Ahir al vespre a la sala d’actes del VINSEUM a Vilafranca del Penedès va tenir lloc la presentació d’aquest llibre escrit per Jaume Recasens i Bel, amb  intervencions  de Josep Maria Figueres i Artigues, historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Ramon Arnabat i Mata, historiador,  president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i director del projecte “Tots els Noms”;  de Jordi Girona i Alaiza, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de Pere Regull i Riba, alcalde en funcions (i a la vegada alcalde revalidat) de Vilafranca.  El Director del VINSEUM Xavier Fornos i Sabaté va fer les funcions de moderador.

En un resum molt somer de l’acte cal remarcar les paraules de Jordi Girona en explicar la decisió del Consell Comarcal de l’Alt Penedès en optar per crear el Premi del Consell Comarcal com a fórmula per poder donar suport a projectes editorials i així dotar-los millor econòmicament i el fet que l’obra que es presetnava sigui una més de les activitats i accions que cerquen posar llum sobre el període de la República evidenciant la riquesa – en aquest cas en el món de la publicació de premsa – que va suposar.
Ramon Arnabat, com a president de l’IEP, va destacar les dificultats d’editar un llibre com “Somnis en paper” per la seva extensió i com ha calgut la col•laboració de moltes entitats i institucions per fer-lo realitat.  Així mateix va evidència la riquesa que la comarca de l’Alt Penedès presentava des del punt de vista del nombre i la qualitat de les publicacions que es van fer dins el període de la República (la comarca que comptava amb més capçaleres junt amb l’Empordà) i com això es reflectia a la vegada en altres sectors fent de l’Alt Penedès un referent.


Per la seva part Josep Maria Figueres, va fer una conferència apassionada i a la vegada didàctica, on va destacar Vilafranca com a ciutat amb valors i pòsit històric. Agafant com punt inicial del seu relat la Dictadura de Primo de Rivera,  perquè – va dir – el passat marca i cal conèixer-lo per evitar repetir els mateixos errors, tot i que la vista hagi d’estar posada en el futur. Va posar el focus en la funció que la premsa va tenir com a plataforma d’idees que a la societat es van materialitzant, i com davant les limitacions de llibertat que suposava la dictadura, la resposta es va dur a terme amb la cultura. La proliferació de publicacions i els grans autors i autores que hi participaven.  Va afirmar que l’arribada de la República va ser una expressió del desig de comunicació i educació que tenia la societat, va citar situacions tant doloroses com el cas Carrasco i Formiguera, per posar només un exemple. Com a lema final de la seva entusiasta defensa del que – segons les seves paraules – va ser la plasmació d’un ideal, que no va ser possible desenvolupar perquè a la vegada hi havia grups que no creien en la República.  Va finalitzar la seva intervenció destacant aquella salutació pròpia de Catalunya  “Salut i Feina”, que amaga en el seu interior aquell convenciment que és la tasca diària i continua i la confiança en un mateix, la que fa realitat les esperances d’una situació millor i de un món millor.  Josep Maria Figueres també va destacar la condició partidista que les publicacions tenien en aquells moment, (més encara que avui dia) de forma que cada escriptor o periodista s’identificava amb la publicació, de manera que plegar d’una per anar a un altre era a la pràctica considerat quasi com a una traïció.
Jaume Recasens com autor de l’obra,  va voler fer una intervenció breu, on va destacar el suport obtingut, que han fet possible fer realitat el llibre, tot i que encara manca una mica de finançament per cobrir totes les despeses que ha suposat la seva edició.  Com a jove periodista i en uns moments com els actuals, va destacar la necessitat que el periodista marqui camí en el seu treball guiat per l’objectivitat i allunyat de caure en ser un transmissor de mera propaganda, reforçant allò que ja havia dit abans en Josep Maria Figueres que cal que el periodista surti més al carrer i en depengui menys dels comunicats de premsa que de totes les institucions, ens i entitats se li fan arribar.
El punt i final el va posar Pere Regull qui va destacar la importància que té la premsa, pel fet que el relat escrit en el moment que succeeix i pels seus protagonistes o testimonis directes, esdevé a la vegada un testimoni històric. Va felicitar l’autor per la seva feina acurada i per presentar una visió completa  i una selecció variada i que abasta tots els punts de vista del que s’editava en aquell període.

A continuació es va servir una copa de vi, un magnífic vi blanc del VINSEUM, per cloure l’acte.