Holocaust a Romania de Ioana Oltes (1949) foto: Spiridon Manoliu

Un llegat d’esperança (A legacy of Hope)

Revisant el material disponible sobre la celebració del Dia per la Memòria de l’Holocaust, he trobat aquest documental realitzat l’any 2010, però que té un títol i un contingut que crida a formar part del llegat de l’esperança per tal de crear un món on la convivència en pau i amb respecte dels uns pels altres sigui possible. Està realitzat per la HMDT  (Holocaust Memorial Day Trust) una entitat del Regne Unit que treballa contra l’odi i la persecució ; i per incrementar el coneixement sobre l’Holocaust.  Va ser fundada l’any 2005 (el Dia dedicat a la Memòria de l’Holocaust va ser instaurat al Regne Unit l’any 2001).  A la seva web existeix informació dels Genocidis, incloent l’Armeni, que va tenir lloc entre els anys 1915 – 1918, una població que va ser sistemàticament perseguida, deportada i assassinada; els armenis formaven part de l’Imperi Otomà i van patir aquesta situació durant la Guerra dels Balcans i al inici de la I Guerra Mundial.  I els succeïts a Cambodja (1975-1979), Bosnia (1992-1995), Rwanda (1994), i Darfur que des de l’any 2003 viu en gerra civil.
Us afegeixo la traducció al català del documental, que dura 10 minuts, per facilitar la seva comprensió. La narració en anglès es a càrrec de l’actor Daniel Radcliffe.


Traducció adaptada al català.
Narrador
L’any 2010 es compleix el 65 aniversari de l’holocaust. Els que van sobreviure continuen recordant-nos que és el que nosaltres podem aprendre de les seves experiències. Ens parlen del dolor, de la pèrdua, de la força i de la supervivència, i volen que sigui un llegat d’esperança.

Ben Helfgott
Vaig tenir una infantesa feliç, jo tenia dues germanes, uns pares amorosos i una extensa família de la qual em sentia molt proper. El pare tenia un moli de farina a Piotrkow Trybunalski, Polònia,  però el que més recordo era la vitalitat i el dinamisme  característics d’aquell temps.   Tot va canviar en setembre 1939 amb l’arribada dels nazis a la meva ciutat,  ens van fer anar a una area tacada, ens vam força a viure en terribles  condicions.  La deportació es va iniciar 14 octubre 1942, i va durar 7 dies,  el regne de terror va continuar al gueto, un dia els nazis van agafar  530 persones incloent la meva mare i la meva germana Lusia que tenia només  8 anys d’edat. Els van mantenir a la sinagoga per dues setmanes abans d’haver de marxa cap un bosc proper i ser afusellats.
La meva infantesa va acabar en el gueto.

Narrador
Els guetos eren lloc provisionals on els nazis posaven els jueus,  d’allà els deportaven als camps de concentració i extermini.

Lily Ebert
Quan era una nena la meva mare em va regalar un petit penjant, que jo estimava molt. Abans que els nazis ens portessin al camp de la mort, el meu germà el va ficar al taló d’una de les meves sabates. La meva família i jo vam ser agafats i posats en un tren de bestiar.  Ens van posar en un transport al voltat de setanta persones, homes, dones, infants i bebès.  Estàvem molt estrets,  van posar dos cubs dintre, un amb aigua l’altre pels residus humans i van tancar la porta, d’ençà vam fer cinc dies de viatge. Els oficials ens van dir que els hi donéssim les nostres possessions, en especial l’or i la plata, ens podien matar si no ho fèiem. El meu pendant continuava amagat a la meva sabata. Quan en van fer sortir del tren ens vam alegra, perquè tornaven a veure la llum del dia. Però l’alegria va durar poc, havien arribat a Auschwitz -Birkenau. Ens van conduir  cap a dins i el SS oficial Dr. Mengele ens esperava amb un bastó que duia a la ma, amb un moviment de la seva ma el  Dr. Mengele tenia el poder de la vida i la mort.  A la meva mare, germana i germà els va enviar immediatament al crematori.

