Seminari Democràcia i Llibertat Religiosa organitzat per UNESCOCAT
de juny 06, 2011
L’acte inaugural va ser a càrrec de Xavier Puigdollers, director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Gregory D. Crouch, cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Maria Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies de l’IEMED i Miquel Àngel Essomba, director de UNESCO de Catalunya.
A l’acte van assistir al voltant d’un centenar de persones de diverses religions així com també van ser presents persones agnòstiques o atees, doncs la llibertat de religió o de creença empara igualment aquestes dos opcions, raó per la qual, tal com va expressar un dels assistents seria pot ser més adient parla de llibertat de consciència, en lloc de llibertat de religió.
Generalitat de Catalunya: pionera en adoptar eines pel coneixement i la relació amb la diversitat religiosa.
Una de les primeres conclusions que es pot treure d’aquest acte, és la capacitat que des de Catalunya s’ha tingut per ser capdavantera a l’Estat quant a plantejar-se la creació d’un àrea d’Afers Religiosos a la Generalitat de Catalunya (creada l’any 2000) , quan cap altre administració pública considerava que fos un element a tenir present, però el cert és que els treballs realitzats des d’aquesta han sigut un referent – en especial la realització del mapa de les religions a Catalunya – per a desenvolupar des de l’Administració Central el mapa de tot l’Estat.
A títol complementari al que va ser el seminari ,cal destacar el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa a Catalunya, per la seva interdisciplinalitat, ja que s’hi troba compost per juristes, sociòlegs, politòlegs, antropòlegs, teòlegs, filòsofs, historiadors així com una islamòloga.
 |
| José Maria Contreras Sotsdirector Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia |
Ponència de José Maria Contreras, sotsdirector de Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia.
Partint de la base que només en democràcia i en un estat laic es pot donar realment la veritable diversitat religiosa en una situació de plena igualtat, José Maria Contreras va iniciar la seva ponència, destacant la importància del seminari organitzat per la UNESCOCAT, que de fet era l’antesala de la conferència que els dies 13 al 15 tindrà lloc a Florència.
José Maria Contreras va destacar que històricament la transició al sistema democràtic va suposar el reconeixement de la llibertat de creença religiosa que es va plasmar amb la Llei Orgànica 7/1980,de 5 de juliol, de Llibertat religiosa, on es reconeixia el dret a la creença lliurement escollida així com el dret a la pràctica, a rebre ensenyament i a la reunió o manifestació pública amb finalitats religioses; però que el problema real era la gestió d’aquests drets.
Un dels grans problemes que es van plantejar va ser que tot i que legalment es declarava la pluralitat, el sistema estava organitzat per a una societat monista (d’una sola creença).
Altre problema era que en existir la pluralitat reconeguda legalment, a l’Administració pública li escau poder tenir diàleg amb representants organitzats de les diverses religions, i aquest concepte no és troba estès a totes les religions, existien la Federació de Comunidades Judias; o la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas, i es va crear la Comunitat Islàmica precisament per poder entaular el diàleg amb l’Administració pública.
Al llarg d’aquest anys, s’han signat acords de cooperació amb les tres entitats abans citades, a més d’haver ratificat l’acord ja existent amb la santa seu.
Seguint l’exemple de Catalunya des de l’Administració Central es va iniciar el projecte de l’Observatori per a la diversitat religiosa, el full web del mateix serà presentada oficialment en breus dies, i els mapes de les diverses comunitats autònomes. .
Una de les avantatges que ha aportat iniciar i desenvolupar aquestes tasques ha sigut l’aflorament de la realitat de culte, com ara el fet que en aquest moments hi hagi més de 1005 comunitats musulmanes registrades.
Dins les tasques empreses un fet que van poder copsar durant la realització dels mapes de la diversitat religiosa va ser que en molts municipis no existia un veritable coneixement de la situació en el seu territori, per això l’Observatori pretén ser una eina útil per ajudar especialment als ens locals a poder conèixer la seva realitat social en aquest aspecte
Així es va evidència que no hi havia una veritable participació de les confessions ni el reconeixement institucionals de les mateixes, així com confusió en relació a quina mena de gestions havien de realitzar davant els ajuntament, com ara que se’ls demanés que fessin una inscripció al seu registre, quan no pertoca, l’única inscripció es fa davant el Ministeri i aquesta els dota de personalitat jurídica. Altre aspecte delicat és en relació a l’establiment de centres de culte, ja que a manca de saber quina normativa aplicar sovint s’ha acudit a la de bars i discoteques, quan en realitat no els cal permís d’obertura, encara que si que hagin de complir altres normatives municipals.
