Aquest any el Festival Pau Casals al Vendrell ha tingut con fil conductor la amitat, d’aquí que el lema hagi estat “El fruit de l’amistat”.

En ell s’ha volgut destacar la relació d’amistat de Casals amb cinc grans músics:

Eugene Istomin (1925 – 2003) Pianista

Isaac Stern (1920 – 2003) Violinista

Rudolf Serkin (1903 – 1991) Pianista

Mieczysław Horsowski[1] (1892 – 1993) Pianista

Alexander Schneider (1908 – 1993) Violinista

Altre aspecte que els unia, a més de la seva vocació musical i la seva sòlida amistat, va ser que tots ells van patir exili.

  Un festival ple de joves realitats i músics que són veritables llegendes  

Darrera de la magnífica experiència que ha suposat poder gaudir del festival amb l’espectacular oferta musical que ens ha ofert, s’amaga un treball constant del equip humà de la Fundació Pau Casals encapçalat per Jordi Pardo (Director general),  per Núria Ballester (Directora del Museu Pau Casals) i per Bernard Meillat (Assessor Musical de la Fundació i Director Artístic del festival).

El nivell de qualitat i el respecte pels valors que va defensar Pau Casals són conseqüència del compromís dels encarregats de fer realitat aquesta cita anual.

El text del programa signat per Bernard Meillat (Director artístic del Festival), mostra fins quin punt es treballa amb finesa i solidesa el llegat humanístic i musical del gran Mestre.

A més, totes les persones que composen l’equip de treball, sigui quina sigui la seva funció, fan possible que et puguis sentit rebut a casa teva.

A tots i cadascuna de les persones que intervenen en aquest projecte, felicitacions i ànims per a continuar amb tant excel·lent feina.  

 

El concert inaugural

Divendres 11 de juliol  - Auditori Pau Casals

 

Portada programa concert inaugural. Disseny imatge del festival: Marina Durany

L’amistat és una inspiració 

 

Sota aquest títol Luka Coetzee  (violoncel) i Frank Braley (piano) van inaugurar el festival.

 

Comentar el concert és extremadament fàcil perquè es pot resumir amb una sola paraula: superb!!!!!! L’esclafit d’aplaudiments i bravos va ser una constant darrera cada peça interpretada.

D'altre costat la selecció de peces permetia copsar el virtuosisme i l’energia musical dels intèrprets.

 El concert inaugural va ser una mena de pròleg del que seria la resta de concerts quant a la qualitat que oferirien, aspecte que és de fet un dels elements que identifica el festival.

El programa

Franz Schubert (1797 – 1828). Sonata Arpeggione[1], D 821

Benjamin Britten (1913 – 1976). Sonata per a violoncel i piano. Op. 65

Felix Mendelssohn (1809 – 1847). Sonata per a violoncel i piano núm. 2. Op. 58

Com a bis van tocar obres de:

Gaspar Cassadó (1897 – 1966). Sonata

Piotr Ilich Txaikovski (1840 – 1893)

Edward Elgar (1857 – 1934).

 

 

---

[1] Enllaç a la historia d’aquesta composició que també va ser interpretada per Pau Casals

Entrevista a Luka Coetzee

Autor: Festival Internacional de Música Pau Casals

Els intèrprets

[Luka Coetzee] “...tonalment, tècnicament i musicalment magnífica”

Fanfarre Magazine

 

