Foto: Ian R. Maxwell

Es tracta de estimular els biocombustibles obtinguts a partir de productes com ara residus o palla, que emetin molts menys gasos d’efecte hivernacle que els combustibles fòssils i no interfereixin directament en la producció d’aliments. Per primer cop es tindrà en compte la incidència global de la reconversió de terres (canvi indirecte de l’ús de la terra) quan s’avaluïn les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels biocombustibles. Per això es limita al 5% l’ús dels biocombustibles fabricats a partir de conreus alimentaris a fi d’assolir l’objectiu del 10% d’energia renovable establert a la Directiva d’energies renovables.

Amb aquesta finalitat, la Comissió Europea ha publicat avui una proposta per limitar la reconversió mundial de terres destinada a la producció de biocombustibles i per potenciar els beneficis climàtics dels biocombustibles usats a la UE.

Els biocombustibles produïts de manera sostenible i amb mètodes eficients són una alternativa hipocarbònica als combustibles fòssils dins la combinació d’energies de la UE, concretament en el sector del transport. Els biocombustibles són fàcils d’emmagatzemar i mobilitzar, tenen una alta densitat d’energia i emeten molts menys gasos d’efecte hivernacle que el petroli, el gas o el carbó. Només els biocombustibles que compleixen uns determinats criteris de sostenibilitat poden optar a l’ajut públic al mercat europeu.
A mesura que el mercat dels biocombustibles ha anat creixent, s’ha anat veient que no tots els biocombustibles són iguals pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculades a l’ús del sòl. Els estudis científics recents han demostrat que, si es té en compte el canvi indirecte de l’ús de la terra (per exemple quan la producció de biocombustibles desplaça la d’aliments o pinsos en terres no agrícoles com ara les superfícies forestals), alguns biocombustibles ocasionen tantes emissions de gasos d’efecte hivernacle com els combustibles fòssils que substitueixen.
Per això, la Comissió proposa modificar la legislació actual sobre biocombustibles (Directiva sobre energies renovables[1] i Directiva sobre la qualitat dels combustibles[2]) i, en particular:
•    Augmentar al 60% el valor mínim de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les noves instal•lacions, a fi de millorar l’eficiència dels procediments de producció de biocombustibles i desincentivar les inversions en instal•lacions de poc rendiment pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
•    Incloure els factors del canvi indirecte de l’ús de la terra a la comunicació dels proveïdors de combustible i els Estats membres sobre la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels biocombustibles i els biolíquids.
•    Limitar al nivell de consum actual (5%) el volum de biocombustibles i de biolíquids produïts a partir de conreus alimentaris que es pot comptabilitzar dins el 10% fixat com a objectiu d’energia renovable per al sector del transport de la UE d’aquí a 2020, tot mantenint els objectius generals d’energies renovables i de reducció de la intensitat de carboni.
•    Oferir incentius de mercat per als biocombustibles que no provoquin emissions pel canvi indirecte de l’ús de la terra o que en provoquin poques, i, en particular, per als biocombustibles de segona i tercera generació produïts amb matèries primeres que no requereixin una demanda addicional de terres, com ara algues, palla o diverses menes de residus, que contribuiran més a assolir l’objectiu del 10% d’energia renovable en els transports establert a la Directiva d’energies renovables.
Amb aquestes mesures, la Comissió vol promoure els biocombustibles que contribueixin a reduir substancialment les emissions i que, al mateix temps, no competeixin amb la producció alimentària i siguin més sostenibles. Tot i que la proposta d’avui no afecta la possibilitat que els Estats membres donin incentius financers per als biocombustibles, la Comissió considera que, després de 2020, els biocombustibles només hauran de rebre suport financer si redueixen substancialment les emissions de gasos d’efecte hivernacle i no es produeixen a partir de conreus que es facin servir per aliments o pinsos.
Antecedents:
La Directiva de 2009 sobre energies renovables exigeix que, l’any 2020, un 10% de l’energia utilitzada al sector del transport sigui renovable. La Directiva sobre la qualitat dels combustibles estableix, també per a 2020, un objectiu de reducció del 6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels combustibles utilitzats en el sector del transports. S’espera que la contribució dels biocombustibles a aquests objectius sigui significativa.
Per evitar efectes col•laterals negatius, totes dues Directives estableixen uns criteris de sostenibilitat que els biocombustibles i els biolíquids han de complir per poder comptabilitzar-se dins els objectius i rebre suport.
Els criteris de sostenibilitat que s’apliquen actualment als biocombustibles prohibeixen la conversió directa de boscos, aiguamolls i zones de alta biodiversitat per a la producció de biocombustibles i exigeixen que els biocombustibles emetin, como a mínim, un 35% menys de gasos d’efecte hivernacle que els combustibles fòssils que substitueixen. Aquesta obligació s’augmentarà al 50% l’any 2017.
Així i tot, hi ha un risc que una part de la demanda addicional de biocombustibles es cobreixi a costa d’augmentar les terres dedicades a l’agricultura a tot el món, generant un augment indirecte de les emissions. Per això, es va demanar a la Comissió que estudiés la incidència del canvi indirecte de l’ús de la terra en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que proposés mesures legislatives per reduir-la.


El comissari d’Energia, Günther Oettinger, ha declarat que “aquesta proposta incentivarà la producció dels biocombustibles més avançats. En el futur, els biocombustibles evitaran moltes emissions de gasos d’efecte hivernacle i reduiran la factura de les importacions de combustible”.
Connie Hedegaard, comissària d’Acció pel Clima, ha declarat que “si volem que els biocombustibles ens ajudin a combatre el canvi climàtic, n’hem de fer servir uns de realment sostenibles. Hem d’invertir en biocombustibles que redueixin realment les emissions i que no competeixin amb la producció d’aliments. Això no vol dir que abandonem els de primera generació, però és un senyal clar que el futur dels biocombustibles ha de venir dels biocombustibles avançats. Qualsevol altra cosa serà insostenible”.