Foto: Ben Barber

La meta de la paritat entre nens i nenes en educació primària i secundària s’havia d’haver aconseguit l’any  2005, però encara no és una realitat.  Oceania, Àfrica Subsahariana i Àsia Occidental són el llocs on el desafiament és més difícils d’assolir.

Quant a la secundària, cal destacar que a l’Amèrica Llatina, el Carib, Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic s’han matriculat més noies que nois.
A la educació terciària als països en desenvolupament hi ha una paritat tècnica (97 nenes per cada 100 nens) i això deriva del fet anteriorment constatat de la secundària en les zones citades. En  canvi a l’Àfrica Subsahariana és de 67 nenes per cada 100 nens i al Sud d’Àsia es de 76 nenes per cada 100 nens.

Per àrees d’estudi les dones estudien sobre tot humanitats i ciències socials (on menys noies hi ha és a enginyeria), i són menys les dones que els homes que acaben les carreres universitàries.

De nou la pobresa castiga a les nenes pel que fa a accedir a l’educació, a poder assistir a l’escola secundària, empitjorat a les zones rurals.

Pel que fa als llocs de feina  remunerats, fora del sector agrícola, i amb dades del 2008, al Sud d’Àsia, el Nord d’Àfrica i en Àsia Occidental es d’un 20 % de dones.

En general les dones tenen treballs menys segurs i pitjor remunerats que els homes.  I continua havent grans dificultats en que les dones assoleixin llocs d’alt nivell.  Només una de cada quatre nivells de direcció o de gerència són dones.  De nou a l’Àsia Occidental, el Sud d’Àsia i el Nord d’Àfrica menys d’un 10 % dels llocs d’alt nivell són dones.

En relació al llocs parlamentaris s’ha arribat al 19% al 2010, i això comptant amb els sistemes electorals amb quotes. Encara   és menor la participació als governs al 2010 hi havia 9 dones cap d’estat electes, enfront a 142 homes; hi havia 11 caps de govern dones enfront a 182 caps de govern homes.  La mitjana de dones ministre és del 16 %, i a 16 països cap dona en forma part.