Narrador
Auschwitz-Bikernau va ser el major  el camp de concentració de l’imperi nazi, quasi cada dia la gent era assassinada a les càmeres de gas i els seus cossos incinerats als crematoris.  Els nazis van construir camps de concentració i extermini arreu d’Europa, establerts per acabar amb la totalitat de la comunitat jueva, molts altres grups que no encaixaven amb l’ideal nazi també van ser perseguits i assassinats, polonesos,   presoners polítics, gent de les nacions eslaves, presoners de guerra soviètics, gitanos, discapacitats, homosexuals i lesbianes, testimonis de Jehovà i  alemanys negres.

 Iby Knill
Soc cristiana, Vaig ser arrestada a Hongria per formar par del moviment de la resistència contra l’odi nazi, quan ens van portar a Auschwictz , aquells de nosaltres que no vam ser enviats a les càmeres de gas immediatament,   ens van empènyer cap a una gran sala, ens van dir que ens traguéssim tota la roba , llevat de les sabates, ens va fer seure en uns petits tambores i ens van afaitar tot el pel del cap i el cos, de mentre els guardes de les SS es vam posar al voltant nostre es reien i es burlaven de nosaltres. Ens  van posar dins altre sala i ens  van  dutxar amb aigua freda. Això volia dir que havien sigut dutxats i havíem rebut un joc de roba fortament desinfectada. Els llocs on estaven les dutxes i els llocs on estaven les cambres de gas semblaven iguals, per tant mai sabies si anaves a ser gasejat o només dutxat. Una de les vegades, camí de les dutxes, vaig veure a un grup de gitanes vestides amb els seus vestits tradicionals.  No m’havia adonat que també eren víctimes.  Va ser molt després de la meva alliberació que vaig descobrir que els nazis havien enviat a molts altres grups a la mort en els camps de concentració.


Narrador
Quan l’exèrcit soviètic va alliberar Auschwitz-Bikernau al gener de 1945 va ser descobrir  l’immens horror.  Un per un els camps de concentració van ser alliberats per les tropes aliades.
Els oficials de les SS per provar d’ocultar que havia passat ban destruir les cambres de gas i van cremar els arxius però no van poder esborrar la realitat dels records d’aquells que van sobreviure.  Una petita part dels supervivents dels camps de concentració van fer de la Gran Bretanya la seva llar un cop passat l’Holocaust. Ells, junt amb molts altres refugiats que van fugir d’Europa abans de la guerra , fins i tot aquells que van venir sent infants al Kindertransport (Transport Infantil).

Lily Ebert
Les meves dues germanes, també van sobreviure a Auschwitz i ara viuen a Israel. Més enllà del sofriment vam conservar la nostra esperança perquè sense esperança haguessin mort definitivament. Vam mantenir l’esperança contra tot pronòstic i això ens va oferir la possibilitat de sobreviure. Aquest petit penjant és l’única possessió que tinc de la meva llar i la porto en memòria dels membres de la família que vaig perdre.

Ben Helfgot
Poso tota la meva energia en crear una vida positiva i amb sentit. Al cap de nou anys de ser alliberar, vaig establir la meva carrera,   vaig esdevenir campió britànic d’aixecament de pes.  Vaig representar Gran Bretanya, el meu país d’adopció, en moltes competicions internacionals. Vaig viatjar pel món i vaig fer molts amics de diferents països i diferents cultures.
La tolerància i el respecte pels altres ha de ser la guia (la directriu) per viure en harmonia amb els altres.

Iby Knill
Continuo sent un membre actiu de la meva església. Tinc l’esperança que les futures generacions puguin transmetre una bondat amorosa i ajudin als altres tant com sigui possible.

Narrador
Des de el final de l’Holocaust altres societats han sigut víctimes de genocidis en Rwanda, Bòsnia, Cambodja i Darfur.
Aquest any (2010), en el dia de la memòria de l’Holocaust es farà el compromís de escoltar els records dels supervivent  i amb la influència de les seves paraules el de com viure la nostra vida actual.
Ens podem esforçar per una societat inclusiva a on celebrem la diferencia
Podem treballar per crear un futur lliure dels perills de l’exclusió i la persecució.
Tots podem aprendre dels supervivents de l’Holocaust i passar a formar part del Llegat de Esperança