De esquerra a dreta: Carmè Borbonès, Presidenta de Càritas a Catalunya, Assumpció Castellví, responsable d'Igualtat i Drets Civil CDC Tarragona, i Sílvia Requena, Presidenta de la sectorial d'igualtat i Drets Civil CDC.

El passat divendres i sota el títol de “Sobirania Fiscal: La contribució de la dona des del món associatiu”, Carme Borbonès, actual Presidenta de Càritas Catalunya va oferir una conferència a la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Tarragona, a la qual va fer una revisió de l’aportació a la societat que la dona, des del món associatiu, ha estat i està realitzant.

La Sra. Borbonès ha donat especial importància a la realitat d’una societat que a dia d’avui se està caracteritzant per la extensió de la pobresa i el retorn a posicions de marginalitat; i com en mig d’una situació dominada per “una mercadocràcia esferidora”  cal un canvi de model on es torni a posar a la persona a la centralitat de la societat; perquè cal recuperar el sentit comú, i evitar que els mercats ens canviïn a nosaltres, ja que s’està produint una profunda regressió social i política, on la pobresa pren rostre femení i afecta molt especialment a la infància.

En l’actualitat, segons les dades que va citar, 1 de cada 4 euros que es belluguen a l’economia de l’estat espanyol, no paga cap impost perquè es troba dins l’economia submergida, un aspecte que crida la necessitat d’acabar amb el frau fiscal; d’altre costat el sistema de benestar implantat al món europeu en base al criteri de creixement sostingut i constant s’ha trencat; cal més que mai un teixit de la societat civil fort que pugui desenvolupar la nova potencialitat de la societat; i és en aquest teixit de la societat  civil  on la dona ja ha demostrat abastament que té capacitat per detectar els problemes, per fer-ne front i per crear un efecte implosiu que multiplica l’actuació i els bons resultats. Són un exemple proper les associacions sorgides a quasi totes les poblacions de Catalunya, dedicades a donar viabilitat, acompanyament i ajut a persones i col•lectius que pateixen problemes socials, entitat nascudes de la capacitat de la dona per copsar les situacions i del seu compromís actiu per cercar solucions; la dona per tant fa seus els problemes de la societat i treballa per solucionar-los i ho ha fet principalment des de l’activisme social i civil.

Va afegir que davant aquesta situació econòmica i social actual, cal un canvi de fiscalitat, un canvi en profunditat dominat per la llibertat de decidir i de poder estructurar polítiques socials que responguin al que demana la pròpia societat, i va posar en valor la tasca i l’experiència de la dona, perquè des de l’esfera familiar la dona ha gestionat i ha pres decisions que li han permet traslladar-la al món públic en el qual s’ha integrat malgrat totes les dificultats que ha tingut per accedir-hi.

Ha posat també l’accent en la necessitat de la mediació per poder trobar les vies d’evolució que requereix l’actual situació, i que en qüestió de mediació, la dona té unes capacitats contrastades per poder desenvolupar-la i a la vegada cercar millores concretes.

Però ha donat també un toc d’atenció perquè a la dona, encara avui, li costa de trobar el seu veritable espai públic en tots els nivells, perquè existeix, no un sostre de vidre, sinó un sostre de metacrilat, que és transparent com el vidre, però que no es pot trencar amb la mateixa facilitat, i que crea un efecte miratge que fa semblar que la dona ha trencat barreres que encara són presents i la limiten en la seva integració en l’àmbit públic.

Va destacar que la dona ha imprès un estil de fer marcat per un esforç més intens per arribar a l’espai públic  i amb un compromís més fort precisament perquè li ha estat més difícil accedir-hi; i que ho ha fet amb una sensibilitat on resta impregnada la finalitat de convertir la societat en quelcom més humà, i que per això la dona fa una expressió més activa davant els problemes de la societat i això s’ha fet palès especialment a través de la seva activitat associativa, tant si es tracta d’associacions específiques de dones, com si ha sigut en associacions culturals, socials, polítiques, educatives, professionals, etc.,  on homes i dones hi participen conjuntament, i que en ambdós tipus d’associacions la petjada de la dona s’han fet visible de manera evident i diferenciada.

Va incidir en el fet  que la dona per a passar de l’àmbit domèstic a l’àmbit públic ho va tenir que fer seguint els patrons masculins, però que no ha perdut de vista la seva motivació de crear una xarxa social forta que serveixi per a millorar les oportunitats de tothom. Altre aspecte molt evidenciat ha estat la capacitat de la dona per adaptar-se i copsar les situacions de canvi, aspecte molt necessari per a gestionar situacions com les que es viuen en la nostra societat actual.

L’acte que havia estat convocat per la sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC, va comptar també amb la intervenció de Silvia Requena, qui la presideix,  i qui va destacar el fet que avui vivim a cavall entre dues èpoques, immersos en canvis profunds on la Unió Europea tendeix a ser més que una unió entre estats un espai de coexistència i convivència més versàtil on es fa més present la interdependència i la interrelació, i el paper de les persones,  i on cal tendir cap a un model de fiscalitat que enforteixi i cohesioni el teixit cívic, aspectes tots ells que des de la democràcia troben les seves vies de construcció.
 

Carme Borbonès i Brescó és actualment la Presidenta de Càritas Catalunya, i Consellera de  Càritas Espanyola. Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.   Ha estat Degana de la Facultat d’Educació i Psicologia, Vicerectora d’Estudiants, d’Extensió  Universitària i Secretària General: càrrecs desenvolupats a la Universitat Rovira i Virgili; universitat on avui exerceix com a Professora Emèrita.