Durant l’acte inaugural Ramon Arnabat, president del Institut d’Estudis Penedesencs va destacar la vitalitat de l’entitat plasmada en les 140 activitats que durant 2010 ha dut a terme la institució, quelcom impossible sense el suport de socis, sense l’anima i motor que són les seccions, i sense el recolzament d’altres institucions o entitats com l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf o les Diputacions de Tarragona i Barcelona i de Caixa Penedès.

Les Jornades Arqueològiques són les 22s Jornades que l’Institut ha organitzat al llarg de la seva vida, aquest cop de la ma de la Secció d’Arqueologia que ha aconseguit aixecar un gran interès com ho proven els 72 inscrits, el nombre i la qualitat de comunicacions i pòsters que es presenten.

L’acte inaugural va esta presidit per (d’esquerra a dreta a la fotografia) Ramon Ten, Cap de Serveis d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Carles Ibañéz, Cap de l’Oficina Central de Caixa Penedès; Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs; Ramon Cusi, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Maite Miró i Magí Miret ambdós arqueòlegs i membres del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


Primera ponència: Prehistòria
Jordi Amorós i F. Xavier Oms, de Tríade (Serveis Culturals)  van fer la ponència sobre “Sitges, cenotafis i sepulcres, 20 anys d’intervencions arqueològiques al Penedès, on van establir una comparativa entre les troballes fetes des de els temps del Pare Martí Grivé (qui ja feia recerca als anys trenta i qui va publicar l’any 1943 el seu primer article “La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés”), de Pere Giró Romeu, passant per la progressiva especialització de la matèria amb l’arribada del que van anomenar “Els Universitaris”, fins la veritable professionalització actual.


Van fer un repàs dels canvis com fins l’any 1990 la majoria de les recerques eren en coves i que a partir d’aquesta data i degut al gran nombre d’infraestructures viàries projectades sobre el Penedès, va donar lloc a que l’arqueologia d’urgència o preventiva prengués la davantera i fos a l’aire lliure on es fessin més intervencions.

Malgrat això el models que existien abans de 1990 s’han vist confirmats amb els dels anys posteriors, dibuixant unes zones de concentració territorial que no han variat, llevat per mostrar (fins arribar al bronze) un augment i una certa ampliació d’extensió, sempre al voltant del mateixos nuclis.


Pel que fa a les comunicacions dins el tema de la prehistòria, es van presentar:

“El primer cas de Trepanació Prehistòrica al Penedès” 
de Núria Armentaro, Dominika Nociarová, Domènec Campillo, F. Xavier Oms, Xavier Esteve i Patricia Martín.
Amb una troballa al Jaciment de Mas Pujó, feta dins el projecte de “Remodelacio dels enllaços i implantació de peatges tancats de l’AP-7”, amb un crani probablement femení que presenta al parietal esquerre un forat circular d’uns 30 mm de diàmetre amb regeneració òssia confirmada amb imatges de RX, que fan que sigui considerada com una trepanació completa amb supervivència, sent el primer cas que es troba al Penedès.

“La Cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona). Un exemple d’ocupació en el procés de neolitització al Garraf.
De Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente (S.A.P.P.O.)
Dins el projecte d’investigació “Implementació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola – ramaders en el terç meridional del litoral català”.
La cova de Sant Llorenç va ser descoberta pel pintor Miquel Utrillo cap el 1919 qui va fer una excavació fent-se càrrec de la despesa que suposava. L’any 2007 es van fer els treballs que donen lloc a aquesta comunicació, en la que es va unir tant la recerca com la docència. Cal destacar les evidències trobades de relació amb l’interior del Penedès i d’explotació de les àrees costeres més immediates.

