El CaixaForum ha sigut el lloc escollit per celebrar aquesta Taula Rodona que segons ha explicat Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides, ha estat un acte que cerca ajudar als que no som especialistes en economia o política a saber que està passant i cap a on anem, i que forma part de la mateixa defensa de la Pau i els Drets Humans que mou l’entitat i també de l’Estat del Benestar que és un patrimoni de tot, que cal vetllar i preservar.

Sagarra amb una metàfora clarificadora ha explicat que ell té la percepció com si des d’Alemanya se’ns digui que els països del sud, del Mediterrani, hem sigut com la cigala del compte, que es va passar l’estiu cantant i que ara demana a la formiga que li faci un cop de ma. De mentre el Regne Unit semblen els violinistes que toquen música mentre s’enfonsa el vaixell, sense ser realment conscients que ells en troben en el vaixell i que no saben quants salvavides hi tenen per saber si ells sobreviuran.

Amb una situació com la que s’està vivint, des de ANUE el que s’ha volgut es oferir informació perquè ens cal saber que hem de fer i que està passant, per no caure en pecat d’omissió, de no fer el que es pot fer.

De esquerra a dreta: Jaume Lanaspa, director Executiu de l'Obra Social "La Caixa" i Eduard Sagarra President de ANUE

Jaume Lanaspa, director executiu de l’Obra Social “La Caixa”, a declarat que en mig de la situació que s’està donant, li revolten el sofriment injust, l’enriquiment il•lícit, la frivolitat intel•lectual i les servituds ideològiques. Que si sent parlar massa de mercats i primes de risc, però que no es fa referència al projecte de construir una Europa en pau i justícia, que era de fet la llavor originària. Que pot ser s’està donant un discurs amb Europa com a coartada, un discurs de por; tot i ser una realitat que avui es dona una certa irrellevància d’Europa en el concert del món, fins el punt que hi ha països que parlen d’Europa en uns terminis que mai abans haurien fet.

La part més específica de l’acte ha començat amb Francisco Fonseca Director de la Representació Espanyola de la Comissió Europea, qui ha destacat que sembla córrer un sentiment que la culpa la té, l’Euro, la Unió Europea i Europa. Però manca fer en realitat el diagnòstic per poder donar un bon tractament. El primer punt és tenir clar que el paradigma del que es parteix avui ha canviat, aquella visió sobre l’Europa que oferia seguretat, un oasi en mig de la guerra freda, de mentre els Estats Units i la URRS és contrarestaven; un situació on la mala consciència alemanya sorgida en la post guerra i a conseqüència de l’experiència nazi, va permetre que Alemanya tingués la indústria i França fos el cap polític.  D’altre costat una mena de convenciment general feia que tothom es penses que estàvem en la pel•lícula de Woddy Allen  Take The Money and Run (Toma el dinero y corre).  Fonseca ha afirmat que en cert grau sembla que al centre d’Europa pensen que cal que els països mediterranis adoptin el model luterà. Com tercer punt a destacar es troba – segons Fonseca – l’altre visió errada que era creure que es tenia unes institucions sòlides, quan e en realitat no es fiaven les unes de les altres i en les que tampoc confiaven els estats.
Així que, segons ha exposat Francisco Fonseca, la solució ha de venir a través d’un acord de tots, afirmant que sembla que en aquest sentit Europa s’ha consolidat en el G 20. Així mateix ha defensat que cal un sistema de regulació i supervisió bancària que funcioni, perquè el que havia no ha funcionat; no s’ha frenat la situació de Grècia. D’altre costat ha afirmat que existeix un excés obsessió en el dèficit i que davant de tot plegat el que cal és un veritable govern econòmic.

Quant al resultat de la darrera cimera (30 de gener) ha informat que ha donat lloc a un Tractat Internacional sobre economia i governança que en cinc anys ha de formar part del Tractat de la Unió Europea, i no en forma ja part com a conseqüència del veto britànic que ha impedit que estigués inclòs. El text és – segons les paraules de Fonseca – sovint incomprensible o pura alquímia, però al menys Alemanya ha acceptar la proposta de la Comissió sobre el tema dels Eurobonos.  Perquè – ha insistit – cal que Europa tingui un prestador d’última instància, a l’estil de la reserva americana, i si hi ha voluntat política el Banc Central Europeu ho pot ser. Segons Fonseca cal que Europa repensi el seu model i afronti a més a més els desafiaments del canvi climàtic i de la energia.

D'esquerra a dreta: Dr. Germà Bel, Eduard Sagarra, Joaquim Llimona i Francisco Fonseca

Per la seva part el Dr. Germà Bel i Queralt, Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i investigador ICREA –Acadèmia, d’una manera molt amena i força gràfica ha explicat que Europa està de fet donant a llum a un govern econòmic, i això és dolorós i demanarà el seu temps.

Ha destacat que és necessari ser conscient que s’ha acabat l’existència del mercat interior perquè el mercat és el món i que cal tenir present que ser socis no vol dir que cadascú no defensi els seus interessos i que a cada acció que es pugui fer, també poden generar altres accions per part del socis o dels altres actors de l’economia, com Estats Units o Anglaterra.  Per això el Dr. Germà Bel ha parlat de mercats harmonitzat i d’equilibri fiscals.

D’altre costat ha afirmat que no ens pot sorprendre que el govern econòmic ho estiguin duent a terme el que paguen, Alemanya majorment.

Pel que fa a Espanya ha destacat l’error que significa la declaració de la Ministre de Foment envers a que no cal que els aeroports competeixin entre ells o que als qui aquí paguen se’ls sotmeti a supervisió, un contrasentit si en mira al que passa a Europa.

La intervenció de Joaquim Llimona Balcells, Director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, ha sigut  política i més en defensa de la construcció d’Europa, tot i que aquesta sigui difícil perquè avançar significa apropar-se al nucli dur de la sobirania de cada Estat.
Malgrat la visió generalitzada negativa ha destacat algunes dades positives que són fruit de pertànyer a Europa, com l’increment de les exportacions de Catalunya a França o Alemanya.
El que ha destacat com a dolent és la sensació que no mana ni el país, ni la Unió Europea, sinó d’altres.
També ha defensat una actuació conjunta i un gran suport a les petites empreses, amb les dades a la ma a Europa hi ha 23.000.000 d’aturats i 23.000.000 pymes, si cada una genera un lloc de feina l’atur s’ha acabat, i si al revés aquestes empreses cauen, l’atur es duplicaria.
Segons l’opinió de Joaquim Llimona, cal anar a un Europa Federal, i cal tenir present que cal redissenyar les institucions, perquè les existents van ser creades quan només hi havia sis països membre.

Davant les preguntes del públic, Llimona ha dit que cal una reforma del sistema perquè tots els països puguin funcionar, i que per tant o s’avança cap a una Europa Federal o ens trobarem amb una Europa de dos velocitats. Bel a afirmat que de fet l’Europa de dos velocitats ja existeix.