D'esquerra a dreta: Glòria Vilaplana, Lourdes Meroño, de Radio Banyeres, Maica Duaigës, Miguel Delgado, alcalde de Castellet; Francisca Molina, regidora de Cultura; Anna M. Díaz i Karme Espart.

Com a complement de l’exposició de pintura d’Anna M. Díaz Sánchez, l’autora junt amb Maica Duaigües, Karme Espart i Glòria Vilaplana han ofert un recital poètic amb una gran càrrega emocional i ple de vivències.

L’acte ha estat presentat per Lourdes Meroño de Radio Banyeres, i presidit per Miguel Delgado, alcalde de Catellet, qui ha destacat les activitats culturals del municipi com ara el Mercat Medieval, el grup de teatre o la lectura de poemes que es dur a terme al Parc del Foix, l’acte a comptat també amb l’assistència de Francisca Molina, regidora de cultura.

Dins el marc de la sala on s’exhibeix l’obra pictòrica més recent d’Anna M. Díaz Sánchez, un lloc ple d’història i amb un entorn natural que convida a la reflexió i a fruir del temps amb quietud i serenor, ha tingut lloc aquest recital poètic, de gran qualitat, que ha aplegat a un bon nombre de públic.

Autores i rapsodes.
Les quatre lectores de poemes – tres de les quals són també autores – han efectuat cinc rondes de lectura.

La primera en intervenir ha estat Maica Duaigües persona molt coneguda dins l’ambient poètic, especialment a Calafell, perquè entre d’altres coses, a més de poeta, va ser la fundadora del grup de poesia “Poemes al nas de la lluna”, l’any 2001, una associació consolidada i amb una dècada d’història real, tot i que l’oficial s’iniciés cap a l’any 2005.
El primer poema que ha escollit llegir ha estat “Perfumades Flors Boscanes”  de Joan Nin Romeu, un poeta autodidacte nascut a Calafell l’any 1922 , qui va morir l’any 1998;  fill de pagesos i pagès ell mateix, que va publicar en diverses revistes locals i qui és autor dels llibres “De tot: recull de poesies i prosa” (1982), i “Fins aquí” (1999). Duaigües ha passat a llegir després de la seva pròpia obra els títols “Abrazo tu recuerdo”; “Dolç amor prohibit”, “La Rosa” i “L’Anunciació” (un poema dedicat a la mort anunciada pel fet de tenir vida, d’aquí el seu títol) ; llegint també el conegut poema de Ruben Dario, “La Princesa Está Triste”, així mateix en col•laboració amb Glòria Vilaplana ha llegit “De Azul Se Arrancó el Toro”, de l’obra dedicada a  Picasso per Rafael Alberti.
Maica Duaigües com a rapsode viu la seva interpretació, amb una gran modulació de la veu, tant en el to com amb la intensitat, fent que l’obra resulti viva i vibrant.

Karme Espart, és una poetessa vital – per molt que ella digui que no escriu poesia – té la capacitat de copsar els sentiments, els estats d’ànim i transformar-los en obra escrita. Calafell (on regenta una botiga, evidentment de llibres) i la seva gent són per ella una gran font d’inspiració.  Ha editat dos llibres, “Sentiments Centrifugats” i “Lletres per un cor que bull”, i està preparant un nou llibre del que ha avançant alguns dels poemes que inclourà.
Ha seleccionat per llegir les obres “Sabates”, (la trobaran reproduïda al final de l’article); “Toca Planxar”, sobre el deteriorament de les relacions i com esdevé pesant i feixuc, allò que un temps abans es vivia amb altre intensitat, perquè no s’havien mort els sentiments que darrera dels actes quotidians s’amaguen; “Petitona”, un poema inspirat en una nena amb problemes per parlar, però que parlava de fet amb la mirada; “Fills Perduts”; Marxes amb Pas Lleuger” (que parla de les solituds definides) i un darrer poema dedicat a la música i a la facilitat que aquesta té per entrar en el nostre interior despertant sentiments i aixecant emocions, no sempre volgudes.
Vital i extravertida, intensa en la seva obra i en la seva lectura, Karme Espart no deixa a ningú indiferent.

