Aquesta agenda es va actualitzant semanalment per incloure les noves activitats que es duran a terme.
http://santjaumedomenys.blogspot.com.es/2012/10/agenda-novembre.html

Amb la Festa del Most com gran centre d'activitas, l'Aniversari de La Margaridola, la Celebració del Dia de la Dona i moltes altres coses de gran interès.

http://elsmonjoscultural.blogspot.com.es/2012/10/agenda-novembre.html

Foto Sergi Esteve

Una agenda amb la Festa del Vi i l'Oli Novell,  amb el Cicle d'Audiovisuals, un Musical, i els ja habituals balls de saló, excursions i moltes altres activitats interessants per a totes les edats.



http://llorenspenedes.blogspot.com.es/2012/10/agenda-novembre.html

XVI SETMANA DE LES PANTALLES SANES
Inauguració
Dilluns dia 12 a les 10 h.
Cinema Comèdia:  .

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE L’AUDIOVISUAL DE BARCELONA
Dimarts 13 a dijous 15 de 10 a 14 h i de 15 a 16:30 hores
I divendres 16 de 10 a 13 hores
CaixaForum Barcelona, centre social i cultural del l’Obra Social “La Caixa”
Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6 – 8 de Barcelona

XVI FÒRUM MUNDIAL DE LA TV INFANTIL
Dijous 15 de novembre de 12 a 14 h i de 18:30 a 20:30 hores
Aula Europea – Seu de les Institucions Europees a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90 – Barcelona

XII JORNADES DE L’OBSERVATORI ( Observatori Europeu de la TV Infantil)
Divendres 16 de novembre de 9:30 a 14 hores
Aula Europea – Seu de les Institucions Europees a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90 – Barcelona

CLOENDA I PREMIS
Dimarts 20 de novembre a les 16 hores
Salo de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona
Plaça Sant Jaume s/n. Barcelona

Aquestes Jornades són promogudes per  l’OETI (Observatori Europeu de Televisió Infantil) amb la fita de conscienciar que  els continguts de tots els mitjans de comunicació actuals:  ràdio, premsa, televisió, Internet i noves tecnologies dirigides a la infància i la joventut d’arreu tinguin un contingut formatiu, educatiu i d’entreteniment.

 A les jornades participen pedagogs, comunicadors, sociòlegs, periodistes, lingüistes, semiòlegs, educadors d’expressió corporal i estudiants, per a un intercanvi d’experiències i per dur a terme la reflexió pertinent.

Coincideixen en el temps amb la celebració del Fòrum Mundial de la TV Infantil i el Festival Internacional d’Audiovisuals, organitzades també per l’OETI.

Al vídeo trobareu una mostra dels diversos audiovisuals presentats al Festival, i a sota la relació dels seleccionats i la seva programació.

---

---

---

---

---

Llorenç del Penedès:

Dijous 1 de novembre 
07:30 h. de la tarda  a El Centre
Tarda Literària del Correllengua: “Res no és mesquí”
Homenatge a Pere Calders, recitat d’una selecció de poesia d’autors catalans i de poetesses en llengua anglesa traduïdes al català.
Artistes convidats:
Des d’Altafulla (Baix Gaia) “Els grans superherois contemporanis” – Carles Terrón (Terry) i Àngel Sauret. Versots de protesta.
Des de la Garrotxa: El Pastisser d’Olot i el Pere de les Cabres de Ridaura. Lluis Riera i Marc August Muntanya. Poemes i Acordió.
En acabar lectura del Manifest 2012 i veredicte dels Premis Raïm i Rapa 2012 per a persona o entitat que hagi fet una acció a favor (Raïm)  o en contra del català (Rapa).

Dissabte 3 de novembre
07:00 h de la tarda  Casa del Cultura
Exposició: Jocs, costums i cançons que no hem de perdre.
Botifarrada per la Llengua : a les 21 hores als Jardins Oriol Martorell
Concert per la Llengua: Pere Anton i Tu, Error 404, a les 24 hores al Bar Musical Symposium.

Diumenge 4 de novembre 
A les 17:30 hores
Espectacle familiar  “La Castanyera va de Bòlit”
del grup contacontes Vivim del Cuentu.


Dies i Horaris Exposició”Jocs, Costums i Cançons que no hem de perdre”:
Dissabte 3 de novembre Tarda:  de 7:30 a 9:30
Diumenge  4 de novembre  Matí: de 12:00  a 2:00
Dissabte 10 de novembre Tarda: de 7:30 a 9:30
Diumenge 11 de novembre Matí:  de 12:00  a 2:00 hores



El Vendrell:
Dissabte 3 de novembre
De 10 h a 13 h a la pl. Nova, Concurs "Mou la llengua"
D’11 h a 13 h a la pl. Centre, "Aprèn a jugar a les bitlles catalanes"
A les 18 h, cercavila reivindicativa (sortida des del Portal del Pardo)
A les 19 h a la pl. Nova, arribada de la cercavila i actuació dels diferents grups de cultura popular i lectura del Manifest

•         L'organització, ubicada a Barcelona, gestiona la contribució europea a l'ITER


El vicedegà de recerca de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), Henrik Bindsley, ha estat nomenat nou director de l’Empresa Comuna Europea per l’ITER i el Desenvolupament de l’Energia de Fusió (Fusion for Energy).

El president de la Junta de Govern de Fusion for Energy, Stuart Ward, ha felicitat Henrik Bindslev pel seu nou càrrec i ha agraït a tots els membres de la junta la seva col•laboració a l’hora de prendre conjuntament una decisió tan important com el nomenament del nou director.
“Em sento honorat pel fet d’haver estat nomenat director de Fusion for Energy en un moment en què la contribució europea a l’ITER entra en una etapa decisiva i s’avançarà ràpidament en tots els fronts. És el moment de participar activament amb la indústria europea i la comunitat que treballa en l’àmbit de la fusió per respondre al nostre compromís amb aquest projecte de prestigi internacional”, ha dit Bindslev.


