Participants al curs de defensa personal

Aquest dissabte i dins els actes per recaptar fons per a La Marató de TV3 que s’han dut a terme a Banyeres del Penedès, cal destacar aquesta doble activitat que a més està destinada a prevenir la violència masclista així com a tenir unes nocions de com actuar per defugir de les possibles agressions físiques que qualsevol persona pot patir en un moment donat per circumstàncies no necessàriament lligades a la violència de gènere.



La primera en intervenir va ser Marta Álvarez, del Centre d’Intervenció Especialitzada, qui va detallar un seguit d’indicadors que poden ajudar a percebre situacions de violència psíquica, ja que aquesta antecedeix sempre a la violència física i és molt més subtil i difícil de ser conscient que s’està patint. Aquest indicadors el que senyalen és la existència d’un desig de controlar, d’aïllar-la socialment perquè el seu món es vegi reduït a la persona que li fa patir el maltractament, de disminuir la seguretat en si mateixa de la dona que la pateix, de fer-la depenent de qui l’exerceix, en un paraula, d’anar tancant-li les seves capacitats per sotmetre-la.

Marta Álvarez del Centre d'Intervenció Especialitzada

Qui t’estima no et fa mal!
Darrera d’aquest comportaments existeix una fal•làcia, la de creure que es tracte de gelosia, d’una estima il•limitada, quan en realitat hi ha un problema de fons, anterior a la pròpia relació, on sovint es troben barrejats la inseguretat i on la manca de respecte cap a la dona com un ésser amb els mateixos drets, ha format part de la formació de l’home maltractador, i aquesta formació no es pot lligar a un determinat extracte social o econòmic, és una manera de pensar, lligada a una concepció masclista de les relacions homes – dones.

El cercle del maltractament.
Hi ha un comportament que es repeteix i que fa que un cop i un altre les víctimes atorguin als maltractadors noves oportunitats. El cicle és passar de les bronques, a  una agressió i després tornar a un comportament “lluna de mel” amb promeses de canvi; de manera que la dona retroba aquell comportament primerenc que li va fer enamorar-se i torna a creure que pot ser va ser només fruit d’un mal moment. Però el cicle de la violència es torna a repetir un cop i un altre.

Alguns indicadors:
Humiliació a la llar o davant del coneguts: “Sap que ha fet aquesta avui....”
Violència física que no es reconeix com a tal: empentes, tibades del cabell, cops, cremades...
Tenir-la ocupada tot el temps, fent-li l’agenda del que ha de fer cada dia.
Fer “llum de gas”, fer-li creure que han quedat en un lloc quan li han dit que han quedat en un altre.
Exigències sexuals: fer-ho sempre que ell vulgui, fent actes que ell vulgui encara que a la dona no li agradin, fer-ho sense protecció ...
Atacs de gelosia: perquè altre mira, per com es va vestida....
Culpabilitzar la dona de tot el dolent que li passa a ell en la vida.
Amenaces de mort
Amenaces de suïcidi
Trucades a casa quan t’acaba de deixar a la porta
Quedar per sortir ell amb els amics però controlar que ella no surt de casa
Trencar objectes personals de la dona
Fer canviar l’aspecte físic de la dona
Abús econòmic: bé per dependència econòmica d’ell, bé perquè ella és la que treballa, ell es queda a casa però el control del diner ho fa ell.
Abús ambiental: No deixar-la descansar
Contagiar-la malalties de transmissió sexual que ell sap que pateix perquè així ella no pugi anar-se amb cap altre, perquè així a ella qualsevol altre la rebutjarà.
Fer-li practicar actes sexuals sense protecció, com a prova d’amor.

El problema amb dones emigrades:
D’entre els aspectes detectats en entorns culturals de persones emigrades que consideren la dona un ésser depenent i que ha d’obeir al marit, es poden destacar des de dones a les que no se’ls deixa aprendre l’idioma per evitar que es pugin comunicar, que han de sortir sempre acompanyades pel marit, fill o altre home de la família, no poder assistir soles a visites de metges, etc.

Sortir del cercle del maltractament
Tres són les passes que cal fer.
1 – identificar que existeix el maltractament.
2 – voler canviar la situació, cercar ajut.
3 – empoderament personal.