Glòria Vilaplana és de fet llicenciada en Dret i una amant de l’art i molt especialment de la poesia, a més d’una excel•lent rapsode. Ha escollit obres molt representatives de diversos autors reconeguts i de gran qualitat. Ha començat precisament per una obra de Carles Barral (Barcelona 1928 – 1989), pel seu lligam amb Calafell (a qui l’alcalde de Castellet ja havia citat,  pel fet que va tenir la fortuna de conèixer tant aquest autor com a la seva família). L’obra escollida ha estat  “Hombre en la Mar”. El segon autor escollit ha estat Mario Benedetti (Urugay 1920 – 2009) amb les obres “Que les Queda a los Jóvenes” i “Licencia”; el ja citat poema de Rafael Alberti que ha llegit a dues veus amb Maica Duaigües, i d’Antonio Machado (Sevilla 1975 – Collioure –França 1939), el conegut “Retrato” una de les peces que en el seu dia va cantar Joan Manuel Serrat.
Amb veu clara i pronunciació diàfana ha desgranat amb sentiment i exactitud aquests coneguts poemes.

Finalment Anna M. Díaz, qui fa més de deu anys escriu poesia i qui com a pintora va realitzar la seva formació en Belles Arts a l’antiga Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, avui integrada com a facultat a la Universitat de Barcelona, ha llegit de la seva obra les peces “Lluna”, “Aida”; “Febrer”(que podria ser qualsevol altre mes, perquè tothom en té algun mes que voldria que no existís pels mals records i pèrdues d’éssers estimats que arrossega), “Màgia” (o un viatge viscut endinsant-se dins un llibre de comptes per trobar la llàntia màgica portadora de dons per la bondat d’un geni), ”Perduda”, i per acabar ha recitat una metàfora inspirada per l’entorn natural de Castellet.

Reproduïm un poema de cadascuna de les autores per oferir un millor apropament a la seva obra.

“Sabates” de Karme Espart
No hi ha pressa, tot requereix el seu temps.
I el temps fa molt temps que no té pressa.
No correu tant, sabates, no hi ha pressa,
els peus i les cames us impulsen velocitat,
i el cap us frena demanant paciència perquè
el camí no és planer i la pujada molt dura.
Les sabates no són noves i s’espatllen de seguir
i seguir les petjades que tant somien.
El seny va descalç i li fan mal els obstacles
i aconsella a les sabates: “no correu tant
i trepitgeu més segures que per això sou dues”.
No s’ha de perdre el temps, cal caminar
darrere de petjades reals o somiades.
Però no cal anar tan de pressa
Perquè no hi ha tanta pressa
i tot requereix el seu temps.
I el temps fa molt temps que no té pressa.


“Dolç Amor Prohibit” de Maica Duaigües 
He vist el seu amor
en una cantonada
tan primerenc i tendre,
adolescent encara.
Més era prohibit,
i era mal vist,
per la gent que passava.

He vist en ses mirades
llampecs d’emoció
i tremolor a les mans
de passió encetada.
Més era prohibit,
i era mal vist,
per la gent que passava.

He vist el seu amor
en una cantonada
els ulls a dins els ulls
i les mans agafades
tot l’amor els lluïa
sota el sol de migdia
Més era prohibit
i era mal vist,
per la fent que passava.



“Lluna” de Anna M. Díaz Sánchez
És com si me la pintessin:
obrir la finestra i trobar-la!
Llum encesa aquesta nit.
Quart creixent en el meu cor.

És la màgia de la nit.
Algú ha dibuixat la Lluna.
La claror, quan era fosc,
aire blanc en la negror.

Lluna plena d’esperança
avui m’escaparé jo.
Aprofitaré l’estada
Per mesclar-me amb el teu cos.