Henrik Bindslev treballa en la recerca sobre l’energia des de fa més de 20 anys i té una experiència considerable en gestió de la recerca, tant a Dinamarca com internacionalment. Actualment és vicedegà de recerca de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat d’Aarhus  i ex-president de l’Aliança Europea per la Recerca en matèria Energètica (EERA). És delegat del Fòrum Estratègic Europeu per la Recerca d’Infraestructures (ESFRI) i president del Grup de Treball de l’Estratègia Energètica del mateix ESFRI. Anteriorment, va ser director deDTU Risø, el Laboratori Nacional d’Energia Sostenible, amb 700 treballadors.
Va fer la carrera a la Universitat Tècnica de Dinamarca i va completar la formació amb un doctorat en Física de Plasma a la Universitat d’Oxford. Ha treballat com a recercador en l’àmbit de la fusió durant més de 10 anys en diferents equipaments, com ara el Joint European Torus (JET), el dispositiu d’investigació de la fusió més gran d’Europa, i ha publicat més de 150 articles.  
El director és nomenat pel Consell d’Administració de Fusion for Energy per un període de cinc anys, renovable una vegada un cop transcorregut aquest termini. El nomenament es realitza sobre la base d’una llista de candidats proposada per la Comissió Europea després d’un concurs obert, publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees.

Fusion for Energy (F4E) és l’organització de la UE dedicada a la contribució europea a l’ITER. Una de les principals tasques de F4E és treballar conjuntament amb la indústria europea, les PIME i les organitzacions dedicades a la recerca per desenvolupar i oferir una àmplia gama de components d’alta tecnologia, a més d’enginyeria, manteniment i serveis de recolzament per al projecte ITER.
F4E recolza les iniciatives d’R+D de la fusió a través de l’Acord Ampli de Plantejament signat amb el Japó i es prepara per a la construcció de la demostració  de reactors de fusió (DEMO).
F4E va ser creat per una decisió del Consell de la Unió Europea com a entitat legal independent i va començar a funcionar l’abril de 2007 per un període de 35 anys. Les seves oficines es troben a Barcelona, Espanya.
http://www.fusionforenergy.europa.eu

ITER és una col•laboració global única. Serà la instal•lació de fusió experimental més important del món i està dissenyat per demostrar la viabilitat científica i tecnològica de l’energia de fusió.
La fusió és el procés que genera l’energia del sol i els estels. Quan els nuclis atòmics lleugers es fusionen per formar-ne uns altres més pesats, s’allibera una gran quantitat d’energia. La recerca de la fusió té com a objectiu desenvolupar una font d’energia segura, il•limitada i sostenible.  
Europa aporta prop de la meitat del pressupost de la construcció de l’ITER, mentre que els altres sis socis d’aquesta aventura conjunta internacional  (la Xina, el Japó, l’Índia, la República de Corea, la Federació Russa i els Estats Units), contribueixen a la resta a parts iguals.
El projecte ITER està situat a Cadarache, al sud de França.

Skyfall
James Bond  ha de provar la seva lleialtat a “M” . El servei d’intel•ligència britànic es atacat i 007 deu de destruir aquest risc sense tenir en compte el preu personal que pot suposar.
Amb Daniel Craig, qui per tercer cop encarna aquest personatge, amb Judi Dench, de nou fent d’”M”, amb Javier Bardem fent de dolent (Silva), amb Ralph Fiennes, acompanyats per Bérénice Marlohe, Helen McCrory (la vam veure a La Invención de Hugo i fent de Narcisa Malfoy a Harry Potter) i Naomie Harris (Tia Dalma a dos Piratas del Caribe: El Cofre del Hombre Muerto i també a En el Fin del Mundo) entre d’altres.

Sam Mendes dirigeix aquest nou episodi de James Bond, un director que podem recordar per Jarhead: El Infierno Espera, Camino a la Perdición, American Beauty, o Revolutionary Road. El guió és de Neal Purvis, un especialista en Bond (El Mundo Nunca es Suficiente, Muere Otro Día, Casino Royale, 007: Quantum of Solance i també en la versió humorística, perquè també va escriure Johnny English i els seus personatges.  També participa del guió Robert Wade, que comparteix els mateixos títols que Purvis, incloent Johnny English, el tercer membre de l’equip es John Logan a qui trobareu dins els guions de Gladiator, El Aviador, El Último Samurai, Sweeney Tood, El Barbero Diabólico de la Calle Fleet, entre d’altres.
La música es de Thoman Newman, qui va composar la de La Dama de Hierro,  El Exótico Hotel Marigold, Criadas y Señoras, La Dueda  i que ja havia col•laborat amb Sam Mendes en anteriors ocasions, com ara Jarhead, o Revolutionary Road.
Molt destacable la canço d’Adele per aquest lliurament.
Enllaç a la gala completa inaugural ( 2 hores 24 minuts 24 segons)
Posts anteriors dedicats a Skyfall





Sinister
Terror i misteri en aquesta pel•lícula, on anar descobrint les raons d’un crim que va succeir a tota una família posa en perill la de qui investiga, perquè es creua en el camí d’una entitat sobrenatural.
Ethan Hawke  interpreta a Ellison Oswalt ( El vam poder veure a Los Amos de Broocklyn el passat any, tot i que la pel•lícula era del 2009; el podeu recordar de Gattaca, Training Day, i sortia sense acreditar a la nova versió de Desafio Total) L’acompanyen Juliet Rylance,  de qui és la primera pel•lícula que s’estrena a Espanya, Fred Dalton Thompson, un actor de repartiment que heu vist moltes vegades, per exemple a la sèrie Ley y Orden , i en llarg metratges com En la Línea de Fuego o La Jungla de Cristal 2: Alerta Roja.
El director és Scott Derrickson qui també ha escrit el guió. Abans ja ho havia fet amb El Exorcismo de Emily Rose, per exemple. La música sol ser un element molt important en aquest tipus de film, és de Christopher Young  qui va composar per exemple la de Ghost Rider, El motorista fantasma, o Spider-man 3, o Los Diarios del Ron.