Des de l’aspecte de la percepció de les relacions José Maria Contreras va posar l’exemple que en una trobada un Imam demanava que si podien treure el cotxe de policia que es posava enfront de la mesquita els divendres, i que un representant d’una sinagoga responia dient, que si us plau els tornessin a posar el cotxe de policia que a ells els havien tret els dissabtes, perquè la forma de veure aquella presència era totalment diferent en un cas o en un altre.
Va plantejar també la diversitat de fronts que s’han de tenir presents, com ara en sanitat i consum, els costums i tradicions respecte a la manera de sacrificar animals; o el repte en el l sistema educatiu i en la realització efectiva de la formació religiosa reconeguda per la llei, o en política social i serveis on hi ha moltes entitats de la societat civil implicades.
José Maria Contreras va marcar com línia vital de la tasca la visió des de la sociologia i no des de la ideologia, i treballar per que hi hagi un coneixement més correcte de la realitat, per això es preparen aspectes divulgadors que permetin, des de l’Observatori, dotar de manuals i guies per a totes les parts implicades per ajudar a conèixer millors les confessions (mitjançant un diccionari) . O la necessitat de comprendre que hi ha una diferència entre religió i cultura.
Va concloure que des d’un poder públic sensible i tenint present que no hi ha solucions màgiques, el que es fa es obrir un portal per a la comunicació i per l’apropament amb la diversitat religiosa.
Al debat obert amb els assistents que va tenir lloc a continuació es va demanar que s’aclarís quina diferència qualitativa implica la declaració de religió amb notori arrelament. A la qual el Sr. Contreras va respondre que era de fet un reconeixement social. Quant a la pregunta sobre el sistema de relacions amb les diverses confessions per part de l’Estat, la resposta va confirmar que aquelles religions que no tenen un acord específic es guien per la Llei Orgànica abans esmentada. Altra assistent va plantejar el problema que les minories religioses tenen dins la seva pròpia religió per manca de representativitat als consells o federacions, tot i que estiguin legalment registrades, i si no seria possible que el fet de tenir aquest reconeixement de personalitat jurídica no hauria d’implicar tenir un lloc de representació obligat a la federació o comitè corresponent. Des de la visió de l’ateisme es va defensar un llenguatge que es centrés en la llibertat de consciència, a la qual José Maria Contreras va respondre que la nova llei que s’estava plantejant (tot i que ara és un procés parat) així es recollia.
 |
| Heiner Bielefeldt Relator especial de les Nacions Unides sobre llibertat de religió i creença |
“Llibertat de religió o creença: un dret humà sota pressió”
Ponència de Heiner Bielefeldt , relator especial de les Nacions Unides sobre Llibertat de Religió i Creença.
Heiner Bielefeldt va néixer t a Alemanya, i es relator especial des de l’agost de 2010, és un càrrec que no té remuneració, qui es trobava en visita no oficial.
Bielefeldt va iniciar la seva intervenció destacant que la pau, exigeix el respecte de la dignitat humana i que aquesta és de fet el punt d’origen dels drets humans.
La llibertat de pensament, consciència i religió, es un dret de tothom reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), aspecte que inclou adoptar, canviar o renunciar a aquestes creences com part de la llibertat personal de cadascú. La cita a aquestes tres opcions no es gratuïta, ja que encara avui persisteixen comportaments no només de rebuig sinó fins i tot de persecució.
Altre aspecte que inclou el dret recollit a l’art. 18 de la DUDH és la de fer proselitisme, és a dir activitats per propagar la religió i les tasques missioneres, cosa que inclou el dret a escriure i difondre les publicacions; o l’ensenyament. Ara bé es troba també la situació on des de certs govern d’estats confessionals es dur a terme una tasca on la difusió de caràcter integriste, o antirreligiós, que resten lluny del que defensa aquest art. 18.
Fins i tot a Europa existeixen situacions que han sigut plantejades davant el Tribunal de Drets Humans (1998) en raó que un oficial de l’exèrcit grec volia aprofitar la seva posició d’autoritat per convertir als seus subordinats.
La coerció tant si procedeix de l’Estat com si no, no és admissible i de fet es troba prohibida dins els estàndars dels drets humans internacionals, tant per la conversió com per evitar que es canviï de creença o religió.
