Mapa tràfic de persones any 2010 autor. magamiako

El passat dia 2 va ser el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud, una situació que pot semblar d’altre època, però que encara avui existeix sota diferents formes i amb diferents víctimes.
Al voltant de un milió d’infants són venut cada any per a fer treballs a preus molt reduïts o bé per ser destinats a ser explotats sexualment, són una part del total de 27 milions d’esclaus que es calcula que hi ha avui dia.
Existeix una doble situació, el fet de l’esclavatge lligat al tràfic humà, i d’altre l’explotació de llocs de treball en condicions extremes que afecta un nombre que oscil•la segons la font que es consulta, però que es pot referir com a límit inferior en uns 126 milions d’infants d’entre 5 i 17 anys. Són llocs de feina és treballa jornades completes, a qualsevol edat; o es fan treball perillosos, o hi ha maltractament físics, psíquic, verbal o abusos sexual; on el treball és paga poc o de vegades no es paga; on s’afegeix la incapacitat per poder trencar aquest cercle i accedir a l’educació i a millors condicions de vida; cal també tenir present el nombre d’infants que  a més viuen al carrer; pateixen mala nutrició
Hi ha una diferència entre valorar el treball com una via de desenvolupament personal i social i un altre la situació laboral que s’acaba de descriure, que s’apropa directament a l’esclavitud i al a manca de reconeixement de la dignitat humana. L’apropament dels infants al treball no és un fet que hagi de ser traumàtic, de fet, per exemple al Regne Unit és força habitual, doncs es calcular que dos terços dels joves abans dels 16 anys tinguin alguna experiència laboral, però estan protegits per les lleis i les proteccions socials i econòmiques que se’n deriven; en alguns casos es troben en mig de conflictes bèl•lics i són utilitzats com a soldats o com entreteniment sexual pels soldats.
D’entre els relats existents explicats per joves que han patit aquestes darreres experiències, està el cas de la jove Dalyn de Cambodja, qui als dotze any va ser enganyada per una dona que li va oferir de treballar a una fàbrica de roba. En realitat la va vendre a un bordell. Posteriorment va poder escoltar una conversa entre dos proxenetes que establien el valor que tenia, 115,695 €.  Explica Dalyn que va patir fam fins que va acceptar la seva condició de prostituta, que era allò que més menyspreava, que va ser sotmesa a les pràctiques que els clients volien perquè si es negava ho explicaven a l’amo del bordell i la colpejaven; quan no estaven treballant les tenien tancades a una mena de gàbia. La Dalyn va ser salvada per la intervenció de la policia i per la AFESIP, un entitat que va ser fundada per Somaly Mam, una ex nena esclava i coneguda persona a Cambodja.

Aquest fermall de finals del segle XVII o principis del segle XVIII és un testimoni de quin nivell d’acceptació tenia l’esclavitud i amb quina indiferència es consideraven els patiments que comportava; les teories de l’època, basades en que a cadascú Déu li havia atorgat un lloc que cadascú havia d’assumir.  Malgrat els anys que han passat avui existeixen formes d’esclavitud en ple segle XXI. El fermall és de plata, esmalt, laca i perles, i és una peça que s’exhibeix al Walters Art Museum (Baltimore – USA)