Diu la llegenda que Sant Jordi va ferir el drac i va  fer que la princesa el lligués del coll amb el seu cinturó, i així van portar el drac fins el poble, com si fos un gos faldiller, però pocs pintors han fet servir la imatge de la princesa com un element destacat de la història que expliquen en els seus quadres, sovint relegada a un racó com una peça de complement, però alguns pintor, encara que no gaires, van pintar altres quadres diferents sobre Sant Jordi on la princesa agafava un altre paper menys secundari i fins i tot en alguns casos era l’únic element central del quadre.

Un del autors que reflecteix millor el passatge de la princesa portant al drac lligat del coll amb una cinta la trobem a l’obra de Paolo Ucello, pintor italià del segle XIV, qui pinta una princesa, no massa agraciada, i un drac sense braços punxat al nas per Sant Jordi.  La peça va ser pintada l’any 1470, i es troba ala National Gallery de Londres.

Detall Princesa

Pisanello

Altre autor italià Pisanello (segle XV) és va plantejar una situació diferent a les que narra la llegenda i va pintar el comiat de la princesa i Sant Jordi, un cop rescatada i portada de tornada a la ciutat.  Pisanello, va pintar aquest fresc a la Capella dels Peregrins de Santa Anastàsia a Verona. Tot i el deteriorament de l’obra es pot observar força bé aquesta singular representació.

Després d’això el paper de la princesa declina i en molts casos desapareix de les representacions deixant només a Sant Jordi i el Drac, però amb els prerafaelistes la princesa esdevindrà una protagonista per si mateixa.


Edward Burne – Jones, pintor anglès del segle XIX va oferir tota una col•lecció de quadres on l’historia comença amb la princesa (de Sabra) qui llegeix al jardí aliena al seu futur, o que passeja acompanyada d’un seguici camí de l’indret on serà lliurada al drac, o fins i tot lligada a un pal esperant l’arribada de la bèstia, mentre el seguici s’ayunlla, finalment un Sant Jordi a peu, i no a cavall, matà el drac, que sembla un rèptil proper al cocodril, de mentre la princesa recupera el seu lloc tradicional, és a dir de personatge secundari al fons del quadre, hi ha també dos versions amb el mateix plantejament.






Aquest mateix autor va fer una altre variació del tema, ja que fa una representació que recorda en gran mesura el concepte de Medusa reflectida a l’escut de Perseo, només que Burne –Jones el que reflecteix és la princesa entortolligada pel drac en forma de serp.  Una visió gens comuna, perquè la princesa es troba nua.





Finalment Dante Gabriel Rossetti, també anglès (segle XIX) farà un pas més enllà i pintarà les noces de Sant Jordi i la Princesa, un quadre ple d’acolorit on el drac ja és mort i on la princesa deixa un floc de cabells lligat a l’armadura de Sant Jordi i es veu el moment on ella està a punt de tallar aquest floc, de mentre es troba abraçada de manera protectora per l’espòs