Avui és el dia que les Nacions Unides dedica a mantenir viva la memòria de l’Holocaust, amb el desig d’evitar que mai més la humanitat torni a crear les condicions perquè es doni una experiència similar.

Aquest any el tema escollit és el record als infants que van morir.

Se sap que van ser milers d’infants  gitanos que hi van morir, i més d’un milió i mig d’infants jueus. Van ser infants que van estar presoners als camps de concentració, infants que van ser sotmesos a experiments mèdics o que van ser enviats a les cambres de gas o que van morir de fam per les condicions extremes que van patir.

D’entre els documents que per aquesta jornada les Nacions Unides han preparat destaca una publicació  de 32 pàgines destinat als estudiants majors de tretze anys i un documental titulat "El Darrer Vol de Petr Ginz" (The Last Flight of Petr Ginz) un noi jueu de Praga, víctima de l’Holocaust, que va morir quan tenia 16 anys (a Auschwitz), documental i publicació que inclouen escrits i dibuixos d’aquest jove, que ajuden a poder contextualitzar el moment històric que va viure. Aquest documental es pot obtenir online en el diversos idiomes oficials de les Nacions Unides. També en col•laboració amb l’organització “92 Street Y”, han desenvolupat una lliçó sobre Petr Ginz per a infants de 5 a 9 anys a 25 col•legis públics de Nova York que es titula “Recordem: Art, Música i Poesia per Recordar els Infants de Terezin” (Remember Me: Art, Music and Poetry Celebrating the Children of Terezin)

Petr Ginz va ser un infant que des de petit va demostrar un gran talent, com a escriptor – va escriure varies novel•les -  i com a dibuixant. Al camp-gueto de Terezin (un camp de trànsit pels jueus txecs que més tard eren deportats a camps de concentració o a camps d'extermini) va organitzar una revista clandestina “Vedem” a més de dur a terme un diccionari txec – esperant (els seus pares eren dos gran amants de l’Esperant).

Un dels seus dibuixos, fortament inspirat en l’obra de Jules Verne, representa la Terra vista des de la Lluna, és un símbol reconegut, ha servit de motiu a un segell i va ser portat pel astronauta Ilan Ramon al viatge que va fer al transbordador espacial l’any 2003, que va ser el seu darrer viatge ja que l’1 de febrer de 2003, a la reentrada i degut a la manca d’unes peces de protecció, la missió Columbia STS 107 va acabar en tragèdia perquè la nau es va desintegrar morint els set tripulants que viatjaven en ella.

D’entre els documents que es conserven de Petr Ginz es troba el diari que va escriure quan va començar la persecució jueva a Praga i que l’any 2006 va ser publicat en espanyol amb el títol de Diario de Praga 1941-1942.

Terenzin va ser un camp que va utilitzar publicitàriament pel govern alemany per fer creure que els detinguts es veien afavorits pels beneficis de les idees filosòfiques del III Reich,  raó per la qual es permetia que hi haguessin activitats culturals pels interns.  Cal recordar que oficialment la deportació de jueus tenia com a finalitat el seu reassentament en països de l'Est i que definien Terenzin com a un balneari.

La Creu Roja el va visitar el juny de 1944, per l'ocasió van crear jardins, renovar i pintar els edificis i organitzar actes socials i culturals. No va ser l'única vegada ni l'únic lloc on van dur a terme accions similars.

D’entre la llista de persones que van morir en aquest camp-gueto es troba la germana de Sigmund Freud,  Esther Adolphine Freud; entre els que van sobreviure es trobaven el director d’orquestra Karel Ancerl (qui va ser un gran especialista en música de Stravinsky, Bartok i  Prokofiev)  i Josef Beran qui va ser arquebisbe de Praga.

Dolors Garcia Martínez