Luka Coetzee (2004) va guanyar l’any 2022 el Primer Premi de la Competició Internacional Pau Casals, per la qual cosa és força coneguda ja pels amants de la música clàssica del Vendrell i el Baix Penedès; el 2023 va guanyar també el Primer Premi Paulo Cello Competition (Helsinki) que està dotat amb 20.000 € de premi i també el 2022 va guanyar el Primer Premi Johansen International Competition a Washington. Per xocant que pugui semblar la seva primera classe de violoncel la va rebre quan tenia un any, de la mà de Christine Bootland, i va debutar als onze anys (2015) amb la Calgary Civic Symphony. Es va graduar al Advanced Performance Program Mount Royal University Conservatory (Canada), on va tenir com a mentora a la pianista Sussane Ruberg-Gordon; a més a més, gracies amb la beca oferta pel Patronat de la Fundació Casals ha estudiat amb Wolfgang Emanuel Schmidt (1971) a la Kronberg Academy (Alemanya) (Font:https://www.lukacoetzee.com/biography) . Luka Coetzee també toca el piano, carrera que va cursa al Royal Conservatory of Music ARCT (Toronto, Canada) i on va obtenir el màxim honor ens els seus estudis, i on va comptar amb el guiatge de Derek Chiu (Derek Zhi Guang Chiu).  Ha actuat  en sales de concert tant destacades com ara l'Elbphilharmonie d'Hamburg, la Filharmònica de Berlín, la Tonhalle de Zuric, la Victoria Hall de Singapur, o el Rheingau Musik Festival i el Woordfees Festival de Stellenbosch, Sud-àfrica, entre d’altres.  Amb Naxos i com a part de la LGT Young Soloists  ja ha enregistrat un disc, amb obres de Beethoven, la “ Sonata  per a Violoncel núm. 3 en la major,  Op. 69” i la “Sonata per a violí núm. 9 en la major, Op 47 “Kreutzer”; ambdues amb arranjament de Paul Struck per a violoncel i grup de corda.

Luka Coetzee toca un violoncel Ferdinando Gagliano de 1763 cedit pe la Hochschule für Musik Franz Liszt Weimar, (Universidad de Música Franz Listz Weimar).  Altre violoncel que també utilitza és un Giuseppe Guarneri “filius Andrea” d’entre 1712 – 1715 cedit per Canimex Inc., Drummondville, Quebec.

 

 

[Frank Braley] ...”Brillant i atípic”

“Toca per plaer,  ja sigui per l’emoció d’un recital o pel plaer de tocar música de cambra amb amics...”

Queen Elisabeth Competition

 

Frank Braley (1968) va iniciar els seus estudis de piano als quatre anys; el seu primer concert el va oferir als sis anys amb l’Orquestra Filharmònica de Radio França a París. L’any 1991 va guanyar el Primer Gran Premi del Concurs reina Elisabeth de Piano[1] (Bèlgica) així com el Premi del Públic. A més d'actuar com a solista, també ho fa amb altres destacats intèrprets com ara Maria João Pires (1944), Agustín Dumay (1949), Emmanuel Pahud (1970) o Renaud Capuçon (1976) i Gautier Capuçon (1981). Entre 2014 i 2019 va ser Director Musical de la Orchestre Royal de Chambre de Vallonie.  És professor del Conservatori de París des del 2011.

---

[1] Es tracta d’una de les competicions internacionals més exigents i reconegudes. Es va crear el 1937, de la mà de la reina Elisabeth de Bélgica i d’Eugène Ysaÿe, de qui van portar el nom les edicions de 1937 i 1938. L’actual nom s’utilitza des de 1951.  Compta amb les especialitats de piano, violí, violoncel i veu; cada any es convoca per a una d’aquestes especialitats. Aquest any ha estat dedicat al piano. El 2026 està dedicat al violoncel, el 2027 per a veu, el 2028 per a violí i el 2029 de nou per piano. A la competició de violoncel de 2017 va participar com a jurat Marta Casals Istomin. 

Frank Braley interpreta en aquest vídeo el Concert per a piano núm. 4 en sol major. Op. 58 de Beethoven, en un enregistrament de 1991, precisament de la seva participació a la Competició Reina Elisabeth de Bèlgica.

