Miquel Angel Escomba, Director de UNESCOCAT i Carme Arenas Noguera, presidenta del PEN Català Foto: Victor P. de Óbanos  Todos los derechos reservados

El premi ha estat rebut pel PEN Català com un fet que esperona en la tasca de continuar defensant els valors de progrés en llibertat i respecte dels drets humans; perquè sense llibertat no pot haver progrés i sense respecte als drets humans no pot haver llibertat..



El passat dilluns va tenir lloc l’acte de lliurament d’aquest premi que és un reconeixement a la tasca que en aquest cas el PEN Català du a terme en la promoció i defensa de la cultura dins l’àmbit de la pau, els drets humans, el desenvolupament, l’educació, la sostenibilitat i la diversitat patrimonial i lingüística.

El premi va ser recollir en nom del PEN Català la seva presidenta  Carme Arenas Noguera.

Fundació i Fites del PEN Català en els seus quasi 90 anys d’història

Rita Marzoa Periodista de Catalunya Radio qui va fer la glosa del PEN Català Foto: Victor P. de Óbanos  Todos los derechos reservados

Fundat l’any 1922, just un any després que el PEN Internacional que s’havia creat a Londres, per a contribuir a l’acostament de nacions i escriptors. L’experiència de la I Guerra Mundial bategava darrera d’aquest desig de concòrdia i interrelació, un projecte d’abast internacional. El PEN Català és, des de llavors, una eina de projecció de la creació literària i la llengua catalanes.

D’entre les seves fites sempre ha destacat la vetllar en favor de la llibertat  d’expressió i el seu suport als escriptors perseguits o empresonats, així com donar acollida mitjançant el Programa Escriptor Acollit, als que han hagut de deixar la seva llar i el seu país per poder mantenir el dret d’expressar-se lliurament.



Altre de les seves tasques fonamentals, és la cura en favor dels drets lingüístics, amb especial atenció per les llengües minoritàries, raó per la qual ha treballat intensament en l’impuls de projectes com els que instà la Declaració Universal dels Drets Lingüístics que l’any 1996 es va fer a Barcelona al decurs de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics i que té com a referent d’origen la Declaració dels Drets Humans de 1948 i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Cal destacar també la redacció i aprovació que enguany s’ha fet del “Manifest de Girona” treball que a  tingut al capdavant a Josep Maria Terricabras, qui és President del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional.

Felix Martí President Honorari de UNESCOCAT Foto: Victor P. de Óbanos  Todos los derechos reservados

Eines de treball i divulgació del PEN Català, són el programa de traduccions VISAT, que cerca promocionar la lliure circulació de les idees, o el fet que editin la revista Catalan Writing, quees va iniciar en la seva nova etapa coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, on la cultural catalana era la convidada d’honor

Algunes accions destacades de la història del PEN Català


Embaixadors intel•lectuals de Catalunya
Va ser Carles Ribas qui va denominar així al membres del PEN Català, i el cert és que al llarg dels seus quasi 90 anys d’història (el 19 d’abril de 2012 es compliran), aquesta entitat està farcida de noms notables de la literatura catalana, Pompeu Fabra, Josep Ma. de Sagarra, Carles Soldevilla, Marià Manent, Mercè Rodoreda,  Josep Vicenç Foix, entre molts altres. Després de la Guerra Civil, el PEN Català no podia exercir públicament la seva tasca però es va poder reorgantizar a l’exterior de la ma de Josep Carner, qui era president de l’entitat i amb Josep M. Bastida i Roca com a secretari; Bastida era en aquell temps professor a Cambridge.


Crida Internacional per a la defensa de la llengua i de la cultura catalanes
 A Frankfurt l’any 1959  dins el Congrés del PEN Internacional van  presentar un informe sobre la repressió cultural que patien els escriptor espanyols i en especial els catalans degut al règim de Franco, aquest informe es va presentar públicament davant la UNESCO i es va fer públic, com a crida per a la defensa de la llengua i cultura catalana.

Carles Llorens i Vila, Director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya Foto: Victor P. de Óbanos   Todos los derechos reservados

Reorganització interior:
L’any 1968 amb J.V. Foix, Ramon Aramon, Marià Manen, M. Aurèlia Capmany i Jordi Sarsanedas s’inicia la tasca de donar a conèixer als escriptors joves l’existència i els fonaments del PEN Català. Com a conseqüència d’això, el 4 de febrer de 1973 es nomena un nou consell directiu amb Joan Oliver i Avel•lí Artís Gener al capdavant i amb Maurici Serrahima, Joan Fuster, Jordi Carbonell, Josep M. Castellets als que es van afegir nous escriptors com Josep M. Benet, Montserrat Roig, Narcís Comadira o Jaume Fuster. Des del 1975 el PEN Català recobra totalment la seva activitat tan interior com internacional amb la seva presència al fòrum del PEN Internacional.

Representants al Fòrum Internacional gràcies al criteri d’organització dels escriptors del PEN Internacional.
El PEN Internacional organitza els seus escriptors per llengües, no per estats o nacions, de manera que dins el Fòrum Internacional els escriptors catalans poden assistir-hi sense necessitat d’un empara de l’Estat, raó per la qual la presència catalana dins el Fòrum Internacional és un reconeixement implícit i explícit de l’existència de la cultura catalana.

Abdoulaye Guissé durant la seva actuació musical. Foto: Victor P. de Óbanos  Todos los derechos reservados

Al acte també van intervenir Miguel Angel Escomba, Director de UNESCOCAT, Fèlix Martí president honorari de UNESCOCAT, Rita Marzoa, periodista de Catalunya Radio, qui va fer la glosa del PEN Català, i de Carles Lloren i Vila, Director General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya. L’acte va comptar també amb una actuació musical a càrrec d’Abdoulaye Guissé.

Destacar finalment, com a punt i final d’aquest resum, el fet que des del  PEN Català es consideri que en moments com l’actual es necessita de la cultura per donar sentit a l’existència i sobretot per ser més humans.