Avui ha tingut lloc a Barcelona, a la seu de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la presentació de l’Informe de Seguiment de l’Educació per a Tothom (EPT) en el món, amb la presencia del seu director Kevin Watkins, qui ha estat acompanyat pe Joan Auladell, Director General de Relacions Institucionals en representació de la Generalitat de Catalunya, Rafael Grasa Hernández, President de l’Institut Català Internacional per la Pau, expert en relacions internacionals, pau i seguretat,  Eduard Sagarra  Trias, advocat i president de la Associació per les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i Miguel Angel Escomba, Director de UNESCOCAT.

L’informe d’enguany es desenvolupa al voltant del concepte “Una crisi encoberta: conflictes armats i educació”, i Barcelona ha estat la primera ciutat de l'Estat on s'ha presentat.

Miguel Angel Escomba, com director d’UNESCOCAT ha agraït a ICIP que hagi organitzat l’acte de presentació d’aquest informe de seguiment (la publicació dels quals es va iniciar l’any 2002) i el gran treball realitzat per l’Editorial Graó per poder editar el resum que ha estat facilitat als assistents en el qual es poden trobar de forma resumida tots els aspectes que aquest informe abasta. Escomba ha destacat la gran importància que té l’educació qualificant-la com a  “llavor de pau”, destacant a la vegada com els que s’estimen la imposició del poder mitjançant la violència s’afanyen en obstruir o destruir allò que suposa poder accedir a l’educació.

Per la seva part Eduard Sagarra com president d’ANUE ha destacat que els adolescents tenen el dret de no ser víctimes dels conflictes i la necessitat que aquests joves aprenguin a viure en una cultura de la pau i de la convivència.

Malgrat això, Sagarra ha destacat que l’informe més aviat és un testimoni clar que la situació no millora.

 Ha recordat així mateix com Ban Ki Moon havia destacat en un dels seus darrers informes que en els conflictes armats es persisteix en la destrucció de les escoles i els hospitals.
Rafael Grasa, en nom de iCIP s’ha congratulat de poder difondre la cultura de la pau i com – aspecte que l’informe dirigit per Kevin Watkins, evidencia de manera clara – les despeses per armament s’incrementen,  mentre que la manca d’inversió en educació suposa que es perdin oportunitats per els infants i adolescents, i com els objectius del Mil•leni en matèria educativa no s’assoliran al 2015 com s’havia projectat.  Ha tingut un record per la tasca empresa per Pere Roselló amb el Bureau Internaciontal per l’Educació i ha defensat que l’educació és una eina per conrear la pau i que a través de les escoles es pot arribar a la pau.

Kevin Watkins, qui ha dirigit aquest informe dividit en dues parts. A la primera es pot conèixer el panorama actua de l’educació al món  i a la segona es posa el focus en un dels majors obstacles per aconseguir l’educació per a tothom, que és de fet l’existència de conflictes armats en els països més pobres, també planteja un programa per reforçar el paper dels sistemes educatius per tal de prevenir els conflictes i per tal d’edificar societats que visquin en pau.

L’informe es mereix ser analitzat pas a pas, perquè en si mateix es una guia de la situació que avui pateix el món, i una crida a que entre tots posem l’accent en que no es deixi de treballar ni d’invertir en educació. A tall d’exemple, s’estima que si les dones haguessin cursat estudis secundaris a la zona de l’Àfrica Subsahariana s’haurien pogut salvar 1,8 milions de vides d’infants mots amb menys de cinc anys en relació a l’any 2008. Pel que fa per exemple a la transmissió del VIH/SIDA de les mares embarassades als seus fills, es podrien evitar en gran mesura unes 370.000 infeccions anuals  gràcies a la formació de les mares.

Una proporció esgarrifosa: Si de tota la despesa en armament es dediqués el que correspon a 6 dies, s’acabaria amb les necessitats de recursos per aplicar la Educació per a Tothom.

No tot es negatiu, a Moçambic han aconseguit aplicar una política d’educació equitativa, que permet que l’ensenyament preescolar arribi als grups més desfavorits, per contra en països com Costa d’Ivori  els infants de les famílies més necessitades no acudeixen a cap centre preescolar.

Allò que falla: Protecció enfront als abusos contra el drets humans que pateixen  infants, professors i civils. Proveir d’educació a la població més vulnerable atrapada dins conflictes violents, els refugiats i els desplaçats (dins els països per conflictes interns). Reconstrucció:  Per aprofitar la educació per la pau i la capacitat d’edificar. Construcció de la Pau: Pel desbloqueig del potencial de l’educació com a força de pau.

Per la seva part Joan Auladell ha dut a terme les tasques de moderador i a recordat que pot ser en qüestió de protecció d’escoles per evitar que en els conflictes siguin atacades s’hauria de tornar la mirada a la institució de les sagreres, espai d’immunitat de 30 passes al voltant de les esglésies. (Les sagreres van ser una solució sorgida de les assemblees de Pau i Treva, a partir del segle XI, de les quals es té documentada la presencia de l’Abat Oliba de Vic a la que es considera primera assemblea duta a terme a Toluges al  Roselló)

En el torn de preguntes realitzades pel públic i respostes per Kevin Watkins destacar dues d’elles, una que he pogut realitzar directament.
Què podem fer com a societat civil per ajudar per a que es conegui la importància  de l’educació per a tothom ?. 
En resum la seva resposta ha estat que cal des de la societat civil tant tenir plena consciència de la transcendència de l’educació per assolir la pau i el desenvolupament, així com plantejar als polítics la nostra exigència en relació a l’educació, i difondre la informació tant com puguem, perquè es molt poc l’espai que des dels mitjans d’informació s’ofereix al respecte, tot i la magnitud i transcendència que l’educació té per assolir la pau, el desenvolupament i fins i tot la llibertat,.

21 dels països més pobres del món gasten més pressupost en armament que en educació primària.  Amb el 10 % d’aquesta inversió en armament es podria donar educació a 9.500.000 d’infants.

Altre dels assistents ha posat l’accent en les situacions enquistades en matèria d’emergència en lloc de poder actuar en favor del desenvolupament.  Watkins ha puntualitzat que cal tenir present que existeixen països o zones en conflicte on la situació d’emergència es manté de manera permanent i no es pot desatendre aquesta necessitat, també que caldria poder aconseguir que la tipologia d’ajuda evolucionés i que no es pot deixar de costat que en alguns casos polítics que tenen càrrec destacats avui en alguns països amb conflictes i situacions d’emergència tenen un historial en el seu passat on són responsables de actes de violació per exemple.


Enllaç al resum de l’informe.
Informe 2011 - Una crisi encoberta: conflictes armats i educació

Com l’informe conté un gran nombre de dades de gran interès que cal interioritzar abans de poder escriure al respecte,  en successives setmanes i per col•laborar a la seva difusió, dedicaré alguns posts a aquest informe.