Foto: Pedro Varela

Avui és el dia dedicat a l’ONU, una jornada on es vol destacar les finalitats per les quals treballa aquesta organització internacional.  Dins els seus objectius més destacats es troben els denominats Objectius del Mil•leni, i es una bona ocasió per fer un cop d’ull a la situació que es troben fent una revisió dedicant cada dia de la setmana a parlar d’un d’aquest Objectius del Mil•leni.

Objectius del mil•leni

1) Eliminar la pobresa extrema i la fam
En base a la memòria del 2010,  els resultats actuals són:

Meta 1A :Reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, la proporció de persones amb ingressos inferiors a 1 dolar per dia.

Percentatges de persones que viuen amb menys de 1,25 $ al dia dades de comparació 1990 i 2005
En el conjunt dels països en vies de desenvolupament  la reducció ha estat de un 19 % ( va passar del 46 % al 27 %, força a prop de la meta proposada que es troba en el 23 % que s’ha d’assolir pel 2015.
Malgrat tot per zones les diferències són molt grans encara.  La que en pitjors condicions es troba encara és l’Àfrica subsahariana:  perquè la reducció ha estat només d’un  7 % ( va passar del 58 al 51 % ) la qual cosa vol dir que més de la meitat de la població pateix aquesta situació d’extrema pobresa.
En canvi a l’Àssia Oriental  la reducció ha estat espectacular i es troba ja per sota de la meta proposada, doncs ha passat del 60 % de la població a un 16 % molt per sota de la meta prevista.

Meta 1B: Aconseguir treball ple i productiu i treball decent per a tothom, incloent dones i joves. 

La crisi econòmica ha afectar negativament tots, on més ‘ha notat la caiguda del rendiment per treballador ha esta precisament a Europa, conduint a empitjorar les condicions de treball i la tendència a lloc de feina més vulnerables, entenent aquest per feina amb remuneració inadequada, baixa productivitat, condicions laborals inferiors, etc.

Foto Gerardpp

Meta 1C: Reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones que pateixen fam 

S’estima que al període 2005-2007 el nombre de milions de persones amb nutrició insuficient ascendia a 830, que en xifres absolutes es major que la de 1990 – 1992 que era de 817 milions, si bé en percentatge hagi significat una disminució en relació al total de població.

Al 2008 es va produir un increment del preu dels aliments bàsics, preus que es van mantenir alts al 2009, pel que fa al preu que paguen els consumidors. Junt amb la davallada de la feina i el creixement de l’atur  amb la corresponent disminució d’ingressos es va fer més complex l’accés als aliments.

Si s’analitza les dades respecte a els infants menors de cinc anys amb mancança de nutrició o que pateixen fam, les dades són poc optimistes ja que no es preveu arribar a aconseguir l’Objectiu del Mil•leni, tot i que la reducció al 2008 en relació al 1990 era d’un 5 %. Són molts el problemes que intervenen en aquesta situació com ara la manca d’aliment, aigües no aptes per el consum humà, serveis sanitaris insuficients, problemes de salubritat derivats dels usos o costums, com ara defecar en espais oberts, que produeix episodis reiterats de diarrea infantil... Al sud d’Àsia és on es troba lla major quantitat de persones amb pes inferior al normal amb un 46 % . Evidentment en les zones rurals els problemes de la nutrició infantil insuficient és més greu que en les àrees urbanes. La pobresa i la manca d’una alimentació suficient van de la ma

Altre aspecte que afecta les situacions de pobresa i manca d’alimentació suficient són les derivades de les zones en conflicte. Al 2009 més de 42 milions de persones havien abandonat les seves llars per causa dels conflictes o de la persecució. Es calcula que són uns 15,2 milions els refugiats que viuen fora del país d’origen i 27,1 milions viuen dins les fronteres del país però lluny de les seves llars.