Cicle CINC :  Brave (Indomable)

Continuen:
Brave (Indomable)
Venganza: Conexión Estambul   (comentari a la pel·lícula)
Lo Imposible
Paranormal Activity 4
El Fraude
Hotel Transilvania
Looper
Argo

Autor: Comissió Europea

A partir de l’1 de gener de 2013, gràcies a la simplificació dels procediments, millorarà la concessió de fons de la UE a empreses, ONG, recercadors, estudiants, municipis i d’altres beneficiaris. La nova normativa augmenta la transparència i introdueix un nivell més alt de responsabilitat per tots els que s’ocupen de les finances de la UE. Inclou més possibilitats d’aplicar quantitats globals i tipus fixos per als imports petits, elimina el requisit de tornar a omplir les mateixes dades cada cop que es demanen fons europeus i introdueix sol•licituds en línia, a més d’altres novetats.

Simplificació
El Reglament Financer revisat conté nombroses millores que facilitaran la vida dels beneficiaris dels fons de la UE. S’escurçaran el temps entre les convocatòries de propostes i la conclusió dels convenis de subvenció i els terminis de pagament. El funcionament del sistema de subvencions passarà del reemborsament de les declaracions de despeses als pagaments pels resultats obtinguts, augmentant el recurs a quantitats globals, tipus fixos i costos unitaris. Es faran servir més els premis concedits en concursos que s’organitzaran per oferir solucions a problemes predefinits (“premis d’estímul”), i això contribuirà a simplificar l’administració i a orientar el finançament de la UE a la consecució de resultats. Ja no s’obligarà els beneficiaris dels fons a obrir comptes bancaris independents que generin interessos. A més, encara que se’n generin, no caldrà reemborsar-los al pressupost de la UE ni es comptabilitzaran com a ingressos del projecte. Així es respon a una de les principals inquietuds que van plantejar els beneficiaris de les subvencions i d’altres interessats, en particular el sector de la recerca i les ONG, a la consulta pública de 2009, prèvia a la proposta de la Comissió de 2010.

Més responsabilitat i protecció dels ciutadans europeus
Les noves normes augmentaran la responsabilitat dels que gestionen els diners dels contribuents de la UE. Entre aquests gestors hi ha els Estats membres, que executen una gran proporció del pressupost de la UE, inclosa la política regional. D’ara endavant, les autoritats dels Estats membres que gestionin fons de la UE hauran de signar i presentar a la Comissió declaracions anuals que certifiquin que s’han fet servir correctament.
S’han reforçat els mecanismes de les correccions financeres en cas d’irregularitats comeses pels beneficiaris i descobertes per auditories: com a element dissuasiu, la Comissió publicarà les decisions que imposin sancions per ús indegut dels fons de la UE.

Més eficàcia dels fons de la UE a través de mecanismes de finançament innovadors
A partir d'ara es faran servir diversos instruments financers, com ara préstecs, capital o garanties, per augmentar l’eficàcia dels fons de la UE i multiplicar-ne l’impacte financer. Es creen noves possibilitats perquè les associacions dels sectors públic i privat funcionin d’una manera més flexible que reflecteixi les aspiracions dels interessats de la indústria europea que hi participen.
Pel que fa a l’acció exterior, la UE podrà crear fons fiduciaris, que agrupin els seus recursos amb els dels Estats membres i d’altres donants, a fi de millorar la coordinació i el subministrament de l’ajut i fer-lo més visible.
La Comissió es mostra decidida a anar més enllà en la simplificació
La simplificació de les normes i els procediments no s’acaba amb l’adopció del nou Reglament Financer. La Comissió seguirà tirant endavant les múltiples propostes de simplificació per ancorar-les fermament a la nova generació de programes (2014-2020) actualment en fase de negociació al Consell i al Parlament Europeu.

Dades històriques: 

• El Reglament Financer és el nucli de les normes financeres de la UE.  Estableix els principis del pressupost de la UE i regula la manera de gastar els fons. La versió actual es va aprovar l’any 2002 i la modificació més recent va tenir lloc el 2010 a fi d’incloure-hi la creació del Servei Europeu d’Acció Exterior. El procediment legislatiu d’aquesta revisió més substancial el va iniciar la Comissió el desembre de 2010, amb una proposta que abordava els principals problemes plantejats pels beneficiaris dels fons de la UE. Les noves normes se centraran en l’accés més senzill i ràpid al finançament i reforçaran, alhora, la responsabilitat dels que gestionen els diners dels contribuents europeus.
• Després d’adoptar-se formalment el 25 d’octubre i publicar-se al Diari Oficial de la UE, el Reglament Financer va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2012.
• Tot seguit, la Comissió ha adoptat avui les noves normes d’aplicació del Reglament Financer, que el complementen i inclouen regles detallades de gestió financera. Els dos mesos vinents, el Parlament Europeu i el Consell poden presentar-hi objeccions o fer-hi observacions. Un cop es publiquin al Diari Oficial i entrin en vigor a finals de desembre de 2012, les noves normes d’aplicació començaran a ser efectives a partir de l’1 de gener de 2013, junt amb el nou Reglament Financer.

Janusz Lewandowski, comissari europeu de Programació Financera i Pressupost, ha declarat que “el nou reglament aporta millores significatives per a tots els beneficiaris dels fons de la UE. Hem aconseguit reduir la càrrega administrativa i això es tradueix en un accés més fàcil i en uns terminis més breus a l’hora d’obtenir el finançament del pressupost europeu. Les noves normes preparen el terreny per a un ús més eficaç dels recursos de la UE. Això és important per a tots els ciutadans europeus, perquè en temps de crisi el pressupost de la UE exerceix una funció essencial d’impulsar el creixement i l’ocupació. Fer més accessibles els fons de la UE i incrementar la responsabilitat dels que els gestionen és una de les meves tasques més importants”.

