Angela Gheorghiu, interpreta Margarida. Foto: Romania Libera

Una de les conseqüències de l’actual crisi ha estat que espais com els cines hagin cercat altres públics per ampliar i diversificar les seves possibilitats i així tenim la sort que ara es pot assistir  a representacions en directe d’òperes com demà dimecres 28 a les 19:45 hores, es podrà comprovar a la cadena de OCINE, on en connexió directe amb el Royal Opera House es podrà assistir a la representació del FAUST de Gounod amb Vittorio Grigolo (Tenor) en el paper de Faust (podeu comprovar la qualitat de la seva veu en aquest enllaç), René Pape (Baix) Mefistòfeles , Angela Gheorghiu (Soprano) Margarida, Dmitri Hvorostovsky (Baríton) Valentí, Michele Losier (Mezzo-soprano) Siebel i Carole Wilson (Mezzo-soprano) Martha Schwerlein; acompanyats per l’orquestra i cor de la Royal Opera House i dirigits per Evelino Pidò. La direcció escènica és de David McVicar.

Faust és una òpera dividida en cinc actes, amb música de Charles Gounod i en un llibret original en francès escrit per Jules Barbier i Michel Carré, que es basa a l’obre de Johan Wolfgang von Goethe del mateix títol.

Aquesta òpera es va estrenar a Paris, però va tenir uns inicis difícils perquè el teatre National Opera House la va rebutjar perquè trobava que oferia poc espectacle, i no va ser l’únic entrebanc que va tenir. Tampoc el públic la va rebre amb entusiasme, fins que l’any 1862 en una nova edició també a París va ser un èxit.

Gravat realitzat per Friedrich Gustav Schlick (1804-1869)

És creu que el tema de Faust té el seu origen en la història d’un home que va viure entre el 1480 i el 1540 a l’actual Alemanya, de qui deien els veïns que passejava amb dos gossos que eren de fet dos dimonis. D’ença el tema de Faust, l’home que ven l’ànima al dimoni per mantenir-se jove, serà un tema reiterat per nombrosos escriptors, sent la de Goethe la més reconeguda. Tot i que es pot reconèixer el mateix tema en l’obra d’Oscar Wilde El Retrat de Dorian Grey, cal tenir present que el personatge ja no és Faust, ni la motivació idèntica, ja que Wilde parteix de la bellesa singular de Grey, mentre que Faust el que cerca és temps per dur a terme la seva obra intel•lectual, la recerca del coneixement, i que pateix a la vegada de la incapacitat per ser feliç.

L’òpera s’inicia amb un Faust vell i cansat  que es vol suïcidar però que es deté en sentir unes veus que canten lloances a Déu i veure la llum del nou dia, però amargat  renuncia a Déu i crida a Satanàs. Se li presenta Mefistòfeles i s’ofereix a satisfer el que Faust desitja,  a canvi de la seva ànima, Faust signa el contracte en cert grau per la visió que conjura el dimoni, Faust veu a una jove, bella i innocent noia, que vol per a ell, es tracta de Margarida.  A partir d’aquí es desenvoluparà el drama.

Per si sent curiositat des de quins altres països s’estarà veient aquesta òpera en directe, i per tant compartint la mateixa experiència malgrat la distància geogràfica, la previsió  és que es vegi a més del Regne Unit,  Estats Units, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Làtvia, Malta, Noruega, Portugal, Romania, Suïssa i Espanya ( a on es projecta en un total de 42 sales).

La unió de sales d’exhibició cinematogràfiques amb la projecció d’altres espectacles en directe com aquest és per tant una bona notícia i una oportunitat per assistir a representacions que d’altre manera no estarien a l’abast de molts de nosaltres.

Aquest vídeo mostra la previsió de transmissions que té prevista la ROH. La música de fons correspon  l’òpera Gianni Schicchi, i es titula Oh!  Mio Babinno Caro  (El meu estimat papà). Cliqueu i us enllaçara directament a Youtube, per raons de restriccions de contingut no es pot veure directament.


D’altre costat aquesta mateixa òpera en versió concert es podrà veure al Liceu el proper octubre (7, 10, 11, 15, 18, 20, 22, 25 i 28)  els diversos repartiment que intervindran segons els dies apareixen al següent enllaç. Liceu versió concert