Ser conscient que hi ha un maltractament és el primer pas, cal llavors cercar ajut:
Per a denuncies al 012
Servei d’atenció telefònica gratuïta i confidencial 24 hores tots els dies: 900 900 120
Correu Electrònic: 900900120@gencat.cat
Informació i assessorament jurídic: 016

Oficines d’informació i atenció a la vìctima
Institut Català de les Dones (Tarragona) carrer Sant Francesc, 3  977 24 13 04
Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte  900 12 18 24
Especialistes en Dona i Menor. (Guardia Civil)  977 23 77 77
Servei d’Informació i Atenció a les Dones: 977 29 62 79

Serveis sanitaris de la xarxa sanitària pública i els centres de serveis socials d’atenció primària.

En tots aquest punts s’ofereix atenció a les persones maltractades i es poden orientar en funció de la situació, ja que una valoració acurada del serveis que calen és bàsica.

L’empoderament personal consisteix en anar refent la capacitat d’autoestima per iniciar una nova vida. És difícil emprendre el camí, però no és impossible, afortunadament hi ha prou mostres de persones que ho han aconseguit.

Sera Pérez Mosso d'Esquadra, qui va intervenir en la xerrada sobre la prevenció de la violència masclista

La xerrada va continuar amb la intervenció de Sera Pérez qui amb Núria Sáez, totes dues membres del cos dels Mossos d’Esquadra.
Des del punt de vista policial el primer que cal constatar és la vergonya que sofreixen les dones que pateixen violència, quan en realitat qualsevol dona pot ser víctima i per tant cap dona s’ha de sentir avergonyida de passar per aquesta situació.
Per qual arriba la intervenció policial sol ser que la situació ha passat a un gran de violència que va més enllà dels indicis que abans s’han citat, hi ha grans baralles i agressions que sovint requereixen tractament en urgències.
El problema és que la víctima vulgui denunciar. Tot i que els cossos de seguretat, com ara els mossos, igualment han d’informar al jutjat de la situació.

Cal però que sigui la dona qui demani la intervenció de la justícia per obtenir per exemple les ordres d’allunyament.   Es important que a l’hora de dur a terme una denuncia es sigui clar i precís en què a consistit l’agressió, perquè el jutge és el que ha de tenir en compte per dictaminar les mesures cautelars que siguin necessàries per protegir la víctima.

La prevenció la millor eina.
Una de les tasques que des de Mossos d’Esquadra es du a terme és la de prevenció, en especial fent xerrades a les escoles per tal que des de petits per pal•liar en el possible qualsevol entorn on la violència contra la dona es consideri un fet natural i normal.

La Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
Aquesta llei sorgida l’any 2004 cerca trencar aquella opinió segons la qual era normal que hi haguessin certs comportaments de domini del home envers la dona (igual que qualsevol altre acte de violència dins la família) així com fer una visió integral, no només penal, de com enfocar el canvi social que això havia de suposar. La violència contra la dona exercida per la seva parella o ex parella es considera derivada d’una visió patriarcalista que durant segles es va mantenir a la societat i que permetia – d’això no fa pas tantes dècades – que l’home pogués demanar a la Guardia Civil, per exemple, que anés a cercar i tornés a casa seva la dona que havia abandonat al seu marit; per tant es tractava de deixar molt clarificada la posició legal que defensa que no hi ha una superioritat en la relació home – dona, i per tant no hi ha una posició de domini.  Per aquesta raó la llei no es només un seguit de pressupòsits de delicte o falta, sinó un conjunt integral de mesures, que no sempre són a la pràctica fàcils de fer reals, però que si més no, tracen un camí per afirmar rotundament que es vol una societat igualitària.

Un moment del curs de defensa personal

Curs de defensa personal

Quant al curs de defensa personal, va ser una experiència per prendre contacte i conèixer algunes tècniques que ajuden a fer front a una situació on el neguit i la por no solen donar opció a saber reaccionar amb efectivitat. Si més no saber que una simple passa cap a la direcció adient o un parell de gestos on no cal força, poden ajudar a distreure prou l’agressor com per a poder fugir, van ser un tast del que pot oferir la defensa personal com a instrument a qualsevol persona que es pugi trobar en una situació apurada d’amenaça de violència.

El curs va ser impartit per Juan Hernández Cañon, professor al “Budokan” del Vendrell, amb la col•laboració de David Sánchez i Javier Gualter

la samarreta de la trobada.