Al món hi ha al voltant de 1 bilió de persones amb discapacitats.

Des d’ahir, 12 de setembre i fins aquest divendres dia 14 centenars d’advocats i experts en temes de discapacitat, junt amb delegats governamentals, es reuneixen a la seu de les Nacions Unides per treballar sobre la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitats (CRPD), posant un especial interès en la situació de les dones i els infants i en aquells que presenten un major risc de vulnerabilitat.
A la reunió també participen institucions i organitzacions que pertanyen a la societat civil i a la científica i entitats que representen als discapacitats.
Es cerca analitzar la bona pràctica i els reptes que comporta implementar el Conveni, i combatre les formes de discriminació que pateixen.
Un dels èmfasis que s’estan fent és que hi ha molt talent ocult que no s’ha de perdre, i es destaquen alguns casos paradigmàtics que evidencien que la discapacitat no és incapacitat.

Albert Einstein, un geni indiscutible, va tenir problemes d’aprenentatge, i no va parlar fins tenir tres anys.

Ludwig van Bethoveen és va quedar sord, però va continuar composant impressionants obres musicals

Hellen Keller (1880 - 1968), era sordmuda, i va ser la primera persona en obtenir una llicenciatura universitària, va ser una escriptora prolífica i una activista social i política pels drets de les dones.  A ella, la constància d'Anna Sullivan,  li va representar tenir l'ocasió de sortir del seu aïllament i poder oferir al món la riquesa de la seva creativitat i compromís social. 

Tots ells eren discapacitats però el nostre món sense ells avui no l'entendríem. Per això es pot reafirmar que la discapacitat no és una incapacitat, i que cada dia hi ha probes, com en el cas dels paralímpics, que discriminar-los és fruit d'una manca de coneixement de fins on pot arribar la persona amb voluntat i oportunitats per desenvolupar les seves capacitats.   

El president de la conferència, Marten Grunditz, representant permanent per Suècia davant  la ONU ha vingut a declarar que hi ha molt talent desaprofitat, però què les oportunitats les podem crear, que cal que ho fem perquè aquestes oportunitats compten per a ells, i perquè fer-ho és just i és intel•ligent.

Per la seva part el Sots-Secretari General per Assumptes Socials i Econòmics de la ONU, Wu Hongbo, ha dit que no pot haver desenvolupament quan tantes persones s’han d’enfrontar a una desigualtat d’oportunitat i l’exclusió social.

En l’actualitat 119 països tenen ratificat o estan adherits a aquesta convenció,  però ajudar a crear un ambient favorable amb respecte i reconeixement,  i col·laborar a la creació de noves oportunitats està a l'abast de tots com a ciutadants i és un enriquiment per a tots com a societat. .