“Mas d’en Boixos 1 (Pacs del Penedès). Resultats de la darrera campanya d’intervenció arqueològica duta a terme l’any 2008.
De Mieria Pedro (UB) Tríade; i Josep Mestres, Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya)
Intervenció d’urgència on es  van excavar 72 estructures negatives, quasi totes fosses de tipus sitja; on es van trobar restes de ceràmica de superfície raspada (tipus Molinot – Neolític antic evolucionat postcardial) i alguns fragments del neolític final.  En un conjunt de sitges i una franja de terreny  es van trobar restes ceràmics de la primera edat del ferro. Es van trobar també inhumacions humanes (una individual i una de doble)  En altre franja de terreny es van trobar alguns fragments de ceràmica d’importació fenícia i alguns que eren imitació, que fa situar-ho en la primera meitat del segle VI aC, en un moment preibèric. Aïllada es va trobar una sitja globular amb una inhumació on es va recuperar una sageta metàl•lica romboïdal que a priori es situa a l’edat del bronze.

“Les Troballes Arqueològiques a l’Eix Diagonal. Un Projecte Inacabat!”
de Sergi Segura Bueno, Esther Medina Guerrero, josé M. Espejo Blanco, Miriam Esqué Ballesta. Damià Griñó Márquez i Francesc X. Florensa i Puchol (Àtics, S.L.)
Aquesta obra de l’Eix Diagonal va suposar una intervenció d’urgència on van treballar més de cent persones contra rellotge i que va servir per un costat per a documentar estructures en pedra seca a Olèrdola, Vilafranca del Penedès, La Granada, Santa Fe del Penedès, Pla del Penedès, Puigdàlber i Fontrubí; i en especial per constatar i identificar  quinze jaciments: La Serreta Nord, Camí de Mas Romeu, Vinya d’en Pau, Camí de santa Maria dels Horts, Els Marges Alts, Cal Pere Pastor, Cal pere pastor Nord, Vinya Cal Monjo Sud, Vinya Cal Monjo, Porroig, El Bordellet, Les Comes, Els Pujols, Els Pujols II i Teuleria dels Àlbers III.
Es van trobar 388 estructures negatives les més antigues del neolític antic.
Existeix per tant una gran quantitat d’informació, que encara no s’ha pogut plasmar en la corresponent memòria, malgrat que era un fet pactat amb la Generalitat, i que de moment no s’albira quan serà possible de realitzar.

“Una Peça excepcional de la metal•lúrgia de l’edat del bronze: el motlle per a punyals del Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès)
de Ignacio Soriano (Grup de Recerca Arqueològica del Nordest peninsular (GRANEP i Departament de Prehistòria, UAB) i Jordi Amorós, Arqueòleg.
El jaciment de Camp Cinzano va ser excavat per Pere Giró l’any 1953, i de nou durant el 2004-2005 en una excavació preventiva, on es van trobar assentaments amb fosses – sitjes, fons de cabanes; de les quals quatre eren sepulcres funeraris. La troballa més singular però va ser un motlle de foneria per fer punyals de reblons. Es tracta de la peça del motlle que conté el negatiu del punyal, manca però la tapa; està fet aquest motlle de pedra sorrenca; el metall es carregava per la part superior.  Aquesta peça és l’única documentada al Penedès amb només evidències paral•leles a Totana (Múrcia) i Alcoi (Alacant).  L’estudi de la peça constata l’existència d’una estructuració i interrelació suprarregional de la producció metal•lúrgica del bronze inicial a Catalunya.  Algunes zones de Tarragona concentrarien l’extracció del metall però la fosa del metall per obtenir els objectes serien realitzades a Minferri, Camp Cinzano i Can Roqueta; per tant la zona del Penedès formaria part d’una xarxa de moviment de matèria prima i objectes metàl•lics que s’estendria per gran part de Catalunya.

“El Jaciment del Bronze Final de la Vinya dels Paterots (Sant Cugat Sesgarrigues). 
De Silvia Boquer i Josep Miret.
Aquesta trobada es va realitzar durant les tasques de plantació d’una vinya, i ha permès detectar fragments de ceràmica i silex dins un àrea molt concreta de la vinya d’uns 200 m2, tot i que també de manera aïllada s’han trobat altres restes.
En total es van descobrir 261 sílexs, 140 fragments de ceràmica, 4 fragments de molins, 2 fragments d’argila cuita,1 petxina i 1 fragment de destral de pedra polida.  Es tractaria d’un petit assentament del bronze final, probablement  associat a un jaciment de sílex en superfície.