Aquestes sandàlies són neolítiques, van ser trobades a Albuñol (Granada) a la "Cueva de los Murciélagos" Foto: Luis García (Zaqarbal)

El Museu Deu us convida a participar d'aquesta activitat, que és grauita i familiar, tot i que cal recollir invitació prèvia per poder organitzar de manera efectiva el nombre de participants a la mateixa.

Es tracta d'una demostració d'ús i fabricació d'estres de l'època neolítica i com s'encenia el foc des de la prehistòria fins al segle XIX.

Es durà a terme el dissabte 17 de novembre al mateix Museu Deu. L'activitat està organitzada pel Museu Arqueològic i Patronat Municipal de Serveis Culturals.

Més informació:  

arqueologia@elvendrell.net 

Si no hi ha cap contratemps el proper 25 de gener es podrà veure als cinemes espanyols aquesta nova pel·lícula de Quentin Tarantino, amb Leonardo di Caprio, Jamie Foxx, Samuel L. Jackson, entre d'altres.

Posts anteriors sobre aquesta pel·lícula

Encara no hi ha data d'estrena per a Espanya (però ja es va poder veure al passat Festival de Sant Sebastià), una comèdia, amb un repartiment molt "british" de grans actors, com Maggie Smith, Michael Gambon. Billy Connolly, Pauline Collins, Tom Courtenay, entre d'altres. La dirigeix Dustin Hoffman qui abans d'aquesta només havia fet  - tot i que sense apareixe acreditat - Libertad Condicional l'any 1978.

Marià Fortuny és un dels autors que està representat a l'exposició. Aquesta obra "La Vicaria" està exhibida al MNAC (no forma part de la mostra que es podrà veure a Vilanova i la Geltrú, però és molt representativa de la qualitat i detallisme d'aquest autor. Image: Register at Museus en línia

L'exposició romandrà oberta del 8 de novembre al 20 de gener.

Aquesta mostra reuneix obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny, Anglada Camarasa i Joaquin Mir.

Les obres pertanyen al fons d’art del Banc Sabadell i la mostra està promoguda per l’ADEG  (Associació d’Empresaris del Garraf – Penedès) i és el punt de partida de les celebracions del 25è Aniversari d’aquesta organització empresarial.

Les obres exhibides permeten retrobar-se amb els moviments artístics més destacats del canvi de segle XIX al segle XX.

La inauguració tindrà lloc el proper dijous 8 de novembre a les 19:30 hores.

Argo
Ben Affleck dirigeix i interpreta aquest thriller  sobre una operació secreta entre la CIA i els serveis secrets del Canada, amb Iran com a fons. Li acompanyen  Alan Arkin, John Goodman, Victor Garber, entre d’altres.
Affleck havia ja dirigit l’any 2010 The Town: Ciudad de Ladrones  que també va interpretar, i des de les hores no havia intervingut en cap projecte cinematogràfic. L’any 2007 també va dirigir Adiós Pequeña, Adiós.








Hotel Transilvania
Una comèdia d’animació amb els més populars personatges del món del terror com Dràcula (amb la veu d’Adam Sandler en versió original); Frankestein, etc.. El director és Genndy Tartakosky qui va dirigir, produir i animar Star Wars: Las Guerras Clon per a la televisió, entre d’altres.











El Fraude (Arbitrage)
Un error de càlcul a l’hora de plantejar la venda del seu imperi industrial fa caure en mans poc amables al protagonista d’aquest trhiller protagonitzat per Richard Gere, Susan Sarandon, Tim Roth (Sèrie “Miénteme” a la televisió) ,  Brit Marling (l’any passat va estrenar-se Otra Tierra, que ella protagonitzava i de la que era també co-guionista) i Laetitia Casta (el 2011 va formar part del repartiment de La Guerra de los Botones).    Susan Sarndon i Richar Gere no necessiten presentació, són tots dos consagrats i coneguts i amb una abundant filmografia. El director i guionista és Nicholas Jarecki, i és el seu primer llarg metratge.  La música és de Clif Martinez qui ja va composar la de Drive o  Contagio.
<








Cicle Cinc: Cinema en Català “Madagascar 3 De Marxa per Europa”

Continuen:
Brave (Indomable)
Venganza: Conexión Estambul   (comentari a la pel·lícula)
Lo Imposible
Paranormal Activity 4





Looper

Foto: Nevinho

Aquest fons servirà per finançar els programes dels Estats membres destinats a subministrar aliments a les persones més necessitades, així com roba i béns essencials a les persones sense llar i als menors que pateixin privacions materials. 

Els Estats membres es farien càrrec del 15% del cost dels programes nacionals i el 85% restant provindria del fons europeu.

La Comissió Europea presentarà aquesta proposta al Parlament Europeu i al Consell de Ministres per a a la seva adopció.

La Comissió calcula un pressupost per a aquest fons de 2.500 milions d’euros per al període 2014-2020, com a part de la proposta de marc financer plurianual de juny de 2011).

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha declarat que “a Europa necessitem nous mecanismes de solidaritat i recursos adients per ajudar les persones pobres i necessitades que, en molts casos, estan vivint una situació d’autèntica emergència social. Aquest és l’objectiu del fons d’ajut europeu per als més necessitats que proposem avui”.

El comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Inclusó, László Andor, ha declarat que “el nou fons oferirà un ajut tangible per integrar les persones més vulnerables d’Europa a la societat. Serà una demostració concreta de la solidaritat de la UE amb els més febles, els que s’han vist més afectats per la crisi econòmica i social. Espero que els Estats membres i el Parlament Europeu aprovin ràpidament la proposta i el pressupost annex i que l’ajut arribi el més aviat possible als qui el necessiten”.

