Des de fa mesos que el tema de les preferents forma part dels mals sons d’una bona part de famílies perquè es tracta d’un producte venut a través dels bancs que consistia en unes inversions en el qual  qui dipositava els diners els deixava en realitat a perpetuïtat a favor de l’entitat titular de les preferents.




Les preferents eren en realitat un regal enverinat, si fa o no fa com la poma de la bruixa de Blancaneus, només que aquesta poma s’ha multiplicat per centenars de milers i ha enverinat els estalvis de persones de totes les edats i condicions.


La major part d'afectats són gent gran que no van pensar mai que tenien els sues diners hipotecats per la resta de la vida.


Gent que no va entendre que per poder recuperar-los tenia que haver algú altre que volgués "comprar" aquelles preferents que el banc posaria a la venda si ell demanava de recuperar el dipòsit.


Gent que en cap moment va entendre que si no hi havia ningú que volgués comprar aquelles preferents, no podria recuperar els diners i que no tindria dret a replicar, perquè resulta que el contracte en un lloc o un altre posava que feia un dipòsit a perpetuitat. 


 És ben curiós que en un Estat on no hi ha res perpetu, (ni la presó es perpetua), resulta que els afectats per les preferents s'hi troben amb un veritable bloqueig dels seus diners, amb una veritable condemna perpètua. .

Sovint s’explica que la culpa la té Europa, però la culpa és de qui va "vendre", aquest producte sense donar tota la informació que permetés decidir si és volia o no entrar en un joc tant perillós.

Sembla un conte de terror i realment ho és per a qui té els seus estalvis en aquesta situació.


Resulta realment difícil de creure que ningú que sabés que dipositava els diners per sempre més, és a dir, a perpetuïtat, pogués entrar en aquesta mena de productes.

La clau per entendre aquest embolic de les preferents s’explica en unes quants preguntes prou senzilles.

Vostè, de saber que posava els diners per deixar-los per sempre,  hagués deixat que el banc li vengués Preferents?

Vostè, de saber que l’únic camí per recuperar aquest diners era que el banc trobés un comprador que  el substituís a vostè, és a dir que si no el trobaven vostè quedava lligat per a sempre,  hagués deixat que el banc li vengués Preferents?

Segur que la resposta seria que d’haver-ho conegut, mai hagués deixat que el banc li vengués aquest producte.

Alguns volen acusar als que tenen preferents com si haguessin volgut fer especulació, quan la major part han sigut persones que han vist les preferents com una mena de dipòsit a termini, confiant en que era segur i garantir.  Només cal veure el perfil dels que en tenen aquest producte per adonar-se que no es tracta de taurons financers que s’hagin agafat els dits, sinó de persones – de edat i condicions cultural diversa – que van confiar en el que els deia l’entitat bancària que els va vendre les tristament famoses preferents.

Ara comencen a sorgir moviments per tal de poder defensar el dret a recuperar els seus estalvis d’aquestes persones afectades. Demà hi ha un acte al Vendrell on parlaran d’aquestos temes. Si més no, pels que es troben en aquesta situació i vulguin saber com estan altres que també es troben en la mateixa situació, demà tenen l'oportunitat de fer-ho.