar l’atur juvenil, la Comissió també fa servir d’altres instruments, com ara les recomanacions específiques per país. El juliol de 2012, gairebé tots els Estats membres van rebre recomanacions per millorar la situació dels joves. Les recomanacions, adoptades pel Consell de Ministres de la UE a partir de propostes de la Comissió, són una eina de coordinació que enforteix la governança i la coordinació de les polítiques econòmiques dins el context de l’Estratègia Europa 2020.

L’Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement de 2013, que inicia el Semestre Europeu, assenyala que els Estats membres han de fer més per tal de combatre l’atur juvenil, millorar l’ocupabilitat dels joves i facilitar-los l’accés o la reincorporació al món laboral.