Adam Rogers, PNUD; Daniel López Codina UPC; Enric Carrera Càtedra UNESCO UPC i Carles Llorens Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament

Sota el títol Sosteniblitat i Equitat : un futur millor per a tothom, i com a part del Programa de les Nacions Unides per el Desenvolupament (PNUD) s’ha presentat avui l’informe que realitzat per un equip d’especialistes independents (us afegim al final de l’article la llista dels noms i tasques realitzades) ofereix una fotografia de com al 2011 els 187 països sobre els que s’efectua l’estudi reflecteixen el nivell de desenvolupament, no com a una simple estadística de nivell econòmic, sinó una complexa valoració on es tenen presents aspectes com els nivells educatius, l’accés a la salut, el nivell d’integració de les dones al llocs de poder (empoderament), els riscos ambientals, és a dir des d’una visió gens simplista  i amb una intenció clara d’oferir una eina per poder prendre bones decisions per oferir un horitzó de futur a les noves generacions.

A l’acte han intervingut Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l’Oficina de Coordinació del PNUD a Ginebra; Daniel López Codina per la Universitat Politècnica de Catalunya, Enric Carrera de la Càtedra UNESCO de la UPC i Carles Llorens Director de Cooperació de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya

Daniel López Codina - UPC

Daniel López Codina s’ha congratulat que de nou la UPC hagi pogut ser la seu de la presentació d’aquest informe, on el desenvolupament es planteja des de la visió del coneixement i com des de les posicions dels físics i el enginyers es pugi fer una recerca en favor d’aquest desenvolupament més centrada en la transmissió de coneixements.

Enric Carrera. Càedra UNESCO - UPC

Enric Carrera director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC ha destacat la transcendència de poder tenir la documentació de l’informe en català, tot i que amb la necessària visió d’estalvi s’hagi fet només el resum. Aquesta edició, que compta amb la col•laboració de  l’Agència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Barcelona qui donarà el seu suport en fer la segona edició, per després destacar també la gran importància d’aquest mateix acte, perquè  desenvolupa una tasca plenament integrada en el concepte de cooperació en el sentit de crear coneixement al Nord per saber quins problemes tenen al Sud. Important també la tasca que du a terme IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) que té present els factors de l’informe de Desenvolupament Humà de PNUD.  Així mateix ha valorat la gran importància que té aquest informe per la seva dimensió social d’aquí que sostenibilitat i equitat siguin indestriables i d’aquí que la tecnologia que es pugi desenvolupar tingui com a elements de guia tant el aconseguir ser més neta com col•laborar a l’equitat.

Carles Llorens Director General Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya

Carles Llorens, com a Director General de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha destacat que,  com tots els polítics d’avui que han de fer de comptables (en al•lusió a la crisis), la capacitat demostrada per ANUE / Càtedra UNESCO / UNESCOCAT per adaptar-se al tipus de suport en que es pot oferir la informació -  en aquest cas l’informe -  es sempre d’agrair.

Ha afirmat que en total conformitat amb aquest informe de 2011   no es pot parlar de creixement econòmic i deixar de costat l’equitat. Ha enfatitzat la utilitat que l’informe té per una entitat com la ACCD per poder orientar millor les vies de cooperació, perquè hi ha països pobres que han crescut en índex econòmic però on l’índex de Desenvolupament Humà (IDH) - un índex fonamental en els informes PNUD -  no només està en dubte sinó que de vegades fins i tot està en retrocés, i que per això posar l’èmfasi en l’equitat és capdal,  perquè l’equitat ofereix una repercussió immediata, directa  i diversa, perquè on les dones són reconegudes el creixement econòmic es produeix,  però també augmenta la qualitat democràtica.
Per a  finalitzar la seva intervenció ha destacat el moment clau on ens trobem, amb la previsió de celebrar-se l’any vinent la Cimera Rio + 20   on Catalunya espera ser present.

Adam Rogers. Assessor Principal de Comunicació Estratègica  de l’Oficina de Coordinació del PNUD a Ginebre

Finalment Adam Rogers ha fet un resum de la situació que mostra l’informe on es destaca com molts països pobres estan patint les conseqüències del que es fa a països rics, perquè com la natura sempre ha estat globalitzada i que el que succeeix a un país afecta als altres, (cosa que avui ja ningú pot discutir), els desajustos que causen el canvi climàtic estan generant un desequilibri en el ritme de pluges, així els països amb un baix IDH pateixen més sequera i  un increment de temperatura, mentre que els països molt rics o rics, , tot i que és en aquestos darrers països  on es produeixen més gasos d’efecte hivernacle, per exemple. no han tingut aquesta repercussió d’una forma tant evident.

Si s’analitza la deforestació trobem que als països amb baix índex de IDH ha estat més gran que als països amb un índex alt de IDH, i que per exemple en països amb un índex molt alt de IDH en canvi s’ha dut a terme un lleu procés de reforestació.

Pel que fa a les sinergies i subvencions en relació a la recerca d’obtenir més sostenibilitat i més equitat, cal destacar que subvencionar el consum de benzina no comporta cap avenç en cap de les dues direccions, i que pel contrari augmentar l’accés a l’energia renovable ho incrementa en totes dues direccions.

Adam Rogers ha fet una reflexió, sense ànim d’alarma, però fent una crida d’atenció al problema, envers al que a les estadístiques es dibuixa com a Repte Ambiental i la línia del Desastre Ambiental, recordant que si s’arriba a aquest punt de la corba (que en els països de molt alt IDH està prou proper un de l’altre quan es fan les projeccions envers a l’any 2050) resulta evident que – en paraules seves – la Terra farà un resset i s’autonetejarà i l’espècie que patirà les conseqüències de manera palpable serà la humana, la Terra continuarà però el nostre sistema de vida haurà desaparegut.

Pel que fa als indicadors d’Espanya no són dolents, té un índex de mortalitat mare/naixement d’un 6 per 100.000 per exemple i es troba al número 23 de la llista de països abans citats, i en relació als nostres veïns França està al 20  i Itàlia al 24.  Guanya Espanya deu llocs i es situa al número 13 a l’índex d’igualtat de gènere, perquè,  per exemple,  gràcies a la cerca de la paritat dins la representació política, Les Corts Generals ofereixen una àmplia representació de dones, en aquest índex França està al núm. 10  i Itàlia al 15.

Com aquest informe mereix un detallat anàlisi anirem publicant al llarg de les properes setmanes temes concrets al respecte, ja que, a l’igual que els Objectius del Mil•leni, poden ajudar-nos a situar en perspectiva l’evolució del nostre món i els nostres propòsits com a conjunt de països i persones que, al menys sobre el paper de les declaracions, cerca aquest món millor per a tothom.