Amb el fons proposat, els Estats membres demanarien, durant el període 2014-2020, el finançament de programes operatius destinats a subministrar, a través d’organitzacions associades, aliments per a les persones més necessitades; a més de roba i d’altres béns essencials (com ara sabates, sabó o xampú) a les persones sense llar i als menors que pateixin privacions materials.

La proposta donaria a les autoritats nacionals una gran flexibilitat per planificar i subministrar l’assistència d’acord amb els programes nacionals. Els criteris concrets per assignar l’ajut els establirien els Estats membres o, fins i tot, les organitzacions associades, que són les que millor poden adequar l’ajut a les necessitats locals.

Les organitzacions associades, moltes d’elles no governamentals, s’ocuparien de lliurar els aliments o els béns a les persones que més ho necessitin. Per complir els objectius de cohesió social del fons, les organitzacions associades, a més de prestar ajut material a aquestes persones, haurien de dur a terme activitats bàsiques destinades a la seva integració social. El fons també podrà finançar aquestes mesures.

Les autoritats nacionals podrien fer servir el fons comprant els aliments o béns i posant-los a disposició de les organitzacions associades, o bé transferint el pressupost perquè els adquireixin les mateixes organitzacions. La proposta també preveu la possibilitat de recórrer a aliments emmagatzemats com a existències d'intervenció quan n’hi hagi.

Antecedents

• Segons l’Estratègia Europa 2020, la UE s’ha compromès a reduir com a mínim en 20 milions el nombre de persones en situació o risc de pobresa.
• Dels 116 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social que hi ha a la UE, uns 40 milions pateixen privacions materials greus.
• Una de les principals característiques de la privació material és la impossibilitat d’accedir a aliments de qualitat apropiada en quantitat suficient. L’any 2010, el percentatge de la població de la UE que no es podia permetre un plat de carn o peix (o els equivalents vegetarians) cada dos dies —el que l’Organització Mundial de la Salut defineix com a necessitat bàsica— era del 8,7%, és a dir, més de 43 milions de persones. Les primeres xifres disponibles per a 2011 indiquen una situació encara pitjor.
• Una forma especialment greu de privació material és el fet de no tenir llar, una situació la dimensió de la qual és difícil de quantificar. Es calcula que el 2009-2010 hi havia al voltant de 4,1 milions de persones sense llar a Europa. Aquest nombre ha augmentat darrerament a causa de les conseqüències socials de la crisi econòmica i financera i de l’increment de l’atur. I això és especialment preocupant pel fet que entre aquestes persones cada vegada hi ha més joves, immigrants i famílies amb nens.
• A la UE hi ha 25,4 milions d’infants en risc de pobresa o exclusió social. En general, aquest risc és més alt per als nens que per a la resta de la població (27% i 23% respectivament), i això els exposa a una privació material que va més enllà de la malnutrició. Per exemple, 5,7 milions de nens no es poden permetre roba nova i 4,7 milions no tenen dos parells de sabates del seu número (incloent-hi un parell que serveixi per a totes les circumstàncies meteorològiques). Els nens que pateixen privacions materials tenen més probabilitats de treure males notes a l’escola, tenir una salut dolenta i no aprofitar tot el seu potencial com a adults.
• El principal instrument de suport a l’ocupabilitat, lluita contra la pobresa i foment de la inclusió social de la Unió Europea és i seguirà essent el Fons Social Europeu (FSE). Aquest instrument estructural inverteix directament en les capacitats de les persones i el seu objectiu és millorar el seu valor en el mercat laboral. Però alguns dels ciutadans més vulnerables, que sofreixen formes de pobresa extremes, estan massa lluny del mercat laboral per poder acollir-se a les mesures d’inclusió social de l’FSE.
• Des de 1987, el programa de distribució d'aliments per als més necessitats de la UE és una font important de provisions per a les organitzacions que treballen en contacte directe amb les persones menys afortunades proveint-les d’aliments. Actualment, distribueix unes 500.000 tones d’aliments l’any. Es va crear per fer un bon ús dels excedents agrícoles d’aleshores. L’esgotament previst de les existències d’intervenció i l’alta imprevisibilitat durant el període 2011-2020 com a conseqüència de les successives reformes de la política agrícola comuna han portat a decidir suprimir aquest programa a finals de 2013. El fons d’ajut europeu per als més necessitats que ara es proposa substituiria i milloraria aquest programa.

El Taekwondo Banyeres i l’Esportiu My-Ju Cunit van participar el passat 20 i 21 d’Octubre a l’Open Nacional de Taekwondo celebrat a Salou en les modalitats de Pumses, el dissabte i Combat, el diumenge. Amb una participació de 600 participants i representació de diferents Clubs de tota Espanya.
En la modalitat de PUMSES els tres participants d’aquest clubs van pujar al pòdium, amb la següent classificació:
* 1 OR  :  la Myriam Córdoba.
* 2 BRONZES :  l’Axel Vidal  i la Marta Gómez.
En la modalitat de COMBAT van participar d’aquest clubs   onze competidors,  i nou van pujar al pòdium, amb la següent classificació:
*3 ORS :  la Myriam Córdoba, l’Oscar Ruiz i el Joel Mendoza.
*4 PLATES :  l’Ana Paradell,  el Kevin Rivero, l’Ivan Izcara i el Saúl Cortés.
*2 BRONZES :  el Quique Gigante i la Laura Latorre.
Van obtenir la classificació de  quart lloc  Toni Gigante i  Pedro Mendoza,  que és van quedar  a un pas de pujar al pòdium.

Imatge: RRZEIcons

Per aquesta raó la Comissió proposa que es doni llum verda a la cooperació reforçada (un sistema previst dins el Tractat de la Unió Europea) perquè ho puguin implementar.

Els deu Estats membres que volen aplicar un impost sobre les transaccions financeres (ITF) a escala de la UE, mitjançant una cooperació reforçada, ho han de poder fer, perquè ja es compleixen totes les condicions jurídiques necessàries.