Autor: Queen Elisabeth Competition

D'esquerra a dreta: Albert Solé Galí, autor del pròleg; Josep Ràfols, Conseller delegat de Cultura al Consell Comarcal del Baix Penedès; Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, Lluís Sintes, autor del llibre i Nativitat Castejón directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès,

Lluís Sintes en un moment de l'acte

Editar obra inèdita

No és el primer cop que Lluís Sintes es submergeix en l’edició d’obres d’autors vendrellencs, en un afany de donar a conèixer i posar en valor l'obra d'aquests compositors. 

Les obres que formen l’edició són:

Obres per a veu solista

-            “Comiat” (El Vendrell, 23 de setembre de 1895)

-            “Enyorament”. Poema de Jaume Orpinell Borrut (1874-1909), a qui l’autor dedica la composició, que va ser escrita al Vendrell el 21 d’octubre de 1896.

-            “Queixa amorosa” (versió baríton). Poema de Joan Ramon i Soler (1851 – 1900).

-            “Queixa amorosa” (versió tenor / soprano). Poema de Joan Ramon i Soler

-            “O Salutaris Hostia!”. Dedicada a Joan Bassa Casas, Joanet Terreno,  (1868 – 1945).

-            “O Salutaris Hostia!”. Dedicada a Eudald Serra (1882 – 1967). Composició musical escrita a Barcelona el  22 de novembre de 1901.

-            “Felicitació”. Dedicada a Eudald Serra; música escrita al Vendrell el 24 de desembre de 1903.

Obres a dues veus o per a cor

-           “Goigs de Sant Salvador”. Lletra de Josep Pont Dalmau, prevere. Es va estrenar a l’ermita de Sant Salvador el 12 de novembre de 1894, com a part dels actes de la festa del vot de poble[1], el va cantar un cor femení, i el va dirigir Emili Folch i Andreu (1872 – 1949)[2].   Lluís Sintes havia estudiat aquesta peça per a que formés part del llibre que es presentava, però la va cedir per ser publicada al llibre Els goigs de l’ermita de Sant Salvador del Vendrell. Textos, edicions i música editat per l’Orgue del Vendrell. Sintes destaca en aquest nou llibre dedicat a Benvingut Socias que aquesta partitura pertany al fons de la família Magriñá Romeu i que va ser donat per Dolors Magriñá Romeu (1906 – 2000)  a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

-            “Cobles del Rosari”. Lletra de Josep Pont Dalmau, prevere. (1897)

---

[1] El vot de poble o vot del poble es una celebració sorgida d’una promesa feta a Déu o a un sant, un compromís de celebrar un acte amb sentit religiós, com ara una processó. En el cas del Vendrell el compromís prové d’inicis del segle XIV, quan el llavors bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (¿ - 1334) va signar un decret el 12 d’agost de 1307, que es conserva a l’Arxiu del Arquebisbat de Barcelona, pel qual es traslladava la parròquia des del que ara és l’Ermita de Sant Salvador fins al seu emplaçament actual. (Enllaç amb la història de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell). La festa es celebra el 2 de novembre)

[2] Nativitat Castejón va publicar una biografia d'Emili Folch i Andreu a la Revista del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (enllaç per descarregar el pdf)

---

[1] 

Obres a quatre veus

-            “Et incarnatus est” de la Missa en Sol. Barcelona, 8 de maig de 1894.

-            “Benedictus qui venit”. Motet. Dedicat al Reverend Sr. D. Francisco Peña, prevere. El Vendrell, 5 de febrer de 1897

---

[1] Nativitat Castejón va publicar una biografia de Emili Folch i Andreu a la Revista del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (enllaç per descarregar el pdf)

L’edició de les obres va precedida d’una presentació de les mateixes i d’un pròleg d’Albert Solé Galí. El llibre conté a més a més reproduccions de partitures originals de puny i lletra de Benvingut Socias i una extensa selecció d’imatges lligades a la vida i l’obra de Socias així com de persones relacionades amb les peces musicals editades.

