Des del passat mes de març els ciutadans i ciutadanes europeus es poden adreçar a la Comissió Europea per a proposar noves lleis.
Es tracta d’una mesura assimilable a la Iniciativa Popular que existeix al nostre país.

Amb aquest motiu el passat divendres va tenir lloc al Parlament de Catralunya, organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, es va dur a terme una Jornada titulada “Ampliant els límits de la ciutadania europea: la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per analitzar el seu contingut i potencial com a eina per exercir una via democràtica alternativa i directa envers a la via legislativa exercida a través de la democràcia representativa (aquella que es dur a terme pels diputats que ocupen aquest càrrec a conseqüència de les votacions fetes per la ciutadania en les eleccions al Parlament.

La Jornada es va iniciar amb la recepció i benvinguda a càrrec de Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, junt amb Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guardia i d’Oriol Illa, Director de la mateixa fundació.

El primer anàlisi de la ICE es va centrar en el procés de creació política de la Unió Europea i la construcció de la ciutadania europea, desenvolupada per Maria Badia (Diputada al Parlament Europeu), Jordi Xucla (Diputat al Congrés dels Diputats) i Santiago Castellà, professor de Dret Internacional i Relacions Institucionals a la Universitat Rovira i Virgili.







El següent punt es va centrar en el marc normatiu de la UE, prenent un primer contacte amb el reglaments i els criteris aplicables per a exercir la ICE.  Desenvolupats per Max Vives-Fierro, Director de al Fundació Catalunya-Europa i Lidia Santos, professora de Dret Internacional Privat de la Universitat Autònoma de Barcelona, moderats per Joaquim Millan, advocat i consultor en l’àmbit europeu.




El tercer punt d’anàlisi es va ocupar de les competències legals de la UE, per fer una aproximació des de la teoria a la pràctica, on es feia una presentació de dues de les ICE que ja s’han presentat, a partir del dia 9 de maig, en que s’obria la possibilitat de registrar aquestes iniciatives presentades directament pels ciutadans. Amb el guiatge de Tony Venables, Director d’European Citizen Action Service (ECAS), Fernando J. Anton Pérez, representant de la European Federation of Public Service Unions, promotor de la ICE que demana el reconeixement de l’aigua com a dret humà; Luca Copeti, representant del Comitè Promotor de la ICE Fraternitat 2020; moderats per Carme Colomina, cap de la secció d’internacional del Diari Ara.

A la tarda es van desenvolupar tres tallers (workshops) en paral•lel:



El primer taller versava sobre la ICE pas a pas. El procés i els elements a tenir en consideració per presentar una ICE, a càrrec de Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic (Dret Comunitari Europeu) de la Universitat de Barcelona; Albert Royo, representant de la Comissió Europeu a Barcelona i David del Valle, responsable d’Euronews a Espanya i promotor de la ICE Let me vote, moderats per Marc Cases, president d’Esplac.

El segon taller tractava sobre que calia tenir en compte a l’hora de recollir les signatures i incloïa un apropament sobre la protecció de les dades dels qui signen i la certificació del sistema de recollida de les signatures.  Desenvolupat per José Luis V iedma, subdirector de l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadistica (INE). (L’INE és l’organisme que l’Esta espanyol ha designat com autoritat per a la verificació i certificació de la ICE); Josep Domingo, de la Càtedra de privacitat de Dades de la Universitat Rovira i Virgili i Jordi Herrera, professor del Departament d’Enginyeria de la informació i de les comunicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona; moderats per Joffre Villanueva, patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

El tercer taller va realitzar un anàlisi del Reglament i es casos pràctics per conèixer quins són els paràmetres que delimiten la Comissió Europea per poder acceptar o no una ICE i del dret d’apel•lació, cas que aquesta no sigui acceptada; va comptar pel seu desenvolupament amb Montserrat Pi, professora de Dret Internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona;Àngels Tomàs representant del Comitè promotor de la ICE un Fons europeu de desenvolupament social i solidari i Marc Esteve del Valle, representant de JEF- Catalunya, amb la moderació de Jesús Sanz, investigador de l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guardia.

Un cop realitzada la exposició conjunta de les principals conclusions assolides als tallers, Johannes Pichler, Director de l’Austrian Institute for European Law and Policy, va oferir una interessant conferència i a la vegada reflexió sobre els reptes de futur de la UE i les vies de consolidació dels drets dels ciutadans i ciutadanes europeus.







La cloenda va comptar amb la participació de Carles Llorens, Director General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Tony Venables i Oriol Illa.