Aquesta és la conclusió de la proposta de Decisió del Consell que ha adoptat avui la Comissió. A més, com diu la proposta, la cooperació reforçada no es limitarà a “donar avantatges immediats i tangibles” als països que hi participin, sinó que contribuirà a millorar el funcionament del mercat únic en benefici de tota la Unió.

El president Barroso ha declarat: “Em complau veure que hi ha deu Estats membres disposats a participar en l’establiment d’un ITF comú basat en la proposta original de la Comissió. Aquest impost permetrà recaptar milers de milions d’euros, en un moment complicat en què els ingressos són tan necessaris per als Estats membres.  És una qüestió de justícia: hem de garantir que el sector financer contribueixi a finançar els costos generats per la crisi i que aquests costos no recaiguin sobre els ciutadans".
El comissari de Fiscalitat, Algirdas Šemeta, ha dit que “encara que no s’apliqui a tota la UE, l’ITF comú aportarà avantatges per a tota la UE. Enfortirà i cohesionarà el mercat únic i contribuirà a augmentar l’estabilitat del sector financer. A més, els Estats membres que s’han compromès a aplicar l’impost obtindran avantatges addicionals, com ara nous ingressos i uns sistemes fiscals més equitables que responguin a les expectatives dels ciutadans. Vaig prometre que la Comissió respondria de seguida quan arribés el moment, i és el que hem fet avui. Ara insto el Parlament i el Consell a mantenir aquest ritme i a donar ràpidament la llum verda perquè els Estats membres que ho vulguin puguin avançar cap a l’ITF de la UE”.
En les últimes setmanes, deu Estats membres[1] han enviat a la Comissió sol•licituds oficials amb vista a una cooperació reforçada per establir un ITF. Tots esmentaven la proposta de la Comissió relativa a l’ITF com a base a partir de la qual volien actuar (vegeu IP/11/1085). Quan hi va haver el mínim d’Estats membres exigit, la Comissió va començar a analitzar les sol•licituds a fi de comprovar que complien les condicions necessàries per a la cooperació reforçada establerta als Tractats. Ho va fer amb total imparcialitat, mirant les repercussions als Estats membres participants i no participants i a la Unió Europea en general. Amb aquest objectiu, havia de comprovar, entre d’altres, que la cooperació reforçada en aquest àmbit fos favorable als objectius i interessos de la UE, no perjudiqués el mercat únic i respectés els drets, les competències i les obligacions dels Estats membres no participants (per a una descripció completa de les condicions, vegeu Memo/12/799). A més, els Estats membres que vulguin adherir-s’hi posteriorment ho podran fer en les mateixes condicions que els que hi hagin participat des del principi. A la Decisió d’avui, la Comissió ha conclòs que es compleixen totes les condicions jurídiques i que cal autoritzar els Estats membres que ho desitgin a avançar cap a l’ITF de la UE.
La proposta d’avui destaca la conveniència i l’oportunitat del fet que un petit nucli d’Estats membres apliqui un ITF comú. En primer lloc, s’enfortiria el mercat únic reduint la complexitat i les distorsions de la competència que resulten del fet d’haver-hi un mosaic de sistemes nacionals diferents. Si una part significativa del mercat de la UE apliqués un sistema uniforme, les empreses dels 27 Estats membres es beneficiarien de la reducció dels costos de conformitat i de l’augment de la seguretat jurídica. A més, l’ITF garantiria una contribució més justa del sector financer a l’erari públic. Crearia una igualtat de condicions entre el sector financer i els altres sectors pel que fa a la cobertura dels costos de la crisi. Finalment, un ITF comú incrementaria l’eficiència dels mercats financers, allunyant-los de les operacions de tipus “casino” per orientar-los cap a activitats més estables d’acord amb l’economia real.
Propers passos
La proposta de Decisió del Consell adoptada avui és un pas important del procés de cooperació reforçada. Perquè els [deu] Estats membres puguin tirar-la endavant, l’ha d’adoptar una majoria qualificada d’Estats membres i l’ha d’aprovar el Parlament. Més endavant, la Comissió té intenció de presentar una proposta substantiva sobre l’ITF harmonitzat, per a debat i adopció dels Estats membres participants. Aquesta nova proposta serà molt semblant a la inicial sobre l’ITF presentada per la Comissió el setembre de 2011, tal com han demanat els Estats membres en les seves cartes. Però la Comissió estudiarà atentament la necessitat d’introduir-hi modificacions per tenir en compte el petit nombre d’Estats membres que l’aplicarien.
Antecedents
El mes de setembre de 2011, la Comissió va presentar la proposta d’un sistema comú d’impost sobre les transaccions financeres, amb l’objectiu de millorar el funcionament del mercat interior en aquest àmbit. A més, es calculava que l’impost harmonitzat aportaria 57.000 milions d’euros d’ingressos a l’any, i això garantiria una contribució equitativa del sector financer a l’erari públic, fomentaria transaccions més responsables i facilitaria un criteri coherent pel que fa a la imposició d’aquest sector al mercat únic.
Després d’un intens debat, a les reunions de l'ECOFIN de juny i juliol de 2012 es va concloure que no s’assoliria la unanimitat en un termini raonable. Ja aleshores, un nucli d’Estats membres va manifestar el seu interès en aplicar un sistema comú d’ITF a través d’una cooperació reforçada.
El 28 de setembre de 2012, exactament un any després que la Comissió presentés la primera proposta, França i Alemanya van enviar una carta al comissari Šemeta demanant oficialment que s’autoritzés la cooperació reforçada sobre la base de la proposta de la Comissió. Seguidament van enviar cartes semblants Àustria, Bèlgica, Grècia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Itàlia i Portugal. S’havia assolit el mínim de nou Estats membres necessari per autoritzar la cooperació reforçada segons els Tractats.