Un extens i intens treball de recerca

Les fonts amb les que ha treballat Lluís Sintes per fer l’edició de les composicions posa de manifest l’extens treball de recerca previ, no només a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, sinó també a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Portal XAC de Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca Virtual de Prensa Historica i la Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España (ambdues del Ministerio de Cultura), el Archivo Diocesado de Lugo, Galiciana,  Biblioteca Dixital de Galicia i l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona; a més d’una llarga bibliografia. 

L’acte de presentació

L’acte formava part de les celebracions del dia internacional del arxius, una jornada que es va instaurà l'any 2008 a instància del Consell Internacional d’Arxius (ICA). La data escollida correspon  a la del naixement del citat consell, que va tenir lloc el 9 de juny de 1948, a impuls de la UNESCO. L’acte va comptar amb la presència i les breus intervencions de Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell; del Conseller delegat de Cultura al Consell Comarcal del  Baix Penedès Josep Ràfols, d’Albert Solé autor del pròleg del llibre, de Nativitat Castejón, qui va portar la conducció de l’acte i de Lluís Sintes, autor de les edicions musicals i del llibre. 

L’acte incloïa un concert homenatge a Benvingut Socias, amb una selecció de les obres publicades al llibre, a càrrec de Jordi Joan Pascual, piano; Joan Urpí, tenor; Griselda Ramon, soprano i Àlex Jordi, piano.

D'esquerra a dreta: Àlex Jordi i Jordi Joan Pascual

El programa del concert

•  Jordi Joan Pascual (piano)

Records de la Plana. Passejant pel llac (1896)

Marxa per a piano a quatre mans (1895) 

D'esquerra a dreta: Àlex Jordi, Jordi Joan Pascual i Joan Urpí (tenor)

• Joan Urpí (tenor) acompanyat per Jordi Joan Pascual al piano

Comiat (1895) Poema d’autor desconegut.

Enyorament (1896) Poema de Jaume Orpinell Borrut (1874 – 1909)

Àlex Jordi (piano) i Griselda Ramon (soprano)

• Griselda Ramon, soprano, acompanyada per Àlex Jordi al piano

Queixa Amorosa Poema de Joan Ramon i Soler (1851 – 1900)

O salutaris hostia! (1901) (Oh sacrifici salvador!)

Llibres

Nativitat Castejón Domenech, que és historiadora i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, es l'autora del llibre “Benvingut Socias Mercadé (1877-1952), un músic vendrellenc per descobrir”.

Maria Ramon Caballé (1945) va escriure la “Petita història de Benvingut Socias”. Maria Ramon Caballé va rebre el premi Teresina Martorell l’any 2023 en reconeixement a la seva implicació en benefici de la societat del Vendrell per les seves activitats relacionades amb l’educació, la cultura y la literatura, entre d’altres. Les il·lustracions del llibre són de Pilarín Bayés de Luna (1941), qui té nombrosos reconeixements i premis, incloent la Creu de Sant Jordi (1991) i haver estat reconeguda com una de les 100 dones més influents de Catalunya a la llista Forbes 2025. 

L’any 2020 – dins els actes del RECERCAT[1] que cada any organitza l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) amb la col·laboració d’associacions i institucions culturals i el suport de les administracions públiques dels territoris de parla catalana – es va incloure una exposició dedicada a Benvingut Socias,  organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, els Amics de l’Orgue del Vendrell i el Grup Pessebrista del Vendrell, de la que era comissària  Nativitat  Castejón. Aquesta exposició s’havia preparat l’any 2017 per commemorar el 140è aniversari del naixement de  Benvinguts Socias, i es va incorporar al RECERCAT amb la finalitat de difondre la figura de Benvingut Socias. Tanmateix, la pandèmia del Covid19 va afectar el normal funcionament de totes les activitats previstes i va passar a ser  un RECERCAT digital, incloent l'exposició. Posteriorment, l’any 2022 l’exposició es va poder visitar fñisicament al Centro Cultural Andalucía García Lorca en el Vendrell, i es va celebrar amb ella el 70è aniversari de la mort del músic.

