Representants del Col·lectiu de Dones "El Farcell", David Vila, Núria Figueras (alcaldessa de Banyeres) i Joana J. Fernández (regidora de Benestar Social) foto: Dolores García

 La violència de gènere continua avui sent un dels exponents d’una visió on la dona no té les mateixos drets i deures que un home. És una visió lligada a moltes cultures diferents, que demana una activitat no només repressiva, per quan ja ha succeït l’atac violent, sinó preventiva per tal d’anar fent desenvolupar una consciència de respecte i convivència, d’igualtat legal i real entre persones, és a dir entre homes i dones.

Dins aquesta línia cal inscriure les xerrades que Mossos d’Esquadra ofereixen molt especialment perquè tinguem tots presents els indicadors que ens assenyalen la presència de la violència en els seus primers estadis.

En aquest cas la xerrada va ser a càrrec de David Vila, qui de manera concisa i clara va abordar un tema que sempre és espinós. Aquest resum correspon en gran mesura a la seva xerrada, amb certa informació complementaria de caràcter legal, que pot ajudar a col•laborar en la tasca que tots ens hem d’imposar d’ajudar a construir una societat més capaç per a la convivència.

Què s’entén per violència de gènere? 
Aquella que la dona pateix pel fet de ser dona, no només en l’àmbit familiar, sinó laboral, social, etc., i que abasta aspectes tant diferents com el maltractament psíquic, físic, sexual, econòmic, els matrimonis forçats, o la prostitució, entesa como una forma d’esclavatge forçat (qui no ha vist noies a la carretera exercint amb sol o pluja aquesta activitat, i qui a vist mai un noi fent el mateix?)

Per què hi ha una atenció especial a la violència de Gènere? 
Any 2010:
En estudiar les dades corresponents al nombre de morts violentes on víctima era dona, d’entrada s’hagués pogut considerar que en raó de violència de gènere haurien de ser 14 dins l’àmbit de la parella, però en investigar els casos la realitat mostrava una xifra força diferent: 74. La diferència rau en que les 14 eren víctimes que havien fet denuncia en algun moment, les altres 60 no havien fet cap denuncia.

Per tant encara avui una gran part del problema de la violència contra la dona pel fet de ser dona resta desconegut o amagat.

Denunciar.
Per poder saber la realitat del veritable impacte que la violència de gènere té, es imprescindible saber quanta gent la pateix, i això només es pot saber mitjançant la denuncia.

Un canvi de llei i uns canvis a la societat 
Com ja s’ha dit al principi, cal anar estenent el convenciment social que homes i dones són iguals en drets i deures, que quant a persones no hi ha cap diferència.

Indicadors de violència. 
Un cop més cal recordar que la violència de gènere no es produeix de sobte, sinó que és el resultat de un procés que s’inicia amb senyals sovint molt subtils que la víctima sol interpretar fins i tot com mostres d’interès i de protecció per part de la parella, tot i que en realitat són senyals de control, com ara controlar el mòbil, la manera de vestir o pentinar-se, les amistats, trucades de telèfon per controlar on s’està i que es fa.

De vegades quan les persones de l’entorn avisen la víctima aquesta en lloc de reconèixer les senyals sol considerar que no passa res , que això es normal perquè la seva parella és gelosa i interpreta aquest gelós com un senyal d’estima.

El control es va incrementat, la inseguretat de la víctima, qui es creu que no té capacitat, intel•ligència, van paral•lels al creixement de la por, perquè no vol fer enfadar la parella. Creu que si li renya, li crida, li estira dels cabells, li pega o fins i tot la fa tenir relacions sexuals sense desig, és culpa d’ella.

El circuit del maltractador: 
El maltractador sol actuar repetint un circuit que va minvant la seguretat de la víctima: la renya, la fa sentir inútil, li que l’estima i que ho fa pel seu bé, es mostra afectuós, i torna a començar. Es tracta d’una veritable gestió de manipulació dels sentiments, les emocions, les inseguretats i la personalitat de la víctima.

Sovint en una segona fase l’home munta escenes en públic on deixar en evidència la seva companya, parla d’ella davant els altres com una inútil i es mostra ell com una víctima.

En un tercer nivell el comportament dominat pot ser ja evident per la dona, però el record dels moments bonics, junt amb el sentiment de culpa i el menysvalua que sent per ella mateixa far que pugui arribar a genera una mena de “sindrome d’estocolm” cap el maltractador i l seu potencial botxí.

És un circuït on s’acumula tensió, es produeix un esclat de violència, s’entra en una reconciliació, i una fase de calma; per de nou iniciar una nova pujada de tensió,que portarà a repetir indefinidament aquest cicle.

A més del que preveu la llei, i que com va destacar una de les assistents a l’acte qui era víctima de la violència de gènere, no sempre funciona a la velocitat que caldria; cal sobretot anar conscienciant-nos de la necessitat de fer aflorar la realitat del comportament maltractador per tal de cercar solucions i evitar noves morts.

Aspectes complementaris:
Des de que es va iniciar la gestió de les víctimes de la violència de gènere, s’han viscut diverses etapes i s’han pogut constatar diverses tendències, de vegades lligades a aspectes legals que no tenien a veure amb la violència de gènere, sinó, per exemple, quan es va oferir papers per a les víctimes de gènere que fossin persones arribades per vies no regulars i que no disposaven de documents que legalitzessin a la seva estada al país, es van donar un allau de denuncies que cercaven aquesta regularització i que un cop retirada l’oferta, la situació es va diluir.

O que per aconseguir determinades avantatges en processos de divorci era temptador acudir a una denuncia per activar la situació, per cert cal no oblidar que la llei penalitza les falses denuncies i que la persona que la pateix – la falsa denuncia – té dret a demanar indemnització per danys morals.

També aquest aspecte d’un índex de falses denuncies, es utilitzat de vegades per fer creure que la situació no és tan greu com sembla, però al final el nombre de dones mortes en situacions on resta evidenciada que ha estat la violència de gènere la causa de la seva mort, clarifica que és un problema real davant el qual no ens podem girar d’esquena.