Foto: Dolors García

Comunicacions:
Les Capelles i el Mobiliari Litúrgic de l’Església de Sant Miquel d’Olèrdola en l’Època Baixmedieval i Moderna a Través de la Documentació Escrita i Arqueològica. Segles XVI – XIX
De David Galí (Historiador) i Núria Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Olèrdola)
Arrel els treballs de restauració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, realitzats entre els anys 2007 i 2008, es va poder evidència la part de la història  corresponent a les èpoques baixmedieval i moderna.  Fins el segle XIX i malgrat la despoblació que es va iniciar a principis del segle XII, l’església mantenia la seva consideració e parròquia, fins que es va traslladar a l’actual nucli urbà, a l’edifici de Plana Rodona.  Les successives restauracions dels anys 20, 60 i 70 del passat segle es van concentrar en destacar els valors romànics, deixant de costat elements i fases posteriors, fins i tot desmuntant elements dels que resta notícia per fotografia i plànols.

Actuacions Arqueològiques realitzades a l’entorn Est de l’Església de Sant Julià de l’Arboç.
De Jordi Morera Camprubí i Karin Harzbecher Spezzia (Arqueociència, SCSL).
Els treballs es van desenvolupar des de l ‘agost de 2010 al març de 2011, en sis campanyes diferents, per a la reordenació de l’entorn del temple.
Es  van localitzar un tram de muralla del segle XIV d’uns onze metres de llarg amb uns 3 m d’alçada; un tram de fossat que hi havia just davant  que es va reomplir cap el segle XV. A la muralla es troba un portal, que s’havia tapiat al segle XVI. El que havia sigut fossat s’amortitza del tot i es creen en el seu lloc sitges i basses amb finalitat agrícola, que es van anul•lar com molt tard al segle XVIII.  Hi ha també un pou de glaç del primer terç del segle XVII, que només es va poder documentar parcialment, es va fer ús fins al segle XIX i es va reblir al llarg del segle XX.

Vinyes i Arqueologia. Una aportació a l’Estudi del Territori.
Per Isidre Pastor i Batalla.
En base a que la vinya és un dels principals referents de l’articulació del territori,  es vol posar de manifest  la singularitat i rellevància de l’anàlisi arqueològic de les vinyes.

La Muralla  Medieval de l’Arboç
De Jordi Roig  i M. Bruna Álvarez (Arrago, S.L.)
Intervenció preventiva duta a terme entre l’abril i el juliol de 2010 deguda a la remodelació de l’entorn de l’Església de Sant Julià. Les obres de remodelació que incloïen renovar el clavegueram i la xarxa d’aigües pluvials van permetre localitzar un tram de la muralla medieval.

Intervenció Arqueològica al Carrer General Prim, 18 de Vilafranca del Penedès (Cinema Bogart)
De Óscar Varas Ranz
Control arqueològic realitzat l’any 2007 que va permetre documentar elements defensius de la muralla d’època Baix Medieval i Moderna; incloent trama urbana intramurs. Pany de muralla entre els antics portals de Sant Bernat i Sant Francesc; fossat; s’ha identificat per primera vegada a Vilafranca els nivells arqueològics del passatge de mur. S’ha evidenciat l’evolució del solar, des de la sitja més antiga (segle XIII) fins als cups de vi d’època contemporània.  S’ha  trobat ceràmica des del segle XIII al XIX, que abasten des de la grisa medieval, la pisa decorada en blanc i manganès, blau valencià, blau gòtic, reflex metàl•lic, blava catalana, grisa de Vilafranca i Pickman.