Programes de reconeixements i homenatges celebrats al Vendrell dedicats a Benvingut Socias (segle XX)

Programa de concert del 18 de juny de 1944.

El concert[1] el va organitzar el “Club Deportivo, Grupo de conferencias y conciertos del Vendrell” i va tenir lloc al Teatre Tívoli (el document està escrit en castellà i forma part de la Biblioteca Digital Vendrellenca. El programa va ser imprès per la Impremta Barnadas.

Programa de l’homenatge del 19 al 21 de gener de 1951. En aquest cas el Teatre Tívoli va acollir a la “Orquesta  professional de camera” dirigida per Enric Casals, per un concert que formava part dels actes d’homenatge que a més incloïen una missa solemne en sufragi de Blanca Bonastre de Socias; una sessió de l’Ajuntament per nomenar a Socias fill predilecte i posar al saló de sessions un bust de Socias realitzat per Joan Borrull Soler (1880 – 1960) així com el descobriment d’una placa que identificava l’antiga “Plaza de la Paja”, com a Plaça Benvingut Socias.

L’homenatge es va realitzar al impuls d’un grup de vendrellencs amants de la música, de la Societat Coral La Lira Vendrellenca i de l’Ajuntament de la vila.

Romain Garioud (violoncel) i Daniel Blanch (piano)

María Dolores García Martínez (esguarddedona)

Ir a la versión en castellano

Go to the English version

El passat 25 de maig i dins dels actes de l’Any Garreta vam poder assistir a un concert de Romain Garioud (Violoncel) i Daniel Blanch (piano) a la Sala de Música del Museu Pau Casals.

Com és habitual la benvinguda va anar a càrrec de Núria Ballester, directora del Museu, per deixar pas a Joaquim Rabaseda[1], comissari de l’Any Juli Garreta, atès que l’acte forma part de les activitats de celebració del 150è Aniversari del naixement d’aquest compositor.

(A l’enllaç trobareu una conferència realitzada a la Casa de Cultura de Girona el 17 de març de 2025 sobre Juli Garreta a càrrec de Joaquim Rabaseda)

El concert

Una selecció de peces que convidaven a deixar-se portar cap a l’intimisme, que no necessàriament cap a la melangia, sinó més aviat cap a la sensació de serenor , tot gràcies a  una interpretació sensible, impecable i en connexió amb el moment, amb l’instant que s’estava vivint, com una meditació, per la qual cosa el concert va oferir pau mental i aliment per l’esperit als assistents. I òbviament l’espai on es va fer el concert va contribuir a totes aquestes sensacions de benestar, d’acolliment, d’intimitat...

(Enllaç amb la publicació de la Fundació Pau Casals amb les dades del concert)

El programa del concert

Franz Schubert (1797 – 1828)  Sonata en la menor “Arpeggione” D.821

A dia d’avui aquesta obra s’interpreta amb violoncel i piano i de fet ha esdevingut una peça central del repertori del violoncel, però va ser escrita per arpeggione que va ser un instrument similar a un violoncel, però amb sis cordes, que va crear Johann Georg Staufer el 1823, però que no va tenir arrelament, tot i que encara avui hi ha intèrprets que l’utilitzen, si bé els resulta difícil explicar que aporta de diferent en existir el violoncel, la viola de gamba, etc. Tècnicament a l’arpeggione o guitarra d’amor es pot obtenir sons con el puntejat  que fa la guitarra. L’adaptació de la peça al violoncel i la seva incorporació al repertori d’aquest instrument té molt a veure amb la col·laboració entre Benjamin Britten (1913 - 1976) i Mstislav Rostropòvich(1927 - 2007) , com bé explica Fernando Morales a l’article El Arpeggione o “Guitarra d’Amor que va publicar el 16 de setembre de 2019 a “La revista digital de l’Orfeó” que edita l’Orfeó Valencià.

