Presentació del llibre Espines i Flors, volum I
d’abril 18, 2011d'esquerra a dreta, Pilar Tarrada, Joan Jané, Núria Figueras i Lluïs Inglada |
Pilar Tarrada va desglossar a la seva intervenció les característiques de Josep Cañas artista, la seva innata qualitat com a tal i la seva voluntària llunyania d’un academicisme que pogués limitar la seva capacitat d’expressió. Com a nova proposta i sempre des de la vessant del valor històric que tenen els documents escrit va evidència la gran eina que són aquest pensament per conèixer la persona de l’artista i va plantejar que es pogués arribar a fer un estudi de la nombrosa correspondència escrita que va mantenir amb altres reconeguts personatges i artistes al llarg de la seva vida.
Vista del públic assistent |
Joan Jané gran impulsor des d’Amics de Josep Cañas de la pervivència a la memòria col•lectiva de la vida i obra de Cañas, va dibuixar amb paraules el perfil d’un home que va mantenir la coherència entre el pensament i els fets.
A continuació es va donar lectura per voluntaris assistents a l’acte d’una vintena de textos que abastaven temes molt diversos, des de l’horror de la guerra com a pacifista convençut que era, la seva percepció de les ciutats i llocs visitats, o perles que deixaven veure el seu sentit de l’humor.
La taula estava presidida per una reproducció d’una de les seves obres escultòriques i una branca de romaní. En Joan Jané va explicar que ell agafava un boci de romaní, l’olorava i se’l solia posar a la boca o damunt l’orella, quan arribava al taller el posava en un got d’aigua per continuar fruint d’ell al llarg de la setmana, fins que el cap de setmana següent tornés a sortir i agafés una altre branca de romaní.
0 comments