La Gran Ona de Kanagawa una de les vistes del Mont Fuji Obra de Hokusai

Immaculada Socias, professora titular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB) va dirigir ahir, al Museu Apel•les Fenosa del Vendrell, una nova trobada d’amants de l’art, que entorn a un cafè segueixen aquesta mena de conferències – col•loquis, en aquest cas centrada en l’Art al Japó.

Immaculada Socias Foto: Dolors García.

L’eix de la trobada va girar especialment en els gravats japonesos, uns gravats efectuats sobre paper, un paper que a la vegada es treballava amb un sentit també artístic, d’aquí que l’experiència de sentir el seu cruixit, el seu tacte o mirar al través de la llum per captar els seus entreverats inicií un apropament al que es l’essència de l’art japones, la seva unió amb la natura, la seva simplicitat de formes i mitjans, les seves formes de dibuixar un rostre humà, amb uns trets que no els fan individuals, reconeixibles com pertanyent a una persona concreta, sinó en un perfil, quasi sempre de tres quarts, amb un nas que és un simple signe ganxut, els seu colors plans en el gravat...és a dir la seva austeritat. Cal afegir un concepte de la perspectiva aliena a l’occidental.

L’art japonès es va començar a conèixer a Europa des de finals del segle XVI amb l’arribada de ceràmiques; o al segle XIX on l’arribada dels gravats japonesos especialment a Paris va influenciar pintors com Whistler, Van Gogh, Manet, Monet...És molt evident també  aquesta influència japonesa a  l’Art Noveau. O com l’art del gravat influirà en pintors com Picasso.

James  McNeill whistler La Princesa del País de la Porcellana Fotograf: The York Project

La captació del moment, de la fugacitat que es pot apreciar en els gravats japonesos es veurà en cert grau reflectida en l’impressionisme, que cerca aquella captació de la fugacitat del temps i de l’evolució d’un tema al llarg del dia. ( com no pensar per exemple en Hokusai i la seves sèries sobre el Mont Fuji,  al veure les sèries de Monet)


Obra Ukiyoe al Museu Apel•les Fenosa
Entre l’obra exposada en aquest museu es troben mostres d’aquesta escola, i en concret obra original de Hokusai

El gravat xilogràfic entre 1740  - 1860
La fusta com element per crear el gravat, en concret la fusta de cirerer, es la matèria en que treballa l’artista, tot i que conegui el metall prefereix la fusta. La creació de la imatge implica per obtenir després un gravat acolorit el fer tants gravats en fusta com colors es vulguin fer. El pigment era aquarel•la barrejada amb pasta d’arròs.  .

Manga de Hokusai.

Temes i referents: 
El Mont Fuji:
Aquesta muntanya té un significat de vida eterna, i es motiu d’inspiració per els artistes del Japó. Entorn a ell hi ha una bonica llegenda (Compte del tallador de bambú) on una princesa filla de la lluna deixà l’elixir de la vida eterna al cim de la muntanya. D’obres pictòriques sobre el Mont Fuji es poden trobar des del segle XI. Són destacades les sèries sobre el Monte Fuji de Hokusai o les de Hiroshige, així com les de Kuniyoshi.
Escenes sensuals:  La visió del cos des d’una filosofia molt diferent a l’occidental marcada per un concepte cristià. La relació entre la persona humana i la natura és acceptada no rebutjada al Japó i per tant la sensualitat i l’erotisme  formen part del que és natural. Es faran nombroses representacions (on encara que es destaquin els òrgans sexuals, no són el centre de l’obra) on la roba, el gest, el moment concret captat, són l’essència.
Natura, dones i vida quotidiana: Sempre amb la recerca de capar l’instant hi ha belles representacions de la naturalesa,  les dones, o de la vida quotidiana, fins i tot en el món de la fantasia es present  la integració amb l’entorn natural.



Tres minuts d'imatges sobre gravats japonesos

Autros i escola: 
Ukiyoe – Tots tres autors formen part d’aquesta escola que es centra en la representació de tipus i escenes populars, líriques,  de subtil sensibilitat i refinament,   fets amb gravat xilogràfic


Katsishika Hokusai (1760 – 1849)
L’artista va adoptar aquest nom l’any 1787, iniciant-se la seva època més reconeguda, tot i que abans i amb altres pseudònims (el nom que va rebre en néixer va ser Tokitaro) havia fet obres de rostres d’actors de Kabuki (Yakusha-e).  Té més de 15 volums denominats Hokusai Manga, amb més de 4000 dibuixos de paisatges, flora, fauna i vida quotidiana, en tres colors, negre, gris i rosat. El nom manga té a veure a que són esbossos que no tenen connexió uns amb els altres, res a veure amb el manga modern.
Cinc minuts sobre obres d'Hokusai.




Kitagawa Utamaro (1753 – 1806) 
Es coneix sobretot per les seves obres sobre dones (Bijinga). També a adoptar diferents noms al llarg de la seva vida. El seu primer treball conegut és la coberta d’un llibre de Kabuki. (teatre japonés). Són notables les seves representacions eròtiques (Shunga)





Utagawa Hiroshige (1797 – 1858)
Va fer les cinquanta tres estacions del Tokaido.  Pinta dones (Bijinga), actors de teatre japonès (Yakushae), paisatges, que segons els seus biògrafs no copiava del natural. És una obra subjectiva que interpreta i per tant té una càrrega d’utopia, com per exemple el fet que pintés del cent vistes d’Edo (Tokio) després d’un gran terratrèmol, però a l’obra es com si fos el record del passat o la projecció del futur, no la realitat existent. Entre les seves tècniques està la de fer impressió en relleu sense tinta, o pintar aigua o núvols amb tinta diluïda que es reparteix per la superfície, o fer ús de cola d’ossos per aconseguir un gravat brillant. Va fer també caricatures.