Arpeggione, obra de Johan Georg Staufer (1831) The Met Domini Públic

Juli Garreta i Arboix(1875 – 1925) Sonata per a violoncel i piano en Fa major,  a Pau Casals.

Aquesta obra la va estrenar Pau Casals amb Blai Net (1886 – 1948) al piano el 3 de maig de 1923 al Palau de la Música en un concert organitzat per l’Associació de Música “Da Camera” amb motiu del seu desè aniversari.  La primera edició de l’obra es va realitzar el mateix any amb el suport econòmic de l’empresari Joan Miquel.  La idea d’escriure aquesta sonata ja la tenia Garreta cap el 1909, segons considera Josep Grahit i Grau (1883 – 1960). (Font: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols)

Juli Garreta CC 4.0

Com a bis ens van oferir l’obra  Rèverie (Schumanienne) de Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872 – 1949).

Els intèrprets

La connexió entre Blanch i Garioud va ser tan equilibrada com emotiva var ser la seva interpretació.

Daniel Blanch

Pianista, va estudiar amb Maria Canals (1914 - 2010)  i Raquel Millàs a la Acadèmia de Música Ars Nova i va perfeccionar els seus estudis amb Maria Tipo (1931 - 2025) a Florència, amb Brigitte Engerer (1952 - 2012) a París a més de prendre classes magistrals amb Alicia de Larrocha (1923 - 2009), Josep Colom i Alberto Portugheis (1941). (Biografia completa de Daniel Blanch a l’enllaç )

És president i fundador de l’Associació Joan Manén (enllaç al web de l’entitat) que es dedica a la investigació i difusió del patrimoni musical català.

Romain Garioud

Violoncel·lista, va guanyar el Concurs Rostropovich de París el 2001, i el Concurs Tchaikosky de Moscú el 2002, entre d’altres. Ha ofert nombrosos concerts i també Màster Classes per tota Europa. Te enregistraments de les seves actuacions realitzades per Radio France i per la cadena Mezzo. El seu  violoncel és un Nicolai Gagliano de 1760.  (Biografia completa en castellà a l’enllaç)

Discos de Romain Garioud i Daniel Blanch que us aproparan a les obres d’autors catalans interpretades al concert

Mar Plana

L’any 2021 i amb el segell Ficta es va publicar la integral per a violoncel i piano de Juli Garreta amb el nom de Mar Plana. El disc conté, a més de la peça que li dona nom, amb la Sonata pera violoncel i piano en Fa major, que formava part del concert del passat dia 25; Joguina, Mazurka i Romança. D’aquestes composicions n’hi ha dos que estan dedicades a Pau Casals (Sonata i Joguina) i dues a Bonaventura Dini (Mar Plana i Mazurka). Bonaventura Dini Fazzi (1876 – 1936), també era violoncel·lista, va ser amic des de la infantessa de Pau Casals junt amb Benvingut Socias i Mercadé (1877 – 1952), tots tres nascuts al Vendrell i tots tres alumnes del pare de Pau Casals, Carles Casals i Ribes (1852 – 1908).

Rêverie. Evocacions i somnis

Altre disc de Daniel Blanch i Romain Garioud, que és un mosaic d’obres d’autors catalans, que inclou “Rêverie” de Joan Lamote de Grignon, que es va interpretar al concert del Vendrell, i del mateix autor, “Cançó de Maria”;  a més de Plus Ultra i Lamento de Joaquim Cassadó (1867-1926); “Chanson” de Joan Manen (1883 – 1971); “Orienta”l i “Record” de Enric Morera (1865 – 1942); “Eglogé et Chanson grecque” de Josep Maria Roma (1902 – 1981); “Ave Maria” d’Eduard Toldrà (1895 – 1962); “Bell son” d’Agustí Grau (1893 – 1964); “El pont” de Frederic Mompou (1893 – 1987); “Una meravellosa rondalla” de Francesc Pujol (1878 – 1945) i “Somni eròtic” de Joan Baptista Lambert (1884-1945). El disc es va editar el 2024 per Columna Música. Les peces, com indica el  títol del disc, conviden a evocar i somniar.

