Obra d'Oreen Cohen Foto: Dolores García Martínez

Partint de la història del local Cal Marçal i de la història de la societat en el període en que va estar actiu, els artistes residents del CeRRCa Julie Laurin, Oreen Cohen i Cole Sternberg han presentat unes reflexions que no poden deixar indiferents.

Julie Laurin ha utilitzat les cadires com eina d’expressió per evidencia la divisió de classes socials (tres cadires de diversa concepció) o el difícil equilibri d’una cadira, quasi més un esquema, de la que les seves serradures esdevenen un testimoni del seu origen natural lligat a la terra i de retruc a la vinya tradicional del territori on s’assenta Llorenç, de fons el soroll del treball que ha fet de la cadira un esquelet.

Obra de Julie Laurin Foto: Dolores García Martínez

Oreen Cohen, recull també la visió de classe a través de les restes de les diverses manufactures – molt lligades també a la fusta – que  es van desenvolupar a Cal Marçal, en una presentació de gran format i on la ma i l’esforç dels treballadors es reflecteix en les peces que la composen.

Cole Sternberg recorda el santuari d’ocells que va ser Cal Marçal, amb gàbies amagades en els espais més inversemblants i ocells – vius – que tant poden testimoniar vida amb el seu cant que dolor i mort perquè una gàbia no deixa mai de ser un lloc tancat que limita la llibertat.

L'oportunitat de tornar a Cal Marçal,  o de visitar-lo per primer cop. Foto: Dolores García Martínez

Amb aquesta oferta, també la possibilitat de veure antics programes de cine, algunes fotos, testimoni històric i social de Llorenç, Cal Marçal i la seva gent.

Un local que continuarà obert els dissabtes i/o diumenges d'Octubre i Novembre.