Imatge: RRZEIcons

Per aquesta raó la Comissió proposa que es doni llum verda a la cooperació reforçada (un sistema previst dins el Tractat de la Unió Europea) perquè ho puguin implementar.

Els deu Estats membres que volen aplicar un impost sobre les transaccions financeres (ITF) a escala de la UE, mitjançant una cooperació reforçada, ho han de poder fer, perquè ja es compleixen totes les condicions jurídiques necessàries.

Aquesta és la conclusió de la proposta de Decisió del Consell que ha adoptat avui la Comissió. A més, com diu la proposta, la cooperació reforçada no es limitarà a “donar avantatges immediats i tangibles” als països que hi participin, sinó que contribuirà a millorar el funcionament del mercat únic en benefici de tota la Unió.

El president Barroso ha declarat: “Em complau veure que hi ha deu Estats membres disposats a participar en l’establiment d’un ITF comú basat en la proposta original de la Comissió. Aquest impost permetrà recaptar milers de milions d’euros, en un moment complicat en què els ingressos són tan necessaris per als Estats membres.  És una qüestió de justícia: hem de garantir que el sector financer contribueixi a finançar els costos generats per la crisi i que aquests costos no recaiguin sobre els ciutadans".
El comissari de Fiscalitat, Algirdas Šemeta, ha dit que “encara que no s’apliqui a tota la UE, l’ITF comú aportarà avantatges per a tota la UE. Enfortirà i cohesionarà el mercat únic i contribuirà a augmentar l’estabilitat del sector financer. A més, els Estats membres que s’han compromès a aplicar l’impost obtindran avantatges addicionals, com ara nous ingressos i uns sistemes fiscals més equitables que responguin a les expectatives dels ciutadans. Vaig prometre que la Comissió respondria de seguida quan arribés el moment, i és el que hem fet avui. Ara insto el Parlament i el Consell a mantenir aquest ritme i a donar ràpidament la llum verda perquè els Estats membres que ho vulguin puguin avançar cap a l’ITF de la UE”.
En les últimes setmanes, deu Estats membres[1] han enviat a la Comissió sol•licituds oficials amb vista a una cooperació reforçada per establir un ITF. Tots esmentaven la proposta de la Comissió relativa a l’ITF com a base a partir de la qual volien actuar (vegeu IP/11/1085). Quan hi va haver el mínim d’Estats membres exigit, la Comissió va començar a analitzar les sol•licituds a fi de comprovar que complien les condicions necessàries per a la cooperació reforçada establerta als Tractats. Ho va fer amb total imparcialitat, mirant les repercussions als Estats membres participants i no participants i a la Unió Europea en general. Amb aquest objectiu, havia de comprovar, entre d’altres, que la cooperació reforçada en aquest àmbit fos favorable als objectius i interessos de la UE, no perjudiqués el mercat únic i respectés els drets, les competències i les obligacions dels Estats membres no participants (per a una descripció completa de les condicions, vegeu Memo/12/799). A més, els Estats membres que vulguin adherir-s’hi posteriorment ho podran fer en les mateixes condicions que els que hi hagin participat des del principi. A la Decisió d’avui, la Comissió ha conclòs que es compleixen totes les condicions jurídiques i que cal autoritzar els Estats membres que ho desitgin a avançar cap a l’ITF de la UE.
La proposta d’avui destaca la conveniència i l’oportunitat del fet que un petit nucli d’Estats membres apliqui un ITF comú. En primer lloc, s’enfortiria el mercat únic reduint la complexitat i les distorsions de la competència que resulten del fet d’haver-hi un mosaic de sistemes nacionals diferents. Si una part significativa del mercat de la UE apliqués un sistema uniforme, les empreses dels 27 Estats membres es beneficiarien de la reducció dels costos de conformitat i de l’augment de la seguretat jurídica. A més, l’ITF garantiria una contribució més justa del sector financer a l’erari públic. Crearia una igualtat de condicions entre el sector financer i els altres sectors pel que fa a la cobertura dels costos de la crisi. Finalment, un ITF comú incrementaria l’eficiència dels mercats financers, allunyant-los de les operacions de tipus “casino” per orientar-los cap a activitats més estables d’acord amb l’economia real.
Propers passos
La proposta de Decisió del Consell adoptada avui és un pas important del procés de cooperació reforçada. Perquè els [deu] Estats membres puguin tirar-la endavant, l’ha d’adoptar una majoria qualificada d’Estats membres i l’ha d’aprovar el Parlament. Més endavant, la Comissió té intenció de presentar una proposta substantiva sobre l’ITF harmonitzat, per a debat i adopció dels Estats membres participants. Aquesta nova proposta serà molt semblant a la inicial sobre l’ITF presentada per la Comissió el setembre de 2011, tal com han demanat els Estats membres en les seves cartes. Però la Comissió estudiarà atentament la necessitat d’introduir-hi modificacions per tenir en compte el petit nombre d’Estats membres que l’aplicarien.
Antecedents
El mes de setembre de 2011, la Comissió va presentar la proposta d’un sistema comú d’impost sobre les transaccions financeres, amb l’objectiu de millorar el funcionament del mercat interior en aquest àmbit. A més, es calculava que l’impost harmonitzat aportaria 57.000 milions d’euros d’ingressos a l’any, i això garantiria una contribució equitativa del sector financer a l’erari públic, fomentaria transaccions més responsables i facilitaria un criteri coherent pel que fa a la imposició d’aquest sector al mercat únic.
Després d’un intens debat, a les reunions de l'ECOFIN de juny i juliol de 2012 es va concloure que no s’assoliria la unanimitat en un termini raonable. Ja aleshores, un nucli d’Estats membres va manifestar el seu interès en aplicar un sistema comú d’ITF a través d’una cooperació reforçada.
El 28 de setembre de 2012, exactament un any després que la Comissió presentés la primera proposta, França i Alemanya van enviar una carta al comissari Šemeta demanant oficialment que s’autoritzés la cooperació reforçada sobre la base de la proposta de la Comissió. Seguidament van enviar cartes semblants Àustria, Bèlgica, Grècia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Itàlia i Portugal. S’havia assolit el mínim de nou Estats membres necessari per autoritzar la cooperació reforçada segons els Tractats.