En la producció dels dos discos ha col·laborat (entre d’altres institucions) l’Associació Joan Manen entitat que desenvolupa la investigació, ordenació i realitza la difusió de la música d’autors catalans de tots els temps i que posa a disposició a través de la seva web les biografies de compositors però també de intèrprets catalans a més de totes les activitats de l’entitat i l’agenda dels concerts que programen sota el títol genèric de “Els teus clàssics”. 

La relació de Pau Casals amb Juli Garreta

Juli Garreta va ser un compositor admirat per Pau Casals – i per Igor Stravinsky – amb passió, i va ser Casals qui va difondre les composicions de Garreta a Madrid, a París o a Londres, incloent les seves obres de Garreta als seus concerts. Aquests fets es recullen en nombroses fonts, com ara l’article de Cesca Castellví Llavina  a La Vanguardia (7 de setembre de 2024) dedicat a Juli Garreta, o al web de l’associació “Musics per la cobla”, així com a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols, lloc de naixement de Garreta, arxiu on es pot trobar amplia informació sobre la seva vida i obra.  

Anna Costal i Fornells (musicòloga i docent), va escriure al comentari del concert que Antoni Ros Marbà va dirigir el passat 12 de novembre de 2024 al Palau de la Música, que duia per títol “Sardanes de Pau Casals”, com Casals va conèixer  a Garreta el 1912 a Sant Salvador i com Casals va ser el primer en vetllar per mantenir viu el llegat musical de Garreta després que aquest morís el 1925. Abunda en aquesta direcció el text d’Oriol Pérez-Treviño publicat en el “Blog. Commemoriació de l’any Juli Garreta a l’Auditori”(18 d’octubre de 2024)

Monument dedicat a Juli Garreta a Girona Zarateman CC 1.0 Domini Públic

Encara més, a la revista Scherzando  en el seu número CCLVI  (256) de juny de 1932, publica un article del musicòleg i compositor José Subirá Puig (1882 – 1980) dedicat a Juli Garreta,  que reprodueix el que ja havia publicat a la revista “Ritmo” a Madrid, diu literalment - en relació als que van participar en els actes en homenatge arran la mort de Garreta i la inauguració del monument que Girona li va dedica, promogut per Casals i Francesc Cambó – “especialmente Pablo Casals, el amigo de Julio Garreta” . Com si cap altre tingués el reconeixement d’aquest nivell d’amistat. També en parla de les paraules que Casals va escriure a la mateixa revista amb motiu d’aquella celebració; unes paraules que reprodueix l’article de Cesca Castellví abans citat:

“Es un hombre genial. No conozco a otro tan profundamente intuitivo. Un hombre que apenas ha salido de su pueblo, y que ha escrito tan hermosas páginas de música”

La relació de Pau Casals amb Lamote de Grignon

Joan Lamote de Grignon Il·lustració Catalana 191 (27-01-1907) Fotògraf desconegut

La relació de Lamote de Grignon i Pau Casals la podem veure reflectida en un fragment d’una carta de Casals a Lamote l’any 1925 arran d’un concert de la Banda Municipal de Barcelona de la que Lamote n’era el director. (Us convido a llegir la biografia de Lamote que es troba enllaçada al inici d’aquest paràgraf i que conclou precisament amb el fragment de la missiva de Casals que conclou dient 

“Barcelona li té d’agrair per sempre el que vostè li ha donat d’amor i dels seus dots de gran music...”

Palau Belles Arts Banda Municipal de Música de Barcelona Director: Lamote de Grignon 1927 Fotògraf: Jaume Ribera Llopis (1878 - 1948)

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre aquest any, així com la biografia de Juli Garreta, l’accés al catàleg d’obres, les activitats programades, i d’altres interessants informacions.

A l’Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols trobareu amplia informació sobre Juli Garreta, fill d’aquest municipi.