Foto Cedida al Domini Públic per: US National Institute on Aging, Alzheimer's Disease Education and Referral Center

El proper dia 21 es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer,  una malaltia que afecta al voltant de 30 milions de persones al món i que per les seves característiques afecta majoritàriament a persones majors de 65 anys amb uns efectes que avui per avui són irreversibles i progressius.



Malgrat això, el darrer informe mundial sobre l’Alzheimer centra les esperances en els resultats positius que es deriven  de la diagnosi en estadis primerencs de la malaltia.

Una diagnosi precoç pot ser de gran ajut, no només pels malalts sinó també pels seus familiars, ja que a tots els pot ajudar a  preparar-se i sentir que poden afrontar amb major capacitat de reacció emocional els estralls que la malaltia causa en l’entorn del malalt.

Adverteix però, l'informe, que la manera en que es fa la diagnosi  i es comunica l'existència de la malatia és important així com el fet que emalalt i els familiars trobin suport en el procés en el que es troben.

Poder enfrontar la malaltia és tot un repte, exigeix assimilar aspectes molt durs tant pel malalt com pel seu entorn, però prendre coneixement de la seva existència ens pot ajudar a tots a ser més solidaris i entendre que pot afectar a qualsevol persona que forma part de la nostra vida, incloent nosaltres mateixos.

Com en totes les malalties una diagnosi primerenca és vital per a  l’aplicació de teràpies que poden ajudar a que la qualitat de vida del malat i de la família, per això l’informe posa èmfasi en la necessitat de fer més accessible aquesta diagnosi primerenca, proposant línies com l’existència de programes educatius mèdics dins l’assistència primària; o la introducció de diagnosi accessible i tractaments primerencs, com ara creació de clíniques de la memòria,  o implementar la interacció efectiva entre les diferents components del sistema de salut.

Pel que es refereix als governs, destaca l’informe, que la inversió en diagnosi primerenca resulta compensada en l’estalvi que genera en tractaments mèdics i de cuidadors, a més del que suposa en qualitat de vida pel pacient i el seu entorn. Parla per tant d'inversió no de despesa, al referir-se a dotar-se de sistemes que garanteixin l'accés a una diagnosi primerenca.

Més enllà del que indica l’informe, cal tenir present que tots, com societat, podem oferir el nostre suport tant amb ajuts a la investigació de la malaltia, com en recolzament emocional al malalt i la seva família dins el nostre propi entorn.