Autor: Pan European Game Information

Els jocs online, amb un creixement anual de quasi el 15% i uns ingressos anuals que es calculen en 13.000 milions d’euros per a l’any 2015, estan entre les activitats de serveis que creixen més de pressa a la UE, i creixen paral•lelament als avanços de les tecnologies d’internet.

Les pàgines de jocs a internet proposen diferents jocs d’atzar, com ara apostes esportives, pòquer, casino i loteries. Hi ha 6,8 milions de consumidors que hi participen.  Però també hi ha milers de webs de joc no regulats, molts d’ells de fora la UE, als quals els consumidors poden accedir i que presenten riscos importants, per exemple de frau o de blanqueig de diners.

El joc online a la UE està regulat per normes nacionals diferents. Tot i que han de respectar les normes de la UE, els Estats membres poden restringir o limitar l'oferta de tots o d’una part dels jocs per tal de protegir l'interès general. Un nombre creixent d'Estats membres volen abordar els problemes que se’ls plantegen i estan revisant la normativa i les pràctiques nacionals. Però tots sols no poden resoldre adequadament els problemes regulatoris, socials i tècnics que es plantegen a la UE, especialment en el cas dels jocs que tenen una dimensió transfronterera.

Avui, la Comissió presenta un pla d'acció que inclou una sèrie d’iniciatives, per als dos anys vinents, destinades a aclarir la normativa dels jocs a internet i a fomentar la cooperació entre els Estats membres.
Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis, ha declarat que “els consumidors i, de manera és general, tots els ciutadans han d’estar adequadament protegits. Cal impedir el blanqueig de diners i el frau. L’esport s'ha d'alliberar de partits manegats per culpa de les apostes i les normes nacionals han de respectar el Dret de la UE. Aquests són els objectius del pla d'acció que hem adoptat avui”.

Elements essencials de la comunicació
La Comissió no proposa una legislació de la UE sobre els jocs a internet, sinó un conjunt complet de mesures i uns principis comuns de protecció.
Els Estats membres, en principi, poden establir els objectius de les seves polítiques sobre el joc a internet, però l’adequació de les normatives nacionals al Tractat de Funcionament de la Unió Europea és una condició prèvia per a l’èxit de la política de la UE en la matèria. La Comissió crearà enguany un grup d'experts per facilitar l’intercanvi d’experiència en reglamentació entre els Estats membres. Això contribuirà a desenvolupar a la UE un sector dels jocs a internet ben regulat i més segur i a allunyar els consumidors dels webs no regulats.
El 75% dels ciutadans europeus de menys de 17 anys fan servir internet i, per això, cal protegir els infants i d’altres grups vulnerables. La Comissió fomenta la creació de millors eines de comprovació de l’edat i de filtres de contingut, així com la publicitat responsable i la sensibilització dels pares sobre els perills dels jocs d’atzar.
A més dels menors, cal protegir els ciutadans i les famílies que ja pateixen ludopaties o d’altres formes de trastorns relacionats amb el joc (entre el 0,5 i el 3% de la població), buscant mètodes eficaços de tractament i prevenció. Per això, cal comprendre millor les causes subjacents de l'addicció.
Un altre objectiu important és prevenir i dissuadir el frau i el blanqueig de diners que es fan a través dels jocs a internet. Com que la dimensió del problema és transnacional, els Estats membres no poden aplicar mesures eficaces contra el frau de manera individual. Per això, i per abordar el problema des de tots els angles, cal un plantejament que reuneixi la UE, els Estats membres i el sector.
Cal un alt grau de cooperació, en particular per mantenir la integritat de l’esport. Els partits manegats per apostes són contraris a l’esperit de l’esportivitat. Per lluitar contra aquestes pràctiques, la Comissió promourà un intercanvi d'informació més ràpid, mecanismes d’alerta i una cooperació nacional i internacional entre els interessats, els operadors i els reguladors, a més d’una millor formació i sensibilització del món de l'esport.
Concretament, la Comissió adoptarà tres recomanacions als Estats membres sobre: i) la protecció comuna dels consumidors, ii) la publicitat responsable dels jocs d’atzar, i iii) la prevenció i la lluita contra els partits manegats.
D’altres mesures preveuen, entre d’altres, el suport a l’avaluació comparativa i l’assaig d’eines de control parental, l’ampliació de l’àmbit d'aplicació de la Directiva contra el blanqueig de diners i la promoció de la cooperació internacional per prevenir l'arranjament de partits.
També s’insta els Estats membres a realitzar enquestes i recollir dades sobre els trastorns provocats pel joc, a promoure la formació dels juristes sobre el frau i el blanqueig de diners i a crear punts de contacte nacionals que reuneixin tots els interessats en la lluita contra els partits arreglats.

Rafael Xavier González; Eduard Janè, Albert Solé, Regidor de Cultura  Lluis Reverter, Secretari General de la Fundació La Caixa Benet Jané, Alcalde del Vendrell  Empar Martínez Directora General de la Caixa a les comarques de Tarragona i Martí Carnicer, Primer Tinent d'Alcalde del Vendrell, en un moment de la inauguració.

Una exposició imprescindible que us guiarà per poder descobrir-lo i protegir-lo.

Abans de fer la crònica del que ha estat la inauguració oficial, cal posar en valor el gran interès que presenta aquesta exposició, pensada per a totes les edats, però adaptada perquè des de infants es pugui sentir passió pel que realment significa un bosc, un ecosistema on la vida es present en cada racó i on l’ésser humà té el seu lloc i la seva activitat, que pot ser molt beneficiosa pel bosc, tant com el bosc ho ha sigut al llarg de la història pels éssers humans.