Al report dels 25 anys de pràctica dels diferents relators especials que des del 1986 han vingut desenvolupant aquest càrrec deixar la evidència dels diferents problemes propis de cada país, com ara Iran, on la Shari’a s’aplica també als no musulmans, o el fet que si bé la vestimenta com a elecció personal s’ha de respectar, però no si aquesta vestimenta és un instrument de control polític, per això des d’aquest informe dels 25 anys, es recomana la llibertat de vestit entenent que no sigui utilitzada aquesta llibertat en contra del sentit de les propostes, i per tant que no es tracti en el fons d’una utilització de control que de fet impedeixi la llibertat de la persona. En el mateix sentit es recomana que si respecti la llibertat d’escollir religió.
Pel que fa a Corea, es destacar la pressió aplicada per l’Estat pel sistema de conversió ideològica (cas Kang v. República de Corea), també a d’altres països succeeixen situacions assimilables.
Les transgressions sobre els drets de llibertat religiosa, de pensament i consciència, són de divers origen, i es dona la situació que de vegades grup que han sigut víctimes a la vegada es converteixen en repressors d’altres.
Així mateix dins el resum de l’informe que va oferir Bielefeldt va incloure l’existència de por i menyspreu que provoca fins i tot estats de paranoia i que resulta absolutament tòxica per a la convivència i la implantació de la llibertat de pensament, creença i religió.
El resum que va oferir Bielefeldt necessàriament curt, recollia aspectes molt destacats de la situació existent, que inclou els grups més vulnerables (dones, infants, refugiats, persones privades de llibertat, minories i treballadors emigrants).
Com a reptes per a superar les desviacions observades i com a desafiaments conceptuals va plantejar el pas del particularisme a l’universalisme; la necessitat de la neutralitat de l’estat i no caure en els privilegis per raons de religió de l’estat o de identitat cultural.
Hi ha un concepte capdal per el tractament de la diversitat i es el de equiparar neutralitat amb equitat.
Al torn de preguntes des del públic es va plantejar la possibilitat que existís sol públic per a la construcció de temples (avui no hi ha base legal per poder fer-ho); el fet públic de la religió, (s’ha de tenir sempre present que l’objectiu ha de ser legítim i que hi ha d’haver una proporcionalitat, així com el fet que cal distingir entre informació, formació i incitació; en relació a les festes religioses de les religions no majoritàries, la possibilitat d’adequar un calendari laboral on estiguin contemplades. Es va també plantejar el fet que sent la religió un fet individual en canvi des de l’Administració pública és cerca tractar amb organització col•lectiva quan en molts casos això no respon a la realitat i no es representativa, la resposta va puntualitzar que sempre el punt de partida és la persona i que es té molta cura en no oferir a l’organització un poder que no té, però que es una necessitat poder tenir un interlocutor reconegut que representi la comunitat; així mateix això s’ha de fer compatible amb el dret del dissident. Finalment es va plantejar la relació entre la Pau i la diversitat religiosa, i el paper de les Nacions Unides davant els incompliments que es produeixen en molts països; respecte a la primera part de la pregunta, la relació pau i diversitat religiosa té una tendència positiva (aspecte que després restaria molt més ampliat a la tercera ponència) i quant a la capacitat de l’ONU per intervenir, és molt limitada, tant pel que fa a recursos econòmics com a recursos humans però si que treballen constantment en crear una dinàmica positiva a favor del respecte a la diversitat; finalment el mateix relator va plantejar fer una nova ponència en el futur per tractar alguns d’aquests aspectes.
 |
| Dwight Bashir Sotsdirector de Política i Recerca de la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units qui va destacar el fet afavoridor de pertànyer a una societat diversa on es constata que una mateixa persona té diverses influències culturals en la seva pròpia vida personal i familiar. |
“Indicadors de llibertat de religió i democràcia”
Ponència de Dwight Bashir, sotsdirector de Política i Recerca de la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units.
Una explicació prèvia que cal fer és informar que la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units és un organisme independent amb nou comissionats, presidida actualment per Leonard A. Leo, des de la seva posició aquesta comissió cerca incidir en la política exterior per fer avançar la llibertat de consciència i religió i la protecció de les persones en risc d’abusos i fins i tot en risc de patir empresonament, tortures i fins i tot patir la mort per les seves creences.
