Al voltant d’una tercera part dels aliments que es produeixen per a l’alimentació humana es perden o es malbaraten.
de maig 14, 2011
Aquesta informació que procedeix de l’estudi dut a terme per l’Institut Suec pels Aliments i la Biotecnologia (SIK) per encàrrec de la comissió de la FAO va ser feta pública abans d’ahir a Roma.
Cada any, als països rics es malbaraten uns 222 milions de tones de menjar, la qual cosa equival a quasi tota la producció d’aliments de la zona sub-Saharià (230 milions de tones). El total de menjar desaprofitat que cada any es perd equival a quasi la meitat de la producció anual de cereals, es a dir un total de 2,3 bilions de tones.
L’informe distingeix entre menjar perdut i menjar malbaratat. Als països en desenvolupament es produeix més aviat pèrdues en al producció, en part perquè existeixen pobres infraestructures i baixos nivells de tecnologia i de inversió en els sistemes de producció d’aliments. Als països industrialitzats és on es produeix més sovint el malbaratament, fins el punt que s’estima que per càpita a Europa i Nord Amèrica es llencen a la brossa entre 95 i 115 quilos de menjar.
Tant les pèrdues com el malbaratament comporten també un malversament d’aigua, terra, energia, treball i capital, així com emissions de gas, que contribueixen a l’escalfament global i al canvi climàtic.
L’informe aporta alguns suggeriments pràctics per reduir tant la pèrdua d’aliment com el malbaratament
Cada any, als països rics es malbaraten uns 222 milions de tones de menjar, la qual cosa equival a quasi tota la producció d’aliments de la zona sub-Saharià (230 milions de tones). El total de menjar desaprofitat que cada any es perd equival a quasi la meitat de la producció anual de cereals, es a dir un total de 2,3 bilions de tones.
L’informe distingeix entre menjar perdut i menjar malbaratat. Als països en desenvolupament es produeix més aviat pèrdues en al producció, en part perquè existeixen pobres infraestructures i baixos nivells de tecnologia i de inversió en els sistemes de producció d’aliments. Als països industrialitzats és on es produeix més sovint el malbaratament, fins el punt que s’estima que per càpita a Europa i Nord Amèrica es llencen a la brossa entre 95 i 115 quilos de menjar.
Tant les pèrdues com el malbaratament comporten també un malversament d’aigua, terra, energia, treball i capital, així com emissions de gas, que contribueixen a l’escalfament global i al canvi climàtic.
L’informe aporta alguns suggeriments pràctics per reduir tant la pèrdua d’aliment com el malbaratament
0 comments