L’exposició està pensada perquè sigui una experiència iniciàtica i un llibre interactiu en si mateixa per qui la visita.  Dividida en seccions, lligades unes a les altres, tant es podrà conèixer els principals arbres que formen els nostres boscos com quins són els animals que en ell s’estimen viure; la funció que fan els cucs de terra, una meravella de la natura que genera renovació i nova vida per aquesta; les llavors , les fulles, les escorces, els sons ... i també conèixer alguns arbres amb nom propi, perquè han arribat a ser singulars i com a tals rebre un nom que els distingeix dels altres.

L’exposició és part de les activitats que desenvolupa l’Obra Social de La Caixa, i per a inaugurar-la han estat present Lluis Reverter,  Secretari General de la Fundació La Caixa i  Empar Martínez Directora General de La Caixa a les comarques de Tarragona.

A l'exposició es pot conèixer tant el bosc com un conjunt de vida, i també veure com amb la fusta dels arbres els homes hem realitzat els més diversos objectes.

L’acte inaugural s’ha iniciat amb la intervenció d’Albert Solé i Galí, regidor de cultura, qui ha incidit en la relació entre  els éssers humans i el bosc, i ha recordat les paraules de Pau Casal, (de qui ahir es celebrava el 39è aniversari de la seva mort),  qui en parlar de les persones deia que no es podia ser independent, perquè tots érem com fulles del mateix arbre: el de la humanitat.  Empar Martínez, per la seva part, ha reflexionat sobre la importància de preservar el medi ambient, així com de la sostinguda tasca social i cultural que dur a terme la Fundació La Caixa, amb el seus seguit d’activitats que palesen el seu compromís i que fan que ocupi un lloc destacat no només a l’estat espanyol, (on és la primera),  sinó a Europa, on ocupa el segon lloc i al món on ocupa el cinquè lloc.  Lluis Reverter ha destacat que aquesta era la 17a exposició que la Fundació La Caixa porta al Vendrell. Ha tingut també un record pel fundador del Museu Deu abans de endinsar-se en una apassionada descripció de l’exposició que s’estava inaugurant,  posant un accent destacat en com cuidar el bosc ajuda a combatre el canvi climàtic, una cura que és prou fàcil de dur a terme per cadascú de nosaltres en la nostra relació personal amb el bosc, però també en retornar a certes pràctiques com la seva neteja o  la ramaderia, etc.  Benet Jané per la seva part ha agraït que un cop més La Caixa hagi aportat a la vida cultural del municipi i de la comarca una nova, interessant i ben elaborada exposició.

El Comissari de l'exposició Francisco Javier Gómez en un moment de la visita guiada que s'ha efectuat després de la inauguració oficial.

Posteriorment s’ha dut a terme una visita guiada de la ma de Francisco Javier Gómez, comissari de l’exposició.

L’exposició romandrà oberta fins el 21 de novembre al Museu Deu.  Existeix la possibilitat de concertar visites per escoles Tel. 977 666 208  o a través del correu electrònic museudeu@elvendrell.net  (de fet hores d’ara hi ha més de cinquanta ja programades, però és que l’exposició s’ho val). Però també es pot anar a veure individualment o en família sense concertar visita.


Horari d’exposició:
De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.
Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius d’11 a 14 h.

Activitats previstes:
Diumenge 28 d’octubre hi ha prevista una visita guiada a les 12 hores.
Diumenge 18 de novembre a les 12 h. Taller Familiar: Fer un herbolari al jardí del Museu Deu.

Looper
Trobareu en aquest enllaç que ja us vaig parlar de Looper fa molt mesos perquè apuntava com a una de les pel•lícules més esperades, i cal dir que arriba amb unes puntuacions molt altes per part del públic dels països on ja s’ha estrenat. Compta en el seu repartiment amb Bruce Willis, Josep Gordon-Levitt i Emily Blunt.  Es tracta d’una pel•lícula d’acció i ciència ficció, que succeeix el 2074  amb viatge al passat fins el 2044, per cometre un assassinat ordenat per la màfia.
Joseph Gordon-Levitt, està vivint en aquest moment una etapa molt dolça en la seva carrera, que va començar l’any 1988, amb set anys, es per tant un d’aquells actors infantils que han superar el risc de quedar-se en el camí i no poder desenvolupar una carrera de llarg recorregut, (segur que l’heu vist alguna vegada a la sèrie de televisió Cosas de Marcianos, tot i que pot ser el veu poder veure a Enredos de Familia que va ser una de les primeres sèries a on va treballar), s’ha dedicat també molt activament al cinema des del 2008, i l’hem pogut veure fa poc  El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace o Sin Frenos, i com us vaig anunciar també fa pocs dies, està present també a Lincoln d’Steven Spielberg que s’estrenarà el proper gener. Gordon-Levitt fa el mateix paper que Bruce Willis, qui darrerament apareix en pel•lícules més que com a protagonista per extensió de temps en pantalla, perquè el seu nom aporta volada a les pel•lícules, així l’hem vist a Los Mercenarios 2 o  La Fría Luz del Día.

Emily Blunt ha estat fa molt poques setmanes també en pantalla amb Eternamente Comprometidos o fa uns mesos a La Pesca de Salmón en el Yemen. Entre els actors del repartiment apareix també Jeff Daniels (Dos Tontos Muy Tontos, Speed, Good Night, and Good Luck)

El director és Rian Johnson, qui també ha fet el guió, sent el primer llarg metratge que en arriba d’ell. La música és de Nathan Johnson.





Paranormal Activity 4
Un nou lliurament d’aquesta sèrie de pel•lícules, per amants i seguidors d’aquesta mena de “pelis” d’horror. Katie Featherston, continua fent el paper de Katie, acompanyada de Kathryn Neston i Matt Shively.  Repeteixen com a directorr Henry Joost i ariel Schulman, que ja van dirigir també l’anterior lliurament




Cicle CINC: Lorax, en català

Continuen:
Si de Verdad Quieres  (comentari a la pel·lícula)
Desafio Total
Frankenwenie
Venganza: Conexión Estambul   (comentari a la pel·lícula)
Lo Imposible