El darrer informe d’aquesta comissió publicat el maig passat abasta 387 planes i recull una visió sobre la situació de respecte sobre la diversitat i llibertat religiosa i creences organitzat en tres capítols, els països cap els que hi ha una especial preocupació (per ordre alfabètic: Aràbia, Burma, Corea, Egipte, Eritrea, Iran, Iraq, Nigèria, Pakistan, Sudan, Turkmenistan, Uzbekistan, Vietnam i Xina), una llista de vigilància (Afghanistan, Belarus, Cuba, Índia, Indonèsia, Laos, Rússia, Somàlia, Tajikistan, Turquia i Veneçuela) i una llista addicional de països seguit de prop (Bangladesh, Kazakhstan i Marroc)
Cal entendre que darrera de la manca de respecte cap a la diversitat religiosa o de creença es troba la persona qui la pateix, la persona real i física, i que la llista de països on hi ha persones detingudes, empresonades o desaparegudes per les seves creences, trobem (per ordre alfabètic: Aràbia, Cuba, Eritrea, Iran, Pakistan, Tajikistan, Turquia, Turkmenistant, Uzbekistan, Vietnam i Xina)
Dwight Bashir també va haver de fer una síntesi de quins són els indicadors de la situació existent envers a la diversitat religiosa i de creença i el respecte a la mateixa. En una primera aproximació es pot focalitzar el tema amb unes dades estadístiques prou evidents, existeix violència física contra aquesta diversitat religiosa en 126 països, en altres 49 es duen a terme activitats per força el seguiment d’una determinada creença i en 17 països s’ha arriba als atacs violents amb lesió o mort.
Un aspecte molt a tenir present el la manipulació que des de la política es fa de la religió, i com la violència per limitar la llibertat individual es pot exercir des dels govern o per la societat civil més o menys organitzada.
I com a situació esdevinguda arrel dels fets de l’onze de setembre va comportar una pujada dels nivells de por i d’odi; aspecte que es reprodueix en major o menor grau a cada país on es pateix una experiència palesa.
Alguns dels indicadors que serveixen per poder mesura el nivell de llibertat són molt a la vista de tothom, com ara poder predicar en públic la creença (sense manca al respecte o voler acabar amb la resta de les creences); l’ús dels símbols, l’existència o no d’un govern hostil o que actua en favor d’un determinat grup, que la religió o creença no sigui motiu de discriminació.
Com a vies per a oferir solucions Bashir va plantejar el tracte públic dels temes, la tolerància i comprensió, el diàleg interconfessional.
Va constatar que el països on hi ha més respecte per la diversitat religiosa són aquell que tenen una democràcia consolidada i una estabilitat econòmica més elevada.
Al torn de preguntes, es va plantejar si existia col•laboració entre la Comissió USA i els relators de les Nacions Unides; tots dos representants van afirmar que existeix aquesta col•laboració. Si els estudis que es realitzaven amb els indicadors es podien traslladar a estudis fet a municipis; en aquest sentit el Sr. Bashir va indicar que si que era possible i va voler destacar la feina que s’està fent per UNESCOCAT. Sobre la vulneració dels drets en el context privat i el públic; el ponen va destacar que de vegades aquests es sobreposen i va posar l’exemple d’Aràbia on des del govern es crea material didàctic que després s’envia a d’altres països per ser utilitzat a les escoles musulmanes però dins aquest material hi ha una estimulació cap al integrisme, no pas capa al respecte i llibertat de la diversitat. Finalment un dels assistents va voler constatar que tot i que al territori espanyol es pogués sentir lliure, la seva llibertat es veia retallada quant a altres països, alguns dels quals estan sota el paraigües dels Estats Units.
Un aspecte que també es va tractar és el dels moviments que s’estan donant a tants països de l’àrea cultural majoritàriament islàmica i que els seus crits són de caràcter de política interna, de recerca pròpia de nous nivells de llibertat i de participació a la política de cada un d’aquests països, i no un crit contra el món occidental.
L’acte de clausura el van dur a terme José Maria Contreras qui va destacar que “no hi ha pau sense llibertat, ni sense igualtat” i que en qüestió de drets humans no es aplicable el principi de reciprocitat, perquè són principis bàsics. Així mateix va afirmar que la llibertat i l’estabilitat social requereixen una bona gestió de la diversitat i que cal estimular la interrelació.
Per la seva part Miguel Àngel Essomba va donar les gràcies a tots els participants i ens que han col•laborat en fer realitat el seminari, així com a Francesc Torradeflot ( secretari de UNESCO per al Diàleg Interreligiós i editor de l’obra “Diálogo entre religiones”, Trotta Editorial)qui va ser el moderador de les tres ponències.
Enllaços
Mapa diversitat religiosa per comarca
Mapa llocs de culte per comarca
Dades sobre llocs